Resultats de la cerca

Nasqué a partir del grup Agbar Automotive, constituït el 1996 com a diversificació del grup Societat General d’Aigües de Barcelona Agbar en el negoci de les Inspeccions Tècniques de Vehicles ITV La companyia ha evolucionat des del sector de l’automoció fins a introduir-se en altres àmbits com a entitat de certificació Amb seu central a Barcelona, té filials als EUA i a la Xina, des d’on controla els negocis a Amèrica i a l’Àsia, i a diversos països europeus A partir de l’absorció de Soluziona Qualitat i Medi Ambient el 2005 es convertí en capdavantera en el sector a l’Estat espanyol…

Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones…

La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de…

Germà de Joaquim Nadal i Farreras i Josep Maria Nadal i Farreras , s’inicià professionalment a la dècada dels setanta com a corresponsal a París per a  Catalunya/Express i per a la revista  Prisma Económico Internacional Posteriorment ha treballat en els principals diaris catalans, en els quals ha ocupat càrrecs diversos entre d’altres, l’any 1980 fou redactor en cap de Punt Diari , i més endavant formà part de les redaccions d’ El Periódico de Catalunya , d’ El País i del  Diari de Barcelona , del qual fou subdirector Del maig del 2006 al febrer del 2010 fou director d’ El…

L’obra consta de tres llibres el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França i aplicada en el tractat dels Pirineus , el 1659, i en la conferència de Ceret , el 1660, basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs grecs i romans, i una…

En foren els principals impulsors Joan Teixidor , Ignasi Agustí i, especialment, Josep Vergés , el qual en fou gerent fins el 1989 Des del 1944 publica el premi Nadal de novella en castellà El 1946 inicià publicacions en català amb la collecció “El Dofí” assaig, novella, memòries, història Posteriorment publicà les colleccions “L’Àncora”, “El Trident” i “Llibres a mà” i, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra “Sunion”, dedicada a clàssics de la literatura universal També publicà monografies illustrades sobre temes catalans, les colleccions de llibres d’art i l’obra completa de Josep Pla…

Segon comte de Bell-lloc Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch Es casà amb Paulina Pozzali i Crotti El 1899 finançà i fundà l’observatori Belloch, a les muntanyes del Far Llinars del Vallès, i amb el seu amic i collaborador, Antoni Llorens i Clariana, fundà Hojas Meteorológicas , primera publicació catalana de meteorologia 1901 Posteriorment, fou diputat provincial i president 1924-30 de la Junta de Museus de Barcelona Durant la seva gestió, la Junta adquirí les pintures romàniques de les esglésies catalanes del N del Principat, que formaren part del patrimoni de l’actual…

Passà la infantesa a Barcelona, i en tornar a la seva ciutat natal formà part, amb divuit anys, del Girona Sport Club, amb el qual disputà dos partits contra l’Sport Empordanès de Figueres 1909 Frustrada la continuïtat d’aquell equip per la manca de recursos i els efectes de la Setmana Tràgica, el 1910 passà a les files del tercer equip del FC Barcelona De nou a Girona per fer el servei militar, fou davanter centre de l’Strong 1912-13, club en el qual captà l’afició popular amb els seus gols, una forta personalitat i el seu desplegament físic al costat de figures més joves que ell, com Roca,…

De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny  i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia  i Revista Catalana També fou redactor de Joventut  i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…

Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el Consistori…