Resultats de la cerca
Es mostren 4056 resultats
Sant Pere de Serraïma (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pere, flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, es dreça al bell mig d’un planell enlairat estès a la banda oriental del terme i molt proper al termenal d’Avinyó Long 1°55’18” - Lat 41°50’25” Vista de l’església amb la capçalera, a llevant, bellament ornamentada amb arcuacions i bandes llombardes La foto fou feta el setembre de l’any 1979 quan s’estaven acabant els treballs de restauració duts a terme per membres del FAES F Junyent-A Mazcuñan Panoràmica amb l’església des del cantó de llevant durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Per…
Giovanni Gabrieli
Música
Compositor i organista italià.
Vida Nebot d’Andrea Gabrieli, es formà al costat del seu oncle, organista de Sant Marc de Venècia Cap al 1575 s’establí com a músic de la cort del duc Albert V a Munic, on es mantingué actiu fins el 1579 i conegué Roland de Lassus Des del 1584 i fins a la data de la seva mort, ocupà un lloc com a organista de la seu veneciana, primer com a substitut de Claudio Merulo i després com a segon organista titular Des del 1585 combinà aquest treball amb l’activitat com a organista de la confraternitat de la Scuola Grande di San Rocco de Venècia A partir del 1586, data de la mort d’A Gabrieli, …
Brexit
Acrònim compost pels mots anglesos british o Britain (‘britànic’, ‘Gran Bretanya’) i exit (‘sortida’) que designa la retirada de la Gran Bretanya de la Unió Europea.
El terme començà a aparèixer als mitjans de comunicació el 2012, poc després de la posada en circulació d’un terme anàleg Grexit , relatiu a la possibilitat d’expulsió de Grècia de la Unió Europea Pràcticament des de l’ingrés 1973, les reticències a formar part de la UE aleshores Comunitat Econòmica Europea foren sempre molt esteses entre els ciutadans britànics, i aquesta desconfiança comportà desavinences, sobretot a partir del govern de Margaret Thatcher 1979, que es feren especialment visibles amb la negativa a participar en la política agrícola comuna, però també per la negativa a…
L'escultura postmodernista
Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…
dolor

A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…
art amerindi
Art
Art dels pobles amerindis, especialment dels precolombins.
Les terres americanes, tan diverses, permeteren en els temps precolombins el desenrotllament de diferents cultures, entre elles algunes de brillants civilitzacions i amb personalitat pròpia A l’Amèrica del Nord no es conegueren aglomeracions urbanes ni imperis de forta organització, però hi hagué cultures de gran diversitat i riquesa, pròpies, en uns casos, de pobles nòmades de cronologia molt incerta, com el dels esquimals, limitada a l’ornamentació de vestits de pells, al gravat d’utensilis en os o ivori, petites escultures, màscares molt expressives en os o en fusta, sense una veritable…
Francesc Martí i Grajales
Història
Periodisme
Literatura catalana
Erudit, historiador i periodista.
Vida i obra Deixeble de Vicent Boix a l’institut de batxillerat de València, estudià la carrera de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i la literatura D’idees radicals, fou des del 1882 redactor d’ El Universo i, des del 1888, d’ El Progreso , portaveus del republicanisme exaltat, dirigits respectivament per Lluís Cebrian i Mezquita i Fèlix Pizcueta, destacats representants de les primeres generacions renaixentistes –el primer, a més, reconegut erudit que arribà a ocupar el càrrec de cronista de la ciutat de València– Tots dos influïren en la seva orientació valencianista i en la…
, ,
Josep Borrell i Fontelles

Josep Borrell i Fontelles
© Parlament Europeu
Política
Polític.
Llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid 1969 i doctorat en economia per la Universitat Complutense de Madrid 1975, obtingué màsters en matemàtiques aplicades, per la Universitat de Stanford, Califòrnia, 1975 i en economia del petroli, per l’Institut Francès del Petroli de París Fou enginyer de sistemes a la Companyia Espanyola de Petrolis 1972-80 i professor a la Universitat Complutense 1969-82, d’on fou catedràtic de la Facultat de Ciències Econòmiques a partir del 1977 S’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE el 1975 i fou responsable d’…
Nicolau de Cusa
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof alemany Nikolaus Krebs.
Clergue des del 1416 Estudià gramàtica a Deventer, filosofia a Heidelberg i dret canònic a Pàdua 1417-23, on es doctorà, alhora que hi estudià matemàtiques i féu amistat amb Toscanelli De Roma passà a Colònia, on en 1425-26 estudià teologia amb l’albertinià Eimeric de Campo, provinent de la facultat d’arts de París És força dubtós que d’allà procedís el lullisme d’Eimeric, només documentat des del 1432 A Colònia, trobà el cardenal Orsini, legat pontifici, interessat en la recerca de còdexs d’autors clàssics Aquell hi collaborà en diferents biblioteques, i descobrí comèdies desconegudes de…
parlamentarisme
Política
Dret constitucional
Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder.
És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental Contràriament al règim presidencialista, el règim parlamentari, presidit per un cap d’estat —el president de la república o el rei constitucional— sense responsabilitat política, no separa el poder executiu del poder legislatiu tots els ministres són, alhora, membres del parlament d’altra banda, el suport del parlament —o, en la pràctica, de l’assemblea de diputats— és imprescindible perquè el govern pugui mantenir-se al poder és a dir el parlament legitima l’autoritat del govern De fet, en un règim parlamentari, el govern és, en…