Resultats de la cerca
Es mostren 7392 resultats
Capella en ruïnes de la Mare de Déu de Montserbós (Tremp)
Art romànic
Situació Vista interior de les ruïnes d’aquesta capella curiosament situada al peu i a poca distància de la seva homònima, assentada dalt del turó Arxiu Gavín Les ruïnes d’aquesta església són al costat de l’ermita del mateix nom El turó on hi ha les dues capelles de la Mare de Déu de Montserbós és al costat mateix de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, a uns 7 km del Pont JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG138692 Història A causa de la coincidència de situació i d’advocació d’aquesta església, de la qual tan sols romanen ruïnes, amb el temple que hem estudiat en la…
Castell de la Torre (Sort)
Art romànic
La història del castell de la Torre es vincula al conjunt de la Vall d’Àssua, que a la mort del comte Sunyer l’any 1011 és debat entre les dues branques de comtes rivals i que finalment, al segle XI, restarà definitivament en mans dels comtes de Pallars Sobirà Efectivament, el castell de la Torre consta entre la resta de castells de la vall en la venda feta entre el 1011 i el 1035 pel comte Ramon IV de Pallars Jussà al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà Però vers el 1088 el comte Ramon V de Pallars Jussà l’infeudà a Guit Ató d’Àssua, el qual es comprometia a reconèixer el domini eminent…
Necròpoli del Turó dels Moros (Callús)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal que forma part del vessant de llevant del Puig Alter, en una zona força perduda i emboscada Long 1°47’45” — Lat 41°49’00” Per anar-hi cal sortir de Callús en direcció al caseriu de Viladelleva conegut sobretot per la seva església romànica i seguir el camí, gairebé 5 km, parallelament a la riera de Vallverd fins arribar a Cal Pasqual Un cop allí cal desviar-se per una pista forestal inutilitzada que va pujant revoltant força vers aquell punt Necròpoli Planta i seccions d’una de les tombes de l’estació la que ha estat designada amb el…
Santa Maria del Pla dels Albats (Olèrdola)
Art romànic
Dins la necròpoli del Pla dels Albats s’aixeca una construcció que alguns autors han identificat amb una església dedicada a santa Maria documentada des del segle X La primera referència d’aquesta capella sembla que caldria buscar-la en l’acta de consagració de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992, en la qual es fa esment de l’església de Santa Maria, situada fora de la muralla del castell d’Olèrdola Alguns autors, sense cap fonament ni lògica, volen identificar aquesta església de Santa Maria, fora dels murs, amb l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès Una altra menció de Santa…
Santa Fe de Rauric (Llorac)
Art romànic
L’església de Santa Fe és situada dins el petit nucli de Rauric, a la banda sud-oriental del terme L’indret de Rauric és mencionat en la documentació a la segona meitat del segle XII, en el testament de Pere de Queralt, atorgat l’any 1167, poc abans de fer-se monjo de Poblet el testador llegà el castell de Rauric “ kastellum Roderico ” a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem De l’església de Santa Fe, que cal suposar bastida en època romànica, tan sols hi ha la referència que depengué eclesiàsticament, segons el cens del 1787, de la parròquia de Sant Jaume de Montargull…
Castell de Blancafort
Art romànic
El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell…
Castell de Coma (Eus)
Art romànic
El poble deshabitat de Coma és situat a la banda muntanyosa del nord del terme municipal d’Eus, sota el puig de Roca Gelera 1 110 m i tocant gairebé al límit de la Fenolleda L’indret és esmentat per primera vegada l’any 844, quan la comtessa Rotruda, vídua d’Alaric, comte d’Empúries i Rosselló, i filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasès, vengué al seu fill Oriol diverses viles, entre les quals es menciona la villa Comba , amb totes les propietats, les cases, les corts, les vinyes, els boscos, els serfs, etc Malgrat que aquest lloc aparegui esmentat en una data tan reculada,…
Josep Maria Ruera i Pinart
Música
Compositor català.
Vida Inicià els estudis musicals a Granollers, on es traslladà amb la seva família quan tenia nou anys, i els continuà a Barcelona amb Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon L’any 1921 s’estrenà a Granollers la seva primera sardana, Aires del Vallés , i inicià una llarga relació amb el món sardanista, al qual aportà una bona colla de grans obres Començaren uns anys prolífics que ja feien entreveure la interessant personalitat musical de Ruera, amb sardanes tan emblemàtiques com Tocs de festa 1930 o l’excellent Meditació , per a clarinet/flauta i piano 192 El moment més…
Robert Fayrfax
Música
Compositor anglès.
Cap al 1496 fou nomenat Gentleman de la capella reial, de la qual es convertí en el principal cantor arran de l’accés d’Enric VIII, de qui era un dels músics predilectes, al tron d’Anglaterra 1509 Des del 1502, o potser una mica més tard, exercí de manera simultània com a organista i mestre de capella a l’abadia de Saint Albans Es conserven vint-i-nou composicions seves, algunes incompletes, entre les quals hi ha sis misses cícliques, dos magníficats, deu antífones, vuit cançons profanes i tres d’instrumentals una és una fantasia i dues són cànons enigmàtics Excepte en un cas, les seves…
Johannes de Limburgia
Música
Compositor flamenc, potser originari de Limburg, Bèlgica.
Vida Al principi del segle XV era capellà de la collegiata de Sant Joan Evangelista, a Lieja, on el 1408 succeí a J Ciconia en les funcions de succentor , que exercí igualment a l’església de Sant Pau de la mateixa ciutat des del 1411 El 1436 és documentat a Vicenza com a instructor de joves clergues El mateix any fou nomenat canonge de Notre-Dame en Huy Totes les seves obres conegudes, el nombre de les quals no supera la cinquantena, apareixen copiades al manuscrit de Bolonya Liceo Musicale Q 15, i estan clarament influïdes per l’obra de G Dufay Es tracta d’una missa completa, una dotzena…