Resultats de la cerca

A dinou anys ingressà al Conservatori Nacional de Santiago per estudiar violí amb W Fischer, viola amb L Mutscher, harmonia i composició amb PH Allende i música de cambra i conjunt vocal amb A Carvajal Fou professor de viola i amb aquest instrument actuà en diverses orquestres del país Com a compositor destaca la seva Suite para violín y viola , 1946 i Concertante para violas y orquesta 1948 Com a intèrpret de viola formà part del grup Tonus, especialitzat en el repertori xilè i internacional contemporani, i fou segona viola en l’Orquestra Filharmònica de Santiago de Xile Apartat…

Estudià violí al Conservatorio Nacional de Música de Santiago de Xile i es graduà el 1912 Aquell mateix any creà el Trio Penha, amb el qual realitzà gires pel país fins que el conjunt es dissolgué el 1915 Després estigué al capdavant de diverses formacions, com ara l’Orquesta del Teatro Municipal 1915-27, l’Orquesta Municipal de Santiago, l’orquestra de la Universitat i, més tard, l’Orquesta Sinfónica Nacional 1941-47, antecedent de l’actual Orquesta Sinfónica També treballà en el camp de la docència i exercí de professor i després de director del Conservatorio Nacional Pel que…

Treballà en un espectacle itinerant abans d’unir-se als Blue Devils, de Walter Page 1927-29, i a la Bennie Moten’s Kansas City Orchestra 1929-35, dues de les formacions més importants en la creació de l’estil Kansas, de les quals sorgí l’orquestra de Count Basie Durant aquests anys, Rushing creà, amb la seva càlida veu de tenor, un model d’interpretació vocal de blues , el blues shouter , que s’emmirallà amb la fluïdesa rítmica dels seus companys instrumentistes El 1936 anà amb Basie a Nova York, on romangué fins el 1950, i fou una peça clau en l’èxit de la seva orquestra…

Estudià amb O Messiaen i E Passani al Conservatori de París i lletres clàssiques a l’École Normale Supérieure El 1958 fundà, juntament amb P Schaeffer, el Groupe de Recherches Musicales Tant la seva activitat teòrica com l’estrictament musical giren entorn de la vella idea que en qualsevol música operen arquetips sonors i rítmics universals L’activitat teòrica i la musical esdevenen, en el seu cas, dues formes diferents d’explicitar aquests models naturals en la música Per això una bona part de les seves composicions amalgamen sorolls del món i sons electrònics amb els produïts pels…

Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare i posteriorment ingressà al Conservatori Nacional de Lisboa, on es formà en les disciplines de violí, piano i composició El 1926 guanyà el Premi Nacional de Composició pel seu Nocturno per a violoncel i piano El 1940 fundà la Societat Coral de Lisboa entre el 1949 i el 1953 fou director de l’Orquestra Simfònica de Porto i el 1956 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de l’Emissora Nacional Compositor versàtil, les seves obres presenten una gran varietat d’estils, des del romàntic fins al nacionalista passant…

Estudià al Royal College of Music amb R Vaughan Williams Fou el primer compositor anglès al qual s’encarregà de compondre música per als ballets russos de S de Diaghilev El resultat fou Romeo i Julieta 1926, en l’es cenografia del qual el pintor català Joan Miró collaborà Durant aquesta època, començà a interessar-se pel jazz i fruit d’aquest interès foren Elegiac Blues 1927 i sobretot The Rio Grande 1927, obres per a cor i orquestra de gran èxit que consolidaren la seva reputació L’any 1931 fou nomenat director musical del Vic Wells Ballet, més tard el Royal Ballet, càrrec que…

Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment harmonia i composició amb J Zamacois Actuà com a intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Els anys quaranta s’especialitzà en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador, i també s’inicià en la cobla, gènere que finalment conreà a bastament i en el qual obtingué nombrosos premis i destacà com un dels primers experimentadors en combinacions instrumentals La seva producció també inclou música de cambra, lieder i…

Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra…

Abans de complir deu anys ingressà com a músic menor d’edat de la banda d’un batalló d’artilleria destacat a Barcelona Estudià solfeig, flautí, clarinet i fagot A partir del 1829 tocà amb diferents cobles, per a les quals compongué peces ballables -sobretot contradanses i valsos-, obres que eren molt del gust del moment El 1835 fou nomenat músic major d’un dels batallons de la Milícia Nacional a Barcelona i pocs anys després ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu El 1852 ocupà la plaça de músic major del regiment d’infanteria de Navarra, on romangué fins el 1856 Aquest…

Procedent d’una família amb pocs recursos econòmics, aprengué a tocar el violí de manera autodidàctica Quan només tenia dotze anys ingressà en una orquestra de ball dirigida per Michael Pamer, on coincidí amb Johann Strauss, que hi tocava el mateix instrument Quan Lanner deixà la formació, creà un trio de corda, al qual aviat s’afegí J Strauss Aquest trio es feu molt popular i anà creixent fins a convertir-se en una veritable orquestra, que tocava en cafès, tavernes i altres llocs públics Arribà a ser tan sollicitada, que Strauss i Lanner es veieren obligats a a dividir-la i cadascú en dirigí…