Resultats de la cerca

Gutiérrez Larraya del 1930 al 1937 Hi collaboraren A Furnó Anfurso , M L Morales Felipe Centeno , I Polo, F X Gibert, L F Martínez de Ribera, J M Plaza, M Pérez de Somacarrera, J Palau, J M Amich i Bert Amichatis , J Sagré, J Virós, J Parellada, M Moragas, C A Màntua, J Ruiz de Larios, J Serra Oller, S Mistral, M Santos, S Gasch, A de Armenteras, L Gómez Mesa, À Ferran, M Villegas López, etc En sortiren 328 números Amb una bona presentació, oferí arguments generosos i retrats d’intellectuals interessats pel cinema Edità també fulletons enquadernables de novelles populars, números…

Es constituí el 1953 sota la presidència de Josep Ferret de Querol Les primeres competicions que organitzà tenien un caràcter social, com les curses al Circuit de Terramar i el Ralli d’Andorra 1958 Els anys setanta s’obrí internacionalment i organitzà competicions d’enduro, de velocitat i de trial Collaborà amb el Reial Moto Club de Catalunya en l’organització dels Campionats d’Europa d’enduro 1981-83 Acull una de les proves del Campionat d’Espanya de la modalitat i organitza els Tres Dies de Resistència Vila de Sitges, prova puntuable per al Campionat de Catalunya Destaquen els…

Fou creada l’any 1969 arran de la desvinculació d’aquest esport de la Federació Espanyola de Gimnàstica, on figurava dins la secció d’aixecament de pes Els seus promotors foren Joan Peña Morera, Ferran García Reverté, Àngel Cuadripani i Jaume Figueras Grau, que es convertí en el primer president El club pioner d’aquest esport a Catalunya fou el Centre Gimnàstic Barcelonès El 1970 la federació tenia 500 llicències Promou i regula la pràctica de l’halterofília i organitza competicions com la Lliga catalana, el Campionat de Catalunya i, puntualment, el Campionat d’Espanya, i…

Participà en la guerra contra la França revolucionària i en la guerra contra Napoleó el 1811 defensà amb èxit Tarifa –fet que li valgué el títol de comte de Tarifa 1836– el 1813 substituí Luis de Lacy com a capità general de Catalunya Fou partidari d’una major tolerància envers els afrancesats Rebé Ferran VII, en nom de la Regència, a la riba dreta del Fluvià, aleshores fronterer amb el territori ocupat per França, li presentà la constitució del 1812 i l’acompanyà durant el seu trajecte per Catalunya Destituït, amb tot, per afecte als constitucionals, fou confinat a Sigüenza…

Fou pare de Tamás Zápolyav mort el 1375, que fou arquebisbe d’Esztergom el 1367, i de János Zápolyav mort el 1396, governador de Galítzia i Vladimir Uns altres membres destacats foren István Zápolyav mort el 1499, voivoda de Transsilvània, lloctinent del rei Maties I i cap del partit nobiliari que, en morir aquest 1490, donà el tron a Ladislau VII i el seu fill János Zápolyav , que el 1526 esdevingué rei Joan I d'Hongria i voivoda de Transsilvània des del 1510 i fou pare de Joan Segimon Buda 1540 — Alba Iulia 1571, que només regnà a l’Hongria oriental i a Transsilvània 1540-71 i hagué d’…

Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental Darrerament inclou també seccions i monogràfics sobre l’agricultura i l’agrocomerç d’altres comunitats autònomes espanyoles Editat per Sucro SL, fou fundat per Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari Al Dia , publicat per la mateixa empresa, que també edita l' Anuario Hortofrutícola Español i l'…

La sala té 17 m d’amplària per 33,5 de llargada, és coberta per sis arcs de diafragma de mig punt i decorada pel pintor Jaume Desfeu Compta encara amb finestres datables al s XI i adoptà l’actual disposició al s XIV per iniciativa de Pere III Fou la sala de corts, banquets i solemnitats, i Ferran II i Isabel I de Castella hi reberen Colom quan tornà del seu primer viatge a Amèrica Actualment serveix de sala de concerts, exposicions i altres manifestacions artístiques i culturals Descoberta el 1937, forma part del Museu d’Història de la Ciutat Hi foren descobertes unes importants…

Format a Roma, fou protegit per Cristina de Suècia, per a la qual escriví òperes d’èxit, la majoria avui perdudes Passà després a Nàpols 1683, on fou mestre de capella al servei del virrei castellà Gaspar de Haro En aquesta època escriví un gran nombre d’òperes que donaren forma i estructura a l’òpera napolitana posterior escola napolitana amb elements com l' aria da capo En compongué per a Ferran de Mèdici, de Florència d’altres es difongueren per Europa Havent tornat a Roma ~1702, la prohibició papal de fer representacions el dedicà a l’oratori i a cantates, com Il giardino…

El mateix any 1480, que Sixt IV el féu cardenal i legat de Perusa, l’envià a Gènova per obtenir-hi un estol contra els turcs, que havien ocupat Òtranto El 1483, el mateix papa, sospitant que ell i el cardenal Prospero Colonna eren favorables a Ferran I de Nàpols, llavors enemistat amb Roma, els empresonà de juny a novembre al castell Sant'Angelo Home de confiança d’Innocenci VIII, en rebé la legació de Bolonya el 1484 Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca 1492-93 Alexandre VI el considerà encara…

Fill de Ramir i de la navarresa Urraca S'aixecà contra el seu germà Ordoni II 935, però no aconseguí el tron fins a la mort d’aquest 955 Fou vençut 965 per les tropes d’'Abd al-Raḥmān III, dirigides per Aḥmad ibn Yala, i deposat 958 pels magnats del regne i pel comte Ferran González de Castella, que elegiren rei el seu cosí Ordoni IV, però amb el suport de navarresos i sarraïns recuperà el tron 960 Pactà després una aliança anticordovesa amb el seu oncle Garcia III de Pamplona i els comtes de Castella i de Barcelona, però fou derrotat per al-Ḥakam a San Esteban de Gormaz 963,…