Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
Antoine-Jean Gros
Pintura
Pintor francès.
Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’honors oficials…
Joan Sellent i Arús
Literatura catalana
Traductor.
Professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB, ha compaginat la docència amb la reflexió teòrica i la pràctica Des de mitjan anys vuitanta ha traduït nombroses obres de narrativa anglesa Dickens, Stevenson, Hawtorne, Mark Twain, Henry James, HG Wells, Salman Rushdie i Paul Auster En els darrers lustres s’ha centrat en la traducció teatral, amb una producció abundosa alguna d’inèdita Sobresurten tres peces de Shakespeare Hamlet , Coriolà i El rei Lear , al costat de clàssics més recents, com Peer Gynt d’Ibsen, El ventall de lady Windermere d’Oscar Wilde, Un tramvia anomenat…
lira
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, categoria taxonòmica (321.2) que agrupa els instruments cordòfons compostos (cordòfon) de la família dels llaüts en què les cordes estan tesades des d’un jou exterior a la caixa harmònica, com a l’antiga lira grega.
La disposició de les cordes és parallela a la taula harmònica de l’instrument Les cordes es fixen a un pont situat a la mateixa taula, i el sistema per a afinar-les sol consistir en uns lligams sobre el jou horitzontal reforçats sovint amb trossos de pell i varetes rígides Com a subdivisions d’aquesta categoria, la classificació Hornbostel-Sachs en considera dues d’inferiors 32121 i 32122 segons quina sigui la forma del ressonador lires amb cavitat bombada i lires amb caixa polièdrica Des de les antigues cultures sumèries, egípcies i gregues hi ha instruments amb ressonadors d’aquestes dues…
Albert Tarrida Juncà
Hoquei sobre patins
Entrenador d’hoquei sobre patins.
Jugà a bàsquet al Club Bàsquet Igualada 1980-87 i a rugbi al Club Esportiu INEF de Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya universitari L’any 1986 s’introduí en l’hoquei sobre patins a l’Igualada Hoquei Club com a preparador físic, tasca que feu fins el 1995 Fou l’entrenador del primer equip 1995-2000 formant tàndem amb Joan Pont, etapa en què guanyà tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga 1997 i una Lliga Catalana 1999 Posteriorment fou el segon de Jordi Camps a la selecció catalana 2003-06, amb la qual guanyà el…
Bausén

Bausén
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, el límit del qual és bona part fronter amb la regió occitana de Comenge.
Situació i presentació El municipi de Bausén, de 17,72 km 2 , d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca Limita amb els termes aranesos de Canejan E, Les E i S i amb els francesos de Luixon W i N i Fòs N Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona prop del pont d’Era Lana el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la…
Marratxí
Marratxí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre el Raiguer i es Pla, al límit amb el de Palma.
El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de secà amb 2 091 ha ametllers…
Santa Maria dels Horts (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Situació Vista de la capella des del costat sud-est, amb l’absidiola adossada al mur de migjorn ECSA - J Cruanyes i LI Claver Església situada a 1,5 km de Vilafranca Quan se surt d’aquesta vila per la carretera general de Barcelona, una vegada passat el pont del ferrocarril cal agafar un camí vorejat de plàtans en direcció S Cal passar el pont que travessa l’autopista, d’on ja és visible la capella JCR-LICS Mapa 35-16419 Situació 31TCF931777 Història Les arrels d’aquesta església són molt antigues, però el primer document on es troba esmentada la capella és del 1285…
Sant Quintí de Cambrils (Odèn)
Art romànic
Situació L’esglesiola de Sant Quintí es troba emplaçada al fons d’una frau, prop de la ribera Salada, a llevant del poble de Cambrils, sota la tossa de Cambrils, a l’extrem oriental de la serra d’Odèn Mapa 291M781 Situació 31TCG682568 Vista del lloc on es troba emplaçada la capella L Prat S’hi arriba per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al punt quilomètric 23,700, cal trencar a mà esquerra, i seguir la carretera del Pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys, fins al punt quilomètric 22,500, on surt, a mà esquerra, un caminet, prop de can Sala, que amb uns vint-i-…
La Sucrera del Segre, a Menàrguens
Un dels empresaris que veié les possibilitats que oferia la llei de l’impost del sucre del 1899 fou Manuel Bertrand i Salsas, un industrial tèxtil que, quan es va fer gran i ja tendia a retirar-se dels negocis familiars, s’interessà per l’agricultura vegeu Els Serra i els Bertrand La fàbrica Sucrera del Segre de Menàrguens en una postal de començament de segle L’empresari Manuel Bertrand i Salsas crearà la Sucrera del Segre a Menàrguens la Noguera El mateix 1899 constituí a Barcelona la societat collectiva M Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de…
Sant Jaume de Pallars
Convent
Antic col·legi i convent dominicà a tocar de la vila de Tremp (Pallars Jussà), del qual resten escasses ruïnes.
Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa Fou erigit en collegi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà Era dotat de moltes rendes pel voltant i amb els béns del priorat de Manlleu Fou…