Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Santa Eugènia de la Móra Condal (Odèn)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Al límit de ponent del terme municipal d’Odèn, prop de la comarca de l’Alt Urgell, hi ha el despoblat de la Móra Comdal, situat en una de les valls tributàries del Segre, vora el congost d’Oliana, a migjorn del barranc de la Móra Comdal i al nord-oest del tossal de la Creu Mapa 291M781 Situació 31TCG632638 S’hi arriba per la carretera de Manresa a la Seu d’Urgell Passat el punt quilomètric 88, hi ha, a l’indret de cal Giralt, un trencall, a mà dreta Recorreguts uns 500 m, el camí es trifurca cal seguir el de mà…
Sant Cristòfol de Busa (Navès)
Art romànic
Situació Vista de la part de ponent de l’església, que avui conserva molt pocs vestigis de l’edifici romànic origina E Pablo Al sector septentrional del municipi més extens del Solsonès, Navès, s’alça el sinclinal de la serra de Busa, que culmina amb el Cogul 1 526 m d’altitud i s’estén cap al cantó nord-occidental, on hi ha els cims del Capolat i el Capolatell Aquest forma un esperó rocallós amb grans cingleres, separat de l’anterior per un tall profund al qual solament hom pot accedir per una palanca A causa de les seves característiques geològiques, el Capolatell fou convertit, durant la…
Sant Martí de Tarascó o de Trascó (Navès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del temple, on encara és visible un fragment de mur, aparellat de manera molt rudimentària L Prat Aquesta església fou erigida en un indret situat al bell mig del municipi de Navès, entre la zona muntanyenca i el pla, a mig camí de Besora Mapa 292M781 Situació 31TCG904518 Des de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret del punt quilomètric 9,500 hom trobarà indicat el trencant de Tarascó Seguint el camí més acurat, en 1,500 km aproximadament hom arriba a la casa, la qual, antigament, havia estat castell queda a mà dreta Hom hi pot deixar el cotxe i seguir…
Necròpoli de Santa Margarida de Navès
Art romànic
Situació Una de les sepultures de la necròpoli L Prat Es tracta d’un conjunt de sepultures excavades a la roca i amb el cap diferenciat, situades a la banda de ponent de l’església parroquial de Navès Algunes d’aquestes sepultures són situades dins la rectoria, i d’altres són a l’exterior d’aquest edifici, prop del camí que passa darrere l’església o bé sota seu Necròpoli Planta d’una de les tombes situades a l’interior de la rectoria La capsalera resta sota la paret de l’edifici modern J Bolós El conjunt de tombes que actualment són visibles s’estén pel costat de ponent d’on hi devia haver l…
Sant Pau de Terrassola (Lladurs)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Pau de Terrassola des del costat sud-oriental L Prat Les ruïnes de l’església parroquial de Terrassola, i, a la seva vora, les del castell del mateix lloc, són al sector ponentí del municipi de Lladurs, a la riba esquerra de la ribera Salada Mapa 291M781 Situació 31TCG707583 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Bassella, fins al trencall que hi ha poc abans de Querol, a mà esquerra de la carretera 13 km Cal seguir aquest camí 6 km, bo i tenint sempre a mà esquerra la ribera Salada Fets aquests 6 km, hom arriba al peu d’un…
Sant Marcel de Bor (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Església ampliada entorn d’una nau i un absis d’època romànica ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit nucli de Bor, que és a la plana, al SE de Bellver Mapa 35-10 216 Situació 31TDG014892 Per a arribar-hi cal agafar la carretera local que surt de Bellver en direcció a Alp Poc després de sortir de Bellver i abans d’arribar a Baltarga, cal prendre a mà dreta un trencall que mena a Bor RMAE Història La parròquia de Borre amb Oruz surt esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document que es degué redactar en realitat vers la segona meitat del segle X La…
Sant Cristòfol de Fórnols o del Bosc (Campome)
Art romànic
Situació Tram de ponent de la nau, única part conservada de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al SE del poble de Campome de fet és gairebé l’únic vestigi visible de l’antic lloc de Fórnols Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 18” N - Long 2° 23’ 38” E S’hi accedeix per un camí, practicable amb cotxe, a partir del poble de Campome Història El lloc de Fórnols és esmentat des del 901 Furnulos entre les villes i els alous cedits per Arsenda i el seu espòs Leudoví a llurs fills Aquest indret esdevingué després patrimoni dels comtes de Cerdanya així, en el…
Sant Martí d’Escaró
Art romànic
Situació La primitiva parròquia de Sant Martí d’Escaró, avui desapareguda, era situada al Veïnat d’Amunt Per a arribar a Escaró, cal prendre des de la carretera N-116, a l’altura del poble de Joncet, a Serdinyà, la carretera D-27, que ressegueix la Vall Marçana PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 981, en què la cella Sancti Martini , al Conflent, fou confirmada per un precepte del rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Al principi del segle XI apareix a mans dels comtes de Cerdanya El comte Guifré II bescanvià amb el bisbe d’Elna l’església de Sant…
Francesco Feo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excellent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia , al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols En aquesta obra adoptà alguns…
Maurizio Cazzati
Música
Compositor italià.
Vida Es desconeixen les circumstàncies de la seva formació musical L’any 1641 ja havia estat ordenat de sacerdot i feia d’organista a l’església de Sant Andreu de Màntua, i entre el 1647 i el 1648 fou mestre de capella del duc de Sabioneta Durant la dècada de 1640-50, aproximadament, fou el compositor de l’Accademia della Morte de Ferrara, i en 1653-55 fou mestre de capella de Santa Maria la Major de Bèrgam Fou l’any 1657, però, que assolí el càrrec, molt més important, de mestre de capella de la basílica de Sant Petroni de Bolonya, on desenvolupà la part principal de la seva…