Resultats de la cerca

Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…

Situació i presentació El terme municipal de Sitges, de 43,85 km 2 , és situat a la balconada del massís de Garraf que dona a la mar, coneguda per les Costes de Garraf Limita al N amb Sant Pere de Ribes que també tanca el terme per l’W, Olivella i Begues aquest del Baix Llobregat i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat— Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges que inclou les urbanitzacions…

Situació i presentació És el més extens de la comarca perquè inclou l’antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta a tramuntana amb els de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca a llevant amb Figuerola del Camp i Valls amb el seu agregat de Fontscaldes, de l’Alt Camp a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l’Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s’endinsa com un tascó al terme de Montblanc A ponent termeneja amb Vimbodí i l’Espluga de Francolí, i…

Situació La vila de Sant Feliu de Guíxols es troba a la costa, al cantó de llevant de la vall d’Aro El terme és accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau Emplaçat no pas gaire lluny de l’aigua, a l’indret del nucli urbà medieval, format precisament al seu cantó de llevant i a la seva ombra, hi ha el monestir Mapa 366M781 Situació 31TEG023256 Hom pot arribar a Sant Feliu de Guíxols o bé per Llagostera, venint de la carretera o de l’autopista de Barcelona a Girona, o per Tossa i hom ve des de migjorn per la carretera de la costa, o bé per…

Situació La capella de Santa Margarida, adossada al mas de Santa Margarida, antigament anomenat de Vila-seca, es troba gairebé tocant el límit municipal entre Santa Maria de Corcó i Sant Pere de Torelló, dintre, però, del primer i de la parròquia de Sant Martí Sescorts, a uns 750 m d’altitud, al cim d’una serralada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 44,9 —y 56,6 31 tdg 449566 Hi menen dos camins, un que surt del poblet de Sant Martí Sescorts i s’enfila vers els masos Ferrerons i Can Fanal, i l’…

Situació Vista del conjunt del monestir amb la capçalera i el campanar inacabat a la part de migdia Rambol Vista aèria del monestir des de la seva part meridional, amb les valls de Mur i Horta al fons TAVISA-J Todó Important monestir situat al punt culminant de la Mola o muntanya de Sant Llorenç, a 1 095 m sobre el nivell del mar Mapa 36-15392 Situació 31TDG183106 És accessible per diferents camins de muntanya, ben coneguts pels excursionistes Per a la majoria de visitants el camí tradicional és una bona pista que es pot fer amb cotxe fins a Can Pobla, i des d’aquí un camí ben senyalitzat,…

Joaquim Mir 1873-1940 Sol i ombra 1894 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Durant la darrera dècada del segle XIX, un grup d’artistes catalans de la generació postmodernista que aleshores tot just encetaven la seva carrera, lligaren els seus camins en el que hom coneix com La Colla del Safrà, dita així per una particularitat estètica clau –no pas l’única– dels seus paisatges pictòrics la saturació de grocs i ocres a què sotmetien sovint les seves composicions Aquest apellatiu potser el va donar algun escèptic visitant a la Sala Setena de l’Exposició de Belles Arts i Indústries…

Situació Vista exterior des de llevant, amb la capçalera, triabsidal J M Melció L’església del Sant Sepulcre, un dels edificis romànics més interessants de la zona, juntament amb la titular de l’antiga parròquia de Santa Maria, centra un petit veïnat de cases esparses, a la falda meridional del massís de la Mare de Déu del Mont, sobre Lligordà Mapa 257M781 Situació 31TDG752749 Hom hi pot anar des de Besalú, agafant la carretera que a la sortida d’aquesta població porta a Beuda A uns 3 km de Besalú i a mà esquerra hi ha un trencall que porta a un petit serrat, en el qual hi ha una cruïlla de…

Els milers de documents catalans anteriors a l’any mil constitueixen un bon material per a pensar la transició Escriptures privades majoritàriament, aquests documents mostren, per un costat, la supervivència d’elements del sistema antic, i, de l’altre, la desestructuració final d’aquest, l’aflorament de nous elements i la posada a punt del sistema feudal El canvi de conjuntura econòmica Segons pot deduir-se dels primers preceptes carolingis per a Catalunya, senyors i pagesos de Septimània i el nord-est peninsular ja havien començat a rompre erms al final del segle VIII Els documents del…

A les illes Balears, els primers testimonis de presència humana es documenten a l'abric rocós de son Matge Valldemossa, Mallorca Occidental i es remunten al VI millenni aC Aquesta data, com també la resta de les que apareixen en aquest text, procedeix de datacions radiocarbòniques calibrades, és a dir, equival a anys de calendari Eivissa i Formentera, ara per ara, no han proporcionat evidències de poblament sincròniques a les de Mallorca i Menorca Per manca d'altres testimonis de presència humana a les illes Pitiüses, la datació dels seus primers habitants s'ha d'establir a partir dels…