Resultats de la cerca

Estudià a la Musikhochschule de Dresden, i debutà el 1935 a l’Òpera de Leipzig, on fou contractat com a repetidor Especialitzat en la direcció operística, el 1942 ingressà, també com a repetidor, en l’Òpera de Chemnitz, teatre del qual fou director musical en 1946-48 Després d’una breu estada a Weimar, del 1949 al 1952 dirigí a Dresden, abans de passar a la Staatsoper de Munic 1952-54 per a ocupar la plaça que G Solti deixà vacant El 1951 inaugurà la temporada operística a l’Òpera de Viena i inicià la seva projecció internacional El 1953 es presentà al Covent Garden de Londres…

Estudià al Curtis Institute de Filadèlfia i posteriorment a Viena, amb Emil von Sauer Entre el 1939 i el 1945 fou assistent de Rudolf Serkin a Filadèlfia, càrrec que deixà per dedicar-se a la diplomàcia a l’ambaixada de Cuba, a Washington Després de la Segona Guerra Mundial fou director general del Quarter General americà de Tòquio i hi dirigí El Mikado de Gilbert i Sullivan A partir d’aleshores inicià una gira de concerts que el dugué arreu del món Entre el 1968 i el 1977 fou professor de l’Escola de Música d’Indiana i el 1977 substituí Serkin al Curtis Institute El seu…

Rebé la primera formació musical de la seva mare i al Conservatori de Roma, i posteriorment perfeccionà els seus coneixements amb F Busoni i A Schnabel a Berlín En un primer moment destacà com a pianista, essent un dels grans intèrprets del repertori clàssic Mozart, Scarlatti, tot i que no oblidà els autors romàntics i C Debussy El 1938 començà a treballar la direcció d’orquestra amb Hans Münch i F Guarnieri, i decidí consagrar-se a aquesta activitat, encara que continuà les seves actuacions com a intèrpret de música de cambra formant un famós duet amb el violoncellista Enrico Mainardi Entre…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal amb Anton Rubinstein, entre altres mestres, i composició amb A Glazunov El 1894 acabà els estudis amb l’obtenció del Premi Rubinstein Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb T Leschetizky Debutà el 1896 a Berlín, i quatre anys més tard ho feu als Estats Units De retorn a Europa, dirigí regularment a Munic entre el 1910 i el 1914, fins que aquest darrer any tornà als EUA, on adoptà la nacionalitat nord-americana el 1918 Aquest mateix any aconseguí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Detroit, formació que dirigí…

Es formà a Viena, on estudià composició i direcció d’orquestra amb J Marx i F Schalk, entre d’altres El 1920 debutà a l’Òpera de Lviv amb Ernani A partir del 1921 s’establí a Varsòvia, on introduí les òperes d’autors contemporanis, com ara R Strauss, E Wolf-Ferrari o M Ravel Poc després s’installà als Estats Units, i del 1925 al 1935 fou cap del departament d’òpera i orquestra de l’Institut Curtis i dirigí l’Orquestra de Filadèlfia Els anys trenta dirigí a Nova York i en 1947-48 ho feu a Chicago Ocasionalment, es presentà en teatres europeus, especialment italians Així, el 1953…

Estudià direcció orquestral i composició al conservatori de la seva ciutat natal El 1920 debutà al Teatro Nazionale de Roma, i exercí la direcció en nombrosos teatres europeus i americans al mateix temps que acomplia la tasca de director musical del Teatro La Fenice de Venècia El 1938 fundà les temporades d’òpera de les termes de Caracalla i s’especialitzà en la direcció d’obres líriques, tant a Itàlia com a l’estranger El 1947 debutà als EUA i als festivals més prestigiosos d’arreu del món El 1963 participà per primera vegada en el Festival d’Edimburg dirigint Adriana Lecouvreur…

Cinc anys més gran que Wolfgang, compartí amb ell, com a precoç pianista virtuosa, els viatges d’exhibició per Europa que organitzà el seu pare Leopold, i més tard assolí una sòlida reputació a Salzburg com a pianista i mestra de música Després de la ruptura familiar ocasionada per l’establiment de Mozart a Viena i pel seu casament amb C Weber, que ella i Leopold consideraren inadequat, romangué a Salzburg amb el seu pare i es distancià definitivament del seu germà L’any 1784 es casà amb el magistrat baró von Berchtold zu Sonnenburg i anà a viure a St Gilgen, prop de Salzburg A…

A part les escoles de Berlín Reichenbach i de Münster Scholz i dels independents BEMoore i Popper, el nucli més destacat fou el cercle de Viena Schlick, Carnap, Neurath, Feigl, Kraft, etc, defensor d’una filosofia —el positivisme lògic— entesa, d’una banda, com a denúncia de les pseudoproposicions metafísiques —només vàlides emotivament—, i de l’altra, com a anàlisi de les proposicions de les ciències positives —veritables en tant que empíricament “verificables"— i de les ciències matemàtiques —veritables en tant que merament formals i tautològiques— La dispersió del nucli vienès…

Fundat el 1946 a Cincinnati, és integrat per Walter Levin i Henry Meyer violins, Peter Kamnitzer viola i Jack Kirstein violoncel Tots els seus membres, estudiants de la Juilliard School, obtingueren el diploma superior de quartet 1949, títol establert a petició seva Fou quartet resident del Colorado College 1949-53 i, després, de la Universitat de Cincinnati, centre aquest darrer on duu a terme una sèrie anual de concerts i també alguns cursos La seva activitat inclou gires internacionals i actuacions convidat als festivals més prestigiosos d’Europa, com ara els d’Edimburg, Darmstadt,…

La principal formació fou, però, la berlinesa, en la qual Joseph Joachim 1869-1907 fou el primer violí Ernst Schiever 1869-70, Heinrich de Ahna 1871-92, Johann Kruse 1892-97 i Karol Halir 1897-1907 ocuparen successivament el lloc de segon violí Heinrich de Ahna 1869-70, Eduard Rappoldi 1871-77, Emmanuel Wirth 1877-1906 i Karl Klinger 1906-07, el de viola, i Wilhelm Müller 1869-79 i Robert Hausmann 1879-1907, el de violoncel Amb totes quatre formacions, Joachim interpretà, en diverses ocasions, la integral dels quartets de L van Beethoven Així mateix, estrenà obres de J Brahms, L Cherubini, E…