Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
La profecia política: “ratpenats” i “encoberts”
El ratpenat humilia els infidels, MAOrtí, València, 1640 BC La profusió de la literatura profètica i escatològica fou una de les característiques de l’Europa occidental durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna Els temes escatològics podien ser utilitzats amb orientacions diferents i podien servir com a arma eficaç de propaganda Els reis podien manipular les profecies per tal de donar un prestigi sobrenatural a la seva gestió, amb vista a possibles faccions dins la corona, al papa —de qui volien limitar les exigències polítiques i financeres—, o a d’altres sobirans per a legitimar l’…
Coco de mar
Luís Vaz de Camões 1525-80, el gran poeta èpic portuguès, escrigué en el cant desè d’ “Os Lusiadas” “A les illes Maldives neix la planta que al fons del mar arrela sobirana, el qual fruit contra la urgent metzina és tingut per oportuna medicina” Es referia a una misteriosa planta pretesament submarina que obsequiava la gent de les illes Maldives, i de les costes malabars, singaleses i fins insulíndiques, amb uns fruits singularíssims els cocos de mar Varats a la platja, en efecte, uns cocos immensos i de forma suggestiva apareixien molt de tant en tant i com per art d’encanteri, procedents,…
xaronisme
Literatura
Denominació donada a certes manifestacions literàries produïdes entorn de la meitat del segle XIX a Catalunya que es caracteritzen per un col·loquialisme de base popular i de gust dubtós.
Els seguidors, anomenats xarons, utilitzaven la sàtira –mig política mig literària– i el llenguatge barroer i vulgar en les seves obres Es contraposava a la literatura culta de les acadèmies i dels Jocs Florals Parallelament, a la premsa també hi hagué una important presència de grafisme i dibuix del mateix tipus i estil
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…
astronomia esfèrica
Astronomia
Denominació emprada sovint per a designar la part de l’astrometria que s’ocupa del càlcul de la posició dels astres i de l’observador mitjançant la trigonometria esfèrica.
extrusió adiabàtica
Física
Química
Denominació, impròpia, d’un sistema d’extrusió en el qual no hi ha aportació de calor exterior a l’extrusora, si bé pot haver-n’hi eliminació per refredament.
La calor interna prové, doncs, intergralment, del treball mecànic desenvolupat pel vis sens fi
banda
Antropologia
Denominació aplicada al nivell d’integració sòcio-cultural menys complex, associat a les societats de caçadors-recol·lectors i caracteritzat per l’igualitarisme, el lideratge informal i el parentiu bilateral.
El sistema es caracteritza també per la mobilitat estacional, la divisió del treball per sexes i edats sense pràcticament especialització dels coneixements pràctics i per una manca de sentit de la propietat personal La reciprocitat és la principal forma d’intercanvi econòmic, i la integració del grup es basa en els costums i els valors comuns
àcid wolfràmic
Química
Denominació no sistemàtica del triòxid de tungstè monohidratat (WO 3 ·
H 2
O), que hom obté per tractament amb àcid sulfúric calent del wolframat sòdic (Na 2
WO 4
).
Es presenta en forma de pólvores grogues, insolubles en aigua i solubles en àlcalis És emprat com a mordent i com a intermedi en la preparació del tungstè metàllic
mestrança
Militar
Denominació tradicional del conjunt de tallers i oficines on hom construeix i repara els muntatges de les peces d’artilleria i d’altres tipus d’armes, llurs accessoris, etc.
Centre Regionalista Valentí
Nova denominació que adoptà, l’any 1908, la societat valencianista València Nova
en un intent d’ampliar la seva base i de revifar una altra vegada la Solidaritat Valenciana.