Resultats de la cerca
Es mostren 2359 resultats
Lingüística 2011
Lingüística i sociolingüística
La posició del català com a llengua de demografia mitjana es va refermar amb l’actualització del nombre de parlants de català, que ascendeix a 9,7 milions de persones segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT–IEC A més, la població total dels territoris de llengua catalana és de 13,6 milions d’habitants Així, la xifra total de parlants de català és més gran que la que hi havia al començament de la dècada anterior, la qual cosa indica una certa capacitat de manteniment demogràfic del català, amb certa atracció de nous parlants A pesar de tot, aquesta capacitat general s’ha vist superada per l…
La construcció: una gran indústria i un gran negoci
Introducció Ciutat Badia Cerdanyola del Vallès Dins de l’economia catalana del segle XX la construcció d’habitatges ha tingut un paper clau com a suport de l’establiment concentrat de la població, condició indispensable per al procés d’industrialització Sense una oferta suficient d’allotjament en unes condicions mínimes d’habitabilitat, a la llarga, el procés de desenvolupament econòmic hauria estat frenat per la deficient reproducció de la força de treball baixa productivitat i el subconsum La indústria de l’edificació ha participat plenament al costat dels altres sectors en el creixement…
Progrés Municipal de Catalunya
Partit polític
Federació que agrupa els regidors electes pels següents partits locals i comarcals de progrés: Agrupació Independent de Riudarenes, Calella pel canvi, Esquerra Unida de Sant Pol, Figaró progrés, Gent d’Aran, Grup Independent de la Roca, Gualba es desperta, Independents de la Llèmena, Independents de Vila-Rodona, Iniciativa d’Esquerres, Izquierda por Martorelles, Partit de la Independència de Sant Cebrià, Progrés del Berguedà, Unió Independent de Vallgorguina, Unió Independents per l’Espluga, Unitat d’Aran-Partit Nacionaliste d’Aran i Unitat Progressista del Pallars.
Joan Roma Cunill n’és el primer secretari Està especialment implantada a Barcelona i Lleida i algunes de les seves agrupacions es presenten en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya , a través del partit Progrés Municipal
catedral de Vic
Vista de la catedral de Vic amb el conjunt d’edificis que l’envolten, al nucli antic de la ciutat
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Vic, que té com a titular sant Pere.
Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…
Vicent Boix i Ricarte

Vicent Boix i Ricarte
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del marquès de…
, ,
Castell de Pontils
Art romànic
Situació Fortificació rectangular o casa forta que corona el conjunt d’estructures d’aquest castell que defensava un dels congostos del Gaià ECSA - EECG El castell de Pontils, anomenat popularment “el Castellot”, és situat sobre el turó que hi ha al nord d’aquest poble Controla un dels congostos del Gaià Hi ha una comunicació visual amb els castells de Santa Perpètua de Gaià i de Queralt Mapa 34-16418 Situació 31TCF653934 Des del sender de gran recorregut GR-7 que porta al poble de Pontils per dalt, surt una pista encimentada que mena al cementiri Del costat del cementiri veiem un corriol que…
Santa Margarida del Soler (Lladurs)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Encara que el mas el Soler i l’església de Santa Margarida siguin dins el terme parroquial de Timoneda —i, antigament, també dins el terme del castell de Timoneda—, l’accés més fàcil no és l’itinerari seguit per anar a Santa Eulàlia de Timoneda i a la major part de les cases de la parròquia, sinó que s’ha d’agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins a arribar, al cap de 7,600 km, a Santa Maria de Lladurs, església que resta situada a la vora esquerra de la carretera Arribats allí, cal seguir el camí…
L’excepcionalitat permanent: Catalunya, 1835-1858
L’excepcionalitat política a Catalunya 1844-1858 Un dels elements essencials per a la comprensió de la peculiar imbricació de la societat catalana, i més concretament de les seves classes benestants, en l’Estat liberal espanyol fou la política d’ordre públic No endebades, Josep Fontana ha assenyalat com, des del final del 1843, la burgesia catalana acceptà de bon grat que fos el govern central qui assumís la tasca de controlar l’ordre a Catalunya, després de les intenses lluites socials i polítiques dels anys 1833-43 En efecte, la intensitat dels conflictes durant el temps de les bullangues…
Els molins de la Vila de Montblanc
Art gòtic
Els molins fariners de la Vila són extramurs de Montblanc, a 1 km cap a llevant i dins la partida de Vila-salva, a la vora dreta de l’Anguera, poc abans que conflueixi amb el Francolí Ben a prop seu hi havia l’assentament medieval de Duesaigües o Vila-salva, nucli primigeni de Montblanc que s’acabà abandonant definitivament al segle XIV Tant el 1155 com el 1163, els privilegis montblanquins esmenten molins, però arquitectònicament els molins de la Vila que han arribat als nostres dies són posteriors, del segle XIII i la primeria del XIV Es tracta de dos casals de molins fariners el molí de la…