Resultats de la cerca
Es mostren 2130 resultats
Antoni Agustí i Albanell
Antoni Agustí i Albanell segons un gravat del volum primer de les seves Opera Omnia (Lucca 1775)
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Dret
Eclesiàstic, historiador i humanista.
Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia…
,
Agustí
Representació de sant Agustí en una miniatura medieval
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Filosofia
El més important pare de l’Església llatina.
De nom Aureli Agustí, fill de mare cristiana, Mònica, i de pare pagà, de petit no fou batejat i menyspreà el cristianisme fins que, colpit profundament per la lectura de l’ Hortensius de Ciceró quan tenia 18 anys, mentre estudiava a Cartago, inicià una angoixada recerca de la veritat que el dugué a la conversió 386 després d’alguns anys d’adhesió, primer al maniqueisme, i posteriorment, a l’escepticisme La ineliminable convicció que la veritat existeix “sigui ella la que sigui” i que l’home es deu a ella, el sostingué en el seu propòsit, que es veié afavorit pel coneixement dels neoplatònics…
música de Mèxic
Música
Música desenvolupada a Mèxic.
La història musical de Mèxic s’inicia amb la música prehispànica, que ha influït en molts sentits en èpoques posteriors Aquesta música tenia gran rellevància en el món indígena, com posen de manifest les troballes arqueològiques d’instruments musicals, que mostren la seva naturalesa acústica i la seva gran varietat i difusió en les cultures centreamericanes Els coneixements que es tenen d’aquesta època provenen també dels testimonis escrits dels colonitzadors espanyols, carregats, però, de prejudicis etnocentristes Són comentaris que es refereixen a la música asteca i a la maia, sense tenir…
Carrasclet i l’aixecament guerriller del 1719
La insurrecció de 1719 i la zona de Carrasclets El lent però implacable procés de normalització del règim borbònic a València, Catalunya i Mallorca, forjat en un clima d’intimidació ciutadana, de violència política i d’ocupació militar sense precedents, es veié radicalment alterat a partir de l’any 1718 per la peculiar conjuntura internacional de l’època L’agosarada política promoguda pel cardenal Julio Alberoni, primer ministre de la monarquia, coneguda com “l’irredemptisme mediterrani”, ocasionà el trencament de l’aliança entre les corones borbòniques d’Espanya i França La ruptura fou…
Samarcanda
Plaça del Registan, a Samarcanda Corel El mausoleu anomenat Gūr-i-Amīr, és a dir ‘Tomba dels Conductors’, acull, a Samarcanda, set hostes illustres Bastit el 1404 pel gran Tīmūr Lang o Tamerlà 1336-1405 per tal d’enterrar-hi el seu net Pīr Moḥammad, esdevingué l’any següent la seva pròpia tomba, auster sepulcre per designi seu cobert amb una sumària pedra tanmateix, el bloc de jade més gran del món La tomba de Tamerlà i la de cinc timúrides més, entre les quals la d’un altre descendent seu, el soldà astrònom Muḥammad Taragay Ulūgh Beg 1399-1449 O tal vegada fora millor de dir l’astrònom soldà…
Taliesin West
A més d’adequar magistralment la seva arquitectura al clima, al paisatge i als materials locals, Frank Lloyd Wright cercava l’autosuficiència Definint la seva arquitectura com a ‘orgànica’, Wright va donar preeminència al lloc on s’assentaven els seus edificis, d’on treia la inspiració per a modelar les seves formes, els seus espais i els seus materials constructius Com un oasi intuït, valorat i particularment necessari en un desert, Taliesin West fou el màxim exponent d’aquesta actitud Frank Lloyd Wright 1867-1959 és, possiblement, l’arquitecte nord-americà més notable i, juntament amb Le…
La irrupció dels joves: la generació del 68
Primer festival de L’Escala en Hi-fi celebrat a la Fuliola, 1968 AHCT-coll R Carrera La dècada dels anys seixanta fou, sens dubte, una etapa de gran confiança en el futur, malgrat les dificultats —que semblaven superables— Aquesta actitud fou especialment visible entre un sector social que adquirí un relleu particular, els joves del món desenvolupat, membres d’una societat immersa en un espectacular creixement econòmic Aquest món occidental, però, vivia en democràcia i, per tant, l’eclosió de grups que qüestionaven la pròpia societat —incloent-hi les formes polítiques de la democràcia formal…
Les grans utopies
El naixement del terme utopia La paraula utopia va ser emprada per primer cop per l’humanista i polític anglès Thomas More 1477-1535, l’any 1516, en el seu llibre De Nova Insula Utopia , que se sol citar amb el títol abreujat d’ Utopia El terme, d’origen grec oú ‘no’ i tópos ‘lloc’, que literalment vol dir ‘enlloc’, es refereix a un país imaginari, inexistent a la realitat i fruit de la invenció de l’escriptor No són casuals ni l’any en què es va encunyar el terme ni el personatge que el va inventar, dos elements que condicionaran el valor que s’atribuirà al mot en el futur El 1516 es van…
Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), una biografia en el context modernista
La recent celebració a Catalunya de l’any Domènech i Montaner amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, la declaració com a «béns de la Humanitat» de les seves obres més significatives i, en general, l’adopció i difusió del Modernisme com a model artístic de la presència de Barcelona en el mapa de les ciutats amb patrimoni cultural a Europa, ha fet augmentar el grau d’informació del públic i també l’interès crític sobre la vida i obra d’aquest arquitecte Domènech, Puig i Cadafalch, Sagnier i, sobretot, Jujol, apareixen ara al costat de Gaudí en una consideració estimulant de les seves…
astronomia

El sistema solar segons la hipòtesi ptolemaica (detall d’un planisferi celest, 1700)
© Fototeca.cat
Astronomia
Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l’estructura i l’evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celestes.
Branques de l’astronomia Són branques seves interrelacionades l’ astrometria , que determina les posicions dels astres la qual cosa permeté la confecció del calendari , la mesura del temps i la navegació astronòmica la mecànica celeste , que descriu i calcula els moviments dels astres, fonamentalment objectes del sistema solar planetes, satèllits, asteroides, cometes, i també els ginys llançats per l’home, satèllits, astronaus i sondes, alhora que confecciona taules astronòmiques , almanac nàutic o efemèrides i l’ astrofísica , successora de l’ astronomia descriptiva , que aplica els mètodes…