Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
música de Còrsega
Música
Música desenvolupada a Còrsega, illa de la mar Mediterrània annexada a França des del 1768.
Música culta Vegeu França Música popular El clergat i l’orde franciscà, aquest darrer installat a l’illa el 1236, foren el vehicle principal d’aprenentatge musical i el nexe d’unió amb el continent fins al final del segle XVIII A través d’aquests arribaren a Còrsega la polifonia medieval i del Renaixement Al mateix temps, però, l’aïllament afavorí una simbiosi entre cant religiós i cant profà molt característica de Còrsega anomenada paghjella Ja al segle XVII l’orgue s’introduí en esglésies i convents i fou assimilat dins d’aquests cants polifònics La revolta contra la dominació genovesa…
dominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en dominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics i sintàctics propis de la dominant.
La dominantització d’un acord comprèn aspectes morfològics evidents l’acord s’ha d’adaptar a l’estructura de l’acord de dominant En el cas d’un acord perfecte menor, cal elevar la seva 3a de tal manera que s’introdueix la sensible del grau que es tonicalitza En el cas d’un acord major que no sigui la dominant, com, per exemple, el I en el mode major, la dominantització no es produeix elevant la 3a, atès que l’acord ja és major, sinó afegint-li una 7a m i convertint-lo així en un sèptima de dominant Els graus que experimenten la dominantització amb més freqüència són en el mode…
Criteris de traducció
Criteris de traducció Com a criteri general, optem pel sistema de transcripció dels alfabets no llatins com en els documents de l’Institut d’Estudis Catalans, el Gran Larousse català i el llibre d’estil de l’ Avui Les formes transliterades de la Gran enciclopèdia catalana remetran a les transcrites Es tradueixen els noms que tenen tradició en la nostra llengua Si el nom català pogués dificultar la situació geogràfica, n’anotarem la procedència Escola Nacional d’Administració París, França, Universitat de Notre-Dame Indiana, EUA Les obres de creació Es tradueixen les obres artístiques que…
Cuereta groga
La cuereta groga Motacilla flava és un ocell petit ateny 15 o 16 cm, comú a les vores dels rius i altres indrets humits A Europa n’hi ha diferents varietats, segons els colors i la distribució, però són difícils de distingir la cuereta groga ibèrica, la que trobem als Països Catalans, és groga del dessota i bruna del dors, amb el cap gris i la gola blanca, com l’exemplar de la fotografia de l’esquerra Els joves tenen el plomatge més apagat a la dreta Ives Hennechart i Xavier Ferrer Aquesta espècie, a diferència de les altres dues cueretes de la nostra avifauna, és un ocell estival La seva…
nacionalisme musical
Música
Tendència sorgida a mitjan segle XIX en diversos països europeus segons la qual la identitat nacional del compositor és un factor determinant, fins i tot el tret essencial, en el seu llenguatge musical.
El nacionalisme pot considerar-se un moviment que inclou els compositors classificats com a nacionalistes, o bé pot entendre's com una característica que es manifesta en major o menor grau segons les obres concretes Sovint el nacionalisme està vinculat a l'ús de materials de procedència popular fórmules rítmiques o modals o bé la citació directa de cançons tradicionals, però aquest no és un factor imprescindible El nacionalisme de molts compositors es troba més en les seves referències extramusicals que en la tècnica compositiva L'existència de característiques nacionals en la música és tan…
Alfa Romeo
Economia
Empresa automobilística italiana fundada l’any 1910 amb el nom d’ALFA ( Anonima Lombarda Fabbrica Automobili
), que l’any 1915 canvià per Alfa Romeo en arribar Nicola Romeo (1876-1938) a primer accionista i delegat administrador de la societat.
És controlada per l’IRI, holding públic italià Té dues fàbriques una a Milà, i una prop de Nàpols Alfa-Sud
pecorino
Alimentació
Formatge fet amb llet d’ovella, de pasta premsada i cuita, compacta, de color blanc o lleugerament groguenc, de sabor picant, amb un 40% de matèries grasses, propi de diverses zones de la península italiana, de Sardenya i de Sicília.
verisme
Música
Escola musical italiana sorgida en el camp de l’òpera cap al 1890 com a resultat d’una evolució iniciada ja per Verdi, Boito i Ponchielli, però manifestada per Pietro Mascagni (amb Cavalleria rusticana) i Ruggero Leoncavallo (amb I Pagliacci).
Propugnava el realisme escènic supressió de l’obertura, nombrosos personatges episòdics, acció contemporània —o bé del sXVIII—, utilització de l' intermezzo orquestral, realisme sovint contrastat mitjançant escenes de “teatre dins el teatre” Aviat la figura principal del verisme fou Giacomo Puccini, seguit per altres autors, com UGiordano, FCilèa, FAlfano, RZandonai, etc Bé que hom no considera ja veristes els autors més tardans, com Italo Montemezzi, EWolf-Ferrari, etc ni tampoc les òperes més tardanes de Mascagni, Zandonai, etc, almenys formalment en conservaren una forta…
canzonetta
Música
Composició vocal profana que adoptà la forma d’una cançó estròfica i que s’expandí a Itàlia durant les dues darreres dècades del segle XVI, tot assenyalant l’última etapa del desenvolupament de la cançó popular italiana d’aquell segle.
Vinculada a la villanella , la frottola i el madrigal, alguns dels exemple més significatius apareixen en compositors com L Marenzio, O Vecchi o C Monteverdi Els seus textos no tenen cap forma fixa, però l’estructura musical sol seguir l’esquema AA B CC Durant els segles XVIII i XIX es continuà emprant el terme, però sense designar cap forma precisa
Milà
Vista de la ciutat de Milà des de la catedral
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat i capital de la Llombardia, Itàlia, i de la província homònima.
És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…