Resultats de la cerca

Els xocs dels ocells amb aeronaus són relativament habituals Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, la gran velocitat de la collisió pot causar danys importants a l’aeronau La imatge recull el xoc d’un voltor Gyps fulvus esdevingut a la conca de l’Ebre el 1985, en què finalment l’avió va aterrar sa i estalvi a l’aeroport de Barcelona Arxiu Xavier Ferrer Els ocells coexisteixen en el medi aeri amb avions, avionetes i helicòpters i, per tant, ocasionalment es produeixen collisions Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, el xoc genera molta energia dinàmica a causa de la…

El naturalista anglès Philip Barker Webb 1793-1854 estava fascinat per aquelles illes Els trobava totes les gràcies Per això es determinà a dotar-les d’un apellatiu comú prou elegant, que reflectís l’admiració que sentia per tanta bellesa i harmonia Decidí de rescatar l’antiga denominació d’Illes Afortunades amb què ja figuraven als tractats clàssics Macaronèsia de “makaros”, que significa ‘feliç’, i “nesia”, que vol dir ‘illes’ A partir d’aleshores, les Canàries començaren a aparèixer als llibres naturalistes sota aquesta segona denominació recuperada, una apellació destinada a…

“La massa de bosc destaca des de molt lluny a causa de les dimensions colossals dels seus arbres, que es distingeixen per mor del seu perfil superior, fet de línies horitzontals i paralleles, com si es tractés de cedres… L’interior, tot i que les capçades es toquen, és menys dens que no és d’esperar Els arbres més alts atenyen els 20 o 30 m des del sòl fins a les primeres branques, mentre que, de gruix, llurs troncs poden tenir fins a 2 m Sembla que aquestes dimensions i la manca de branques baixes dificulta la presència de lianes, l’absència de les quals esdevé notable… De fora estant, els…

Barcelona és una ciutat de dos milions d’habitants, amb una regió metropolitana que en concentra més d’un milió més Fa dos millennis, però, quan les legions romanes arribaren al pla que ara ocupa la ciutat, trobaren un paisatge d’aiguamolls a penes espurnejat amb alguns poblats d’ibers laietans situats als turons que hi sobresortien, tals com Laie o Bàrcino Terra endins, tot eren alzinars i rouredes, amb algunes clarianes esparses conreades Decidiren d’installar-s’hi És així que, a cavall dels regnats de Juli Cèsar i d’August, fou fundada la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino ,…

Situació i presentació És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscilla entre els 700 i els 841 m El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges a través del seu agregat de Rocallaura, en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà a la partida de Relat de Baix,…

Situació i presentació Confronta al N amb els termes de Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor a l’E amb Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès, al S amb la Roca del Vallès i a l’W amb les Franqueses del Vallès Només a ponent el terreny és lleugerament accidentat i el punt més elevat és a la serra de Sant Hilari 300 m d’altitud, al NW Les terres més baixes són vora el pont de l’autopista AP-7 175 m Els terrenys d’aquestes serres de ponent són argilosos i eren aprofitats per dues bòbiles, ara desaparegudes, i per terrisseries El terme és travessat de nord a sud per la riera de…

La Depressió Central catalana és constituïda per un seguit de terres planes i de baixa cota, normalment per sota dels 300-400 m, situades al nucli continental del Principat, a ponent dels altiplans segàrrics Representa una immensa cubeta on desguassen els nostres principals rius pirinencs, drenada a son torn pel cabalós Ebre que reïx a abandonar-la per una única zona sudoriental on el Sistema Pre-litoral es deprimeix El territori queda netament delimitat al N, a l’E i al S per les vores ostensibles de la depressió, situades com hem dit entre les cotes 300-400 m, d’acord amb la línia Tamarit-…

La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…

Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble,…

Situació i presentació El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 km 2 , que forma part de la comarca de la Segarra des del 1989, es troba al límit amb l’Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació en la divisió territorial del 1936 Limita al N amb el terme de Granyena de Segarra, al NE amb l’enclavament de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E i al SE amb Montoliu de Segarra, al SW amb Guimerà, i a l’W amb Verdú aquests dos darrers termes de l’Urgell Montornès de Segarra s’estén per la vall mitjana del Cercavins, que, provinent del veí terme de Montoliu de Segarra, travessa el…