Resultats de la cerca
Es mostren 910 resultats
recció
Gramàtica
Relació sintàctica entre dos elements lingüístics en la qual un depèn gramaticalment de l’altre.
L’element principal és el regent , i el dependent és el regit L’element regent determina les circumstàncies morfològiques de l’element regit En llatí, per exemple, en l’oració Puer amat patrem, el verb amat regeix l’acusatiu patrem la preposició ex regeix el cas ablatiu La concordança entre dos mots és també una mena de recció, en tant que un dels elements regeix la flexió de l’altre en noia simpàtica , el mot noia imposa el gènere i el nombre a simpàtica
castell de Voltrera
Castell
Antic castell del municipi d’Abrera (Baix Llobregat), a l’esquerra del Llobregat, enlairat uns 2 km al N de Santa Maria de Vilalba.
És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre
Joan Corminas i Güell
Historiografia catalana
Historiador de la literatura catalana i prevere.
Vida i obra Fou canonge de Tarragona i de Burgos i catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852 Escriví narrativa històrica, discursos acadèmics i necrològics, articles literaris i poesia, utilitzant el català, el castellà i el llatí com a llengües literàries És autor d’un important compendi d’escriptors catalans, Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes 1849, que completava les Memorias 1836 de Fèlix Torres i Amat de Palou, de qui…
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Catalunya
Literatura catalana
Repertori biobibliogràfic dels escriptors nascuts al Principat de Catalunya fins al primer terç del segle XIX, publicat a Barcelona el 1836.
Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons de la…
,
senescal
Història
A la cort comtal, i després reial, barcelonina, primer funcionari palatí, alhora cap de govern i cap de l’exèrcit reial, potser en competència amb el vescomte.
El càrrec fou exercit per primer cop per Amat Elderic d’Orís el 1051, però sens dubte ja feia temps que el detenia, potser des dels anys que la comtessa Ermessenda de Carcassona hagué d’assumir ella sola el govern durant la minoria d’edat del seu net Ramon Berenguer I 1035-39 Després fou senescal Ramon Mir d’Aguda, cunyat d’Amat Elderic, i després Pere Amat, fill del primer senescal Poc temps després la senescalia es vinculà a un nou llinatge que, per enllaç amb els Montcada, n'adoptà el nom fou exercida per Guillem Ramon dit el Gran Senescal , almenys…
Castell de Manlleu
Art romànic
Inicialment el lloc de Manlleu estigué inclòs dins la demarcació del terme de la ciutat de Roda Els primers senyors del castell foren la família Orís Així veiem Elderic d’Orís i la seva muller Ermengarda venent una peça de terra situada a la vila de Terrers, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu El 1031 encara s’esmenta que la parròquia de Manlleu es trobava dins el terme de Roda, però dos anys més tard ja es documenta l’existència del castell quan el citat Elderic d’Orís empenyorà al seu fill, Amat Elderic d’Orís, tot el que tenia a les parròquies de Santa Maria de Manlleu i…
Alfredo Sáenz-Rico Urbina
Historiografia
Historiador castellà.
L’any 1944 arribà a Catalunya com a mestre nacional i exercí primer a Cervera i posteriorment a Barcelona, on estudià filosofia i lletres Vinculat a la docència de la Universitat de Barcelona des del 1953, el 1973 n’esdevingué professor adjunt numerari d’història moderna i, del 1974 al 1987, fou secretari de la Facultat de Geografia i Història La seva tesi doctoral, El virrey Amat Precisiones sobre don Manuel de Amat y de Junyent , publicada el 1967, és una referència en l’estudi d’aquest personatge És autor, també, de La educación general en Cataluña durante el…
“Força” o “mota” d’Igualada
Art romànic
Les dades documentals d’aquesta fortalesa són escasses i tardanes Al segle XIII surt esmentada com a afrontació en un document de venda d’una casa situada dins la vila d’Igualada El 1321 la tornem a trobar en un acte de reconeixement que fan Arnau Hicfreses i la seva família a Guillem Amat sobre l’establiment del pati i la casa situats “en la casa de la força de dita vila” d’Igualada El 1321 el tal Guillem Amat i la seva muller, Geralda, vengueren a Guillem de Brines l’esmentada casa i pati Poc temps després, Berenguer de Sant Genís estableix les esmentades…
Joan Corminas i Güell
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura catalana, orador i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Estudià filosofia i teologia a Tarragona Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera, on coordinà el recull Poesías con que la Universidad de Cervera celebra las virtudes de nuestros reyes 1828 Feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una “Oda d’exaltació del govern de Ferran VII” També fou canonge de Burgos Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852 Publicà articles i opuscles sobre religió, història i educació , així com discursos acadèmics i necrològics, utilitzant el…
Roc d’Olzinelles i de Miquel
Arxivística i biblioteconomia
Història
Cristianisme
Erudit i historiador.
Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina