Resultats de la cerca
Es mostren 2785 resultats
gimnàstica acrobàtica

Quartet masculí de gimnàstica acrobàtica
NET EC
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició, també coneguda com acrosport, consistent a executar una sèrie de figures en equilibri i elements acrobàtics sobre una superfície de 12 × 12 m.
Es practica per parelles –masculines, femenines o mixtes–, en trios femenins i en quartets masculins Els gimnastes executen coreografies d’un màxim de 230 min en què es combinen construccions de figures humanes, acrobàcies en terra com a element de transició i elements propis de la dansa, acompanyats d’un fil musical Les rutines consten de tres sèries acrobàtiques o portés una sèrie estàtica amb elements d’equilibri, una sèrie dinàmica i una sèrie combinada El gimnasta més lleuger, que se situa a la part superior de les construccions, és anomenat àgil i el que fa de base rep el nom de…
kendo

En el kendo els combatents agafen el sabre amb les dues mans i s’enfronten de cara
Club de Kendo UPC - ACKEN / Xavier de Izaguirre Pabolleta
Altres esports de combat
Art marcial d’origen japonès consistent a batre’s amb un sabre de bambú.
L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i incorporà…
A l'entorn del simbolisme
El Simbolisme s’insereix dins el corrent de l’art idealista de final del segle XIX, reacció neoespiritualista davant el positivisme i el materialisme de l’art realista, expressió de la burgesia liberal del temps Ara bé, gran part de l’art idealista finisecular no és simbolista A Catalunya va perdurar un art religiós catòlic convencional i acadèmic, un bon exemple del qual és l’obra d’Enric Monserdà, tenyit, fins i tot, en alguns casos, de realisme, que poca cosa té a veure amb el Simbolisme La dificultat d’una definició clara del Simbolisme s’agreuja pel fet que no hi ha una tècnica, un estil…
operacionisme
Filosofia
Doctrina, propera al neopositivisme i similar a l’instrumentalisme de Dewey, establerta independentment d’aquest darrer per P.W.Bridgman (The Logic of Modern Physics, 1928) i segons la qual el significat d’un concepte és determinat per un conjunt d’operacions i resta d’acord amb una llei semàntica que el relaciona amb un procés, objecte o esdeveniment concrets.
Així, a diferència de les proposicions formals matemàtiques, lògiques, etc, que manquen de referència operativa, les proposicions empíriques són operativament significatives significat empíric si hom pot comprovar-les mitjançant operacions realitzables
Antoni Serra i Fiter i la ceràmica d'art
Antoni Serra i Fiter 1869-1932 Autoretrat RM La ceràmica va tenir en el Modernisme un tractament molt estès i intens Com en d’altres èpoques es va posar al servei de l’arquitectura, on va tenir aplicacions molt diverses, i va ser utilitzada per alguns escultors Però la trobem també en un altre tipus d’objectes que podem considerar ceràmica d’art, realitzada només pel mateix ceramista o en collaboració amb un pintor o un escultor Trinidad Sánchez Pacheco va escriure que «la persona que va plasmar a Espanya l’esperit de les Arts and Crafts va ser Antoni Serra i Fiter 1869-1932, gran químic i…
L'art europeu en l'època modernista
La societat occidental de final del segle XIX Claude Monet 1840-1926 Porte d’Aval cap al 1886 Oli Museu de l’Abadia de Montserrat donació Xavier Busquets FF El darrer quart del segle XIX es pot considerar una època d’equilibri europeu Es tracta d’una situació de pau en la qual la societat burgesa capitalista triomfà plenament, abans de la ruptura brutal d’equilibri i de tranquillitat que representaria la guerra mundial del 1914-18 La gent s’entusiasma pels formidables progressos de la tècnica i de la indústria els nous mitjans de comunicació i de transports com ara el telèfon, el telègraf, l’…
Sant Pèir de Betlan (Vielha)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’edifici des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església s’insereix dins el grup de cases que, bo i formant una plaça, constitueixen el nucli poblacional de Betlan, petit poble situat a mà dreta de la Garona, en un indret enlairat respecte a la vall, emplaçat al centre de la comarca Mapa 148M781 Situació 31TCH189333 L’accés al poble es fa a través de la carretera N-230, d’on sorgeix, a mà dreta, prop d’Aubèrt, una pista asfaltada la qual, amb un recorregut d’1,5 km aproximadament, mena a Betlan FJM-AMB Església Es tracta d’un edifici romànic,…
Josep Sanchis i Sivera

Josep Sanchis i Sivera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Art
Historiografia catalana
Escriptor, historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…
, ,
Sant Jaume de Llierca
Sant Jaume de Llierca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall del Fluvià, aigua avall de Montagut, fins a la confluència amb el Llierca.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del poble de Sant…
Cabanabona
Cabanabona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipi de Cabanabona, d’una extensió de 14, 12 km 2 , és situat entre els termes d’Oliola, a ponent i tramuntana, de Vilanova de l’Aguda, a llevant, i a migdia confronta amb el municipi segarrenc de Torrefeta i Florejacs, pel sector de l’antic terme de Florejacs Cabanabona resta inclòs en la part de la Noguera que hom anomena subcomarca del Segre Mitjà, tot i que el municipi no arriba fins al riu És emplaçat als altiplans que separen les valls del Llobregós i del Sió El terme comprèn els pobles de Cabanabona, cap del municipi, i de Vilamajor, i el santuari de…