Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
John Garth
Música
Compositor anglès.
Hom creu que era originari de Durham, bé que no se sap pràcticament res de la seva vida Autor de sis notables concerts per a violoncel publicats el 1760, sobresortí també per dues sèries de sonates publicades el 1768 i en 1772-82 respectivament La denominació de sonata referida a peces per a un conjunt instrumental que era format per un clavicordi, com a instrument solista, acompanyat per dos violins i un violoncel era habitual entre alguns compositors del nord d’Anglaterra Els contemporanis de Garth celebraren la naturalitat i la frescor d’aquestes obres, que constaven, en la…
Joan Baptista Ensenyat i Pujol
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1873, fou vicari de Santa Catalina a Palma 1893 i, posteriorment, rector de s’Arracó a Andratx Es dedicà, sobretot, a la història local del ponent de Mallorca i a l’estudi de les biografies dels bisbes illencs La seva obra principal són els dos volums de la Historia de la baronía de los señores obispos de Barcelona en Mallorca 1919, una documentada síntesi que inclou els pobles d’Andratx, Calvià, es Capdellà, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, Sant Jordi Palma i la parròquia de Santa Creu de Palma Altres obres seves són El problema social 1892, María Antonieta su vida…
malaltia de Basedow
Patologia humana
Quadre clínic que representa la manifestació més freqüent de l’hipertiroïdisme.
Fou descrita separadament pel metge alemany Karl Adolf von Basedow i pel metge irlandès Robert J Graves , per la qual cosa s’anomena també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Graves Clínicament, cursa amb goll difús , exoftàlmia i dermopatia en forma d’engruiximents de la pell a les cames mixedema pretibial Hom creu que la seva causa és un trastorn immunològic que determina la producció d’immunoglobulines estimuladores de la funció tiroidal Afecta més les dones que els homes i sol començar entre els trenta i els quaranta anys Hom confirma el diagnòstic amb la…
Lluís Ferran Pérez Seguí
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Installat a Barcelona des dels set anys, s’inicià als catorze anys en el Creu Roja Als setze anys anà al juvenil del FC Barcelona, des del qual passà al Cercle Barcelonista i al Sagrada Família de Terrassa, i el 1957 tornà al Barça En el club blaugrana hi estigué cinc anys alternant el primer equip amb el reserva i guanyà un Campionat d’Espanya 1958 i un de Catalunya 1960 Després jugà en el Laietà, el Vic i una altra vegada al Sagrada Família de Terrassa Formà part de l’equip de veterans d’hoquei patins del CE Laietà fins als 75 anys
Pere Llopart i Vilarós

Pere Llopart i Vilarós
© Celler Llopart
Viticultura
Viticultor i empresari.
Descendent d’una saga de viticultors establerts des del 1385 a l’actual heretat de Can Llopart de Subirats, fou la quarta generació d’elaboradors de cava de la família, iniciada pel seu besavi Pere Massana i Casanelles, que l’any 1887 elaborà el primer escumós Estudià viticultura i enologia 1948-52, i la dècada de 1950 donà un nou impuls als cellers familiars Celler Llopart, que compten amb una finca de 500 hectàrees, 95 de les quals són les vinyes ─totes certificades ecològiques─ i que produeixen anualment 440000 ampolles de cava i 40000 de vi L’any 2017 fou guardonat amb la Creu…
Federació d’Ateneus de Catalunya
Associació creada el 1983 que reuneix entitats socioculturals de Catalunya.
Té l’origen al Tercer Congrés d’Ateneus, celebrat al Centre de Lectura de Reus l’any 1983, convocat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1984 s’inscriví al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya i el 1985 tingué lloc la primera reunió de la junta directiva Té com a missió potenciar la tasca de les entitats culturals catalanes, el foment del treball en xarxa i la defensa dels drets de les entitats associades El 2020 tenia 178 entitats afiliades Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2014, el Premi Nacional de Cultura 2019 i la Medalla…
Virolet
Portada del primer número de Virolet
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista infantil que aparegué del 1922 al 1931, com a suplement d’En Patufet.
Fou el primer setmanari català en el qual predominaven les historietes illustrades, que alternaven amb contes de J Carner, Apelles Mestres, J Ruyra, Martínez i Ferrando i novelles de Carles Soldevila Lau o les aventures d’un aprenent de Pilot , Clovis Eimeric El cavaller de la Creu i Folch i Torres, entre d’altres Els dibuixants més assidus foren Junceda i Cornet També hi collaboraren Lola Anglada, que hi publicà la primera versió d' En Peret, Joan d’Ivori , amb unes delicioses historietes adaptades de contes dels Grimm, Llaverias, Apa, Quelus , Prat i Ubach, Serra i Massana,…
Joan Vila i Moncau
Pintura
Pintor.
Format a Vic, a la Llotja barcelonina i a l’École du Louvre, de París 1954 Dedicat a la pintura mural, amb obres a Vic, Olot, la Seu d’Urgell, Ripoll, etc, participà als darrers Salons d’Octubre de Barcelona i als de Maig Exposà sovint integrat al vigatà Grup dels Vuit, i individualment, a Sabadell 1957, Madrid 1962, Vic 1962 i 1964, Barcelona 1967 i 1975 i Figueres 1974 Fou director de l'Escola de Belles Arts d'Olot 1970-1980 El seu estil és una modernització del realisme més fidel, especialment centrat en paisatges urbans L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi
Josep Viader i Moliner
Educació
Música
Instrumentista, compositor, director i pedagog.
Estudià el contrabaix amb Josep Vallespí Fou contrabaixista 1948-54 de la cobla La Principal de Girona i el 1956 fundà la Capella Polifònica de Girona, entitat que, a més, dirigí fins el 1990 Fou director de l’Escola Normal i, des del 1965 fins a la seva jubilació el 1985, també del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona El seu catàleg d’obres inclou sobretot sardanes i harmonitzacions de cançons populars catalanes El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya L’auditori de la Casa de Cultura de la ciutat de Girona porta el seu nom
Turpí
Història
Heroi de la
Cançó de Rotllan mort a la batalla de Roncesvalls.
Tradicionalment hom l’ha identificat amb el monjo de Saint-Denis Tilpin, que fou arquebisbe de Reims ~754-~794, al qual hom atribuí la Historia Karoli Magni et Rotholandi més coneguda per Chronica del Pseudo-Turpí, on es narren les gestes dels paladins de Carlemany En realitat és un recull de dos texts, el primer cinc primers capítols escrit per un monjo de Santiago de Compostella ~950 i l’altre la resta obra d’un monjo de Sant Andreu de Viena del Delfinat 1109-19 Hi ha qui creu que l’obra formava part del Liber Sancti Iacobi , mena de guia per als pelegrins de Sant Jaume de…