Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Gao Xingjian
Literatura xinesa
Pintura
Narrador, dramaturg i pintor xinès naturalitzat francès.
Llicenciat en filologia francesa 1962, durant la Revolució Cultural estigué internat en un dels anomenats camps de reeducació, i a conseqüència de la persecució de la dissidència d’aquests anys, destruí tota la seva obra, tot i que continuà escrivint en secret Un cop reincorporat a la vida civil, treballà com a traductor i com a dramaturg del Teatre del Poble de Pequín i el 1979 publicà la seva primera narració, Constellació en una nit freda Després d’un viatge a Europa aquest any, al seu retorn publicà Primer assaig sobre l’art de la novella moderna 1981 i les obres teatrals Senyal d’alarma…
art andalús

Porta d’accés a la catedral gòtica de Sevilla
© Lluís Prats
Art
Art desenvolupat a la zona meridional de la península Ibèrica, després de la colonització castellana.
El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets aïllats, i el…
acusació
Dret penal
Exercici d’una acció penal.
L’acusació comporta posar en coneixement un delicte real, aparent o suposat, i el seu presumpte responsable, davant del jutge per tal que procedeixi a verificar-ne l’existència i, en cas afirmatiu, a dictar la pena o sanció corresponent També s’anomena acusació cadascuna de les parts que exerceixen o poden exercir l’acció penal En el cas dels delictes públics aquells que són perseguits d’ofici per les autoritats el dret penal de l’Estat espanyol en reconeix les següents modalitats a acusació particular Correspon a la persona que exerceix l’acció penal davant dels fets que…
Ferran I de Castella
Història
Comte (1029-35) i rei (1035-65) de Castella i de Lleó (1037-65).
Fill segon del rei Sanç III de Pamplona i de la comtessa Major o Múnia de Castella Mort el seu pare, prengué el títol de rei de Castella Vers el 1032 es casà amb Sança, germana de Beremund III, rei de Lleó, que era la usufructuària del regne de Lleó, per minoritat de Beremund Arribat Beremund a majoritat, volgué possessionar-se del regne, però fou vençut i mort a la vall de Tamarón 1037, cosa que permeté a Ferran d’annexar-se Lleó així creà un precedent que, dos segles més tard, portà a la unió definitiva Les relacions amb el seu germà Garcia V de Pamplona foren molt variants, primer d’…
Francesc Antoni Balmis i Berenguer
Biologia
Medicina
Metge i naturalista.
Procedia d’una família de cirurgians-barbers El 1778 aprovà a València el grau per a exercir la cirurgia i ensenyar l’àlgebra Fou nomenat consultor de l’exèrcit i destinat a l’armada Féu tres viatges a Mèxic el primer el 1781, i hi estudià la matèria mèdica i vegetal de Nova Espanya Escriví Demostración de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas en las raíces de dos plantas de la Nueva España, especies de Agave y Begonia para la curación del mal venéreo y escrofuloso 1794, traduïda a l’italià Roma 1795, i Introducción para la conservación y administración de la vacuna, y para el…
Cova de les Tres Creus (Boadella)
Art romànic
Coves En el conjunt de coves de les Escaules, a part de la cova la Caula II, també han aparegut importants restes de ceràmica medieval a les coves la Caula I i a l’anomenada Cavorca III, terrissa que, segons Joan Badia, podem datar entre el segle XI i el segle XII A més, segons aquest autor, a la Cova de les Tres Creus, la més enlairada de tot aquest conjunt de coves del cingle de les Escaules i, per tant, totalment fora del perill dels aiguats, hi hagué probablement vida eremítica Aquesta cova de les Tres Creus té dues entrades En una d’aquestes…
Castell de Cadaqués
Art romànic
A l’alta edat mitjana sembla que a Cadaqués hi havia un condomini entre el comte d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes La població de Cadaqués, a causa de la seva situació, aviat fou fortificada, fet que potser motivà que tant fos anomenada castell com vila L’any 1280, en una carta de franquesa atorgada per Ponç Hug, comte d’Empúries, a la vila i al castell de Cadaqués, és esmentat per primer cop el terme castell amb relació a aquest lloc De fet, tal com indica Pere Català Els castells catalans , vol 2, Barcelona 1969, pàg 367, segurament la població s’havia convertit en un castell…
Sant Genís de Valldoriola (Seva)
Art romànic
Situació L’església de Sant Genís de Valldoriola, molt esfondrada, es troba al costat de migjorn del terme municipal L’església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 41,5 —y 31,6 31 tdg 415316 Per arribar-hi cal dirigir-se al mas de Figueroles, situat prop del límit amb el terme del Brull i de la carretera que va de Seva a Collformic, des d’on cal preguntar per les restes que es troben a prop JAA Història Vista del conjunt de les ruïnes de l’església M Anglada Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Seva i…
Sant Cristòfol de Peramea (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de Peramea apareix referenciada, probablement, l’any 1098, en la donació que fa Pere Ramon de Sersui al monestir de Gerri, de les dues parts del delme que posseïa a la vila de Santa Coloma, un dels límits de la qual és l’església de Sant Cristòfol En la butlla del papa Alexandre III, del 1164, de confirmació dels béns del monestir de Gerri, s’inclouen les esglésies de Sant Joan i Sant Cristòfol de Peramea L’església de Sant Cristòfol va perdre la seva rellevància a partir de l’any 1398, en què els homes de Peramea ampliaren l’església de Sant Joan, i hi…
Castell de Cabanyes (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Les primeres referències que trobem sobre el castell i el llinatge dels Cabanyes són del segle XII, quan aquests s’emparentaren amb la nissaga dels Sant Vicenç El 1113 Bernat Guadald donà el castell de Cabanyes al seu fill Berenguer Bernat, juntament amb el castell de Montbui El 1173 Berenguera de Cabanyes, vídua de Guadald de Sant Vicenç, donà al seu fill Pere de Sant Vicenç la casa de Cabanyes amb tots els seus termes i pertinences El 1184 Pere de Sant Vicenç i la seva dona, Berenguera, empenyoraren un mas de la parròquia de Sant Fost i Sant Cebrià de Cabanyes a Arnau de Gallifa El 1195…