Resultats de la cerca

Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe

Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800 tornà a…

Estudià dret, però, fornit d’una educació musical molt sòlida, el 1778 anà a la cort de Gustau III de Suècia, on inicià una brillant carrera en el camp de la música Fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements El 1780 fou designat membre de l’Acadèmia Sueca de Música, i el 1788, director titular de la capella reial Fou el més notable del grup de compositors sorgit a la cort de Gustau III —un gran mecenes de la música—, i Joseph Haydn el tingué en gran estima De les seves òperes, influïdes per ChW Gluck, destaquen Proserpina 1781 i Aeneas i Carthago 1790 Pel que fa a…

Es llicencià en biologia i es doctorà en ciències naturals 1974 a Friburg de Brisgòvia Treballà al laboratori de biologia molecular de Cambridge, amb Milstein, i d’ençà del 1976 treballà a l’Institut d’Immunologia de Basilea El 1984 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb NK Jerne i C Milstein, pels seus estudis sobre el control genètic de la síntesi dels anticossos, els quals han obert les portes a la consecució d’anticossos clonals contra qualsevol antigen

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat,…

Conreà el paisatge, rural i ciutadà, i les figures amb colors vius Fou un dels propulsors del grup Die Brücke, del qual se separà el 1913, i un dels primers pintors expressionistes Retirat a Suïssa 1915, creà una obra gràfica inspirada en la natura La seva obra fou titllada de degenerada pels nazis 1933

Jueu emigrat a França, Anglaterra, Holanda i els EUA, conreà molts gèneres literaris i les seves obres palesen un afany incansable de lluita per la llibertat, la tolerància i la justícia Entre les novelles cal destacar Josef sucht die Freiheit ‘Josef cerca la llibertat’, 1927, Glückliche Menschen ‘Homes feliços’, 1931, Ferdinand und Isabela 1936, König Philipp II 1938, aquestes dues sobre els Reis Catòlics i Felip II, Die Kinder von Gernika ‘Els fills de Guernica’, 1939 i Die Zeit der Narren ‘El temps dels necis’, 1966, sàtira punyent sobre la vida a l’Alemanya Federal

Com a poeta, escriví Gedichte ‘Poemes’, 1931, Rabe, Ross und Hahn ‘Corb, corser i gall’, 1939, etc També és autor de la novella Lebenslauf eines dicken Mannes, der Hamlet hiess ‘Vida d’un home gras que es deia Hamlet’, 1932

Fou professor de ciències socials a Breslau 1874, Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus , una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme destaquen Die klassische Nationalökonomie ‘L’economia política clàssica’, 1888, Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte ‘Ètica i economia política en la història’,…

Introduí el comparatisme a França mitjançant la traducció i l’ensenyament de la gramàtica de Franz Bopp Fou catedràtic de gramàtica comparada Les seves publicacions són escasses, però de primera qualitat, especialment Essai de sémantique 1897, títol enganyador, perquè de fet tracta del valor semàntic de les formes gramaticals, o sigui de sintaxi, i combina la tradició francesa de la gramàtica general amb els resultats del comparatisme del segle XIX