Resultats de la cerca
Es mostren 732 resultats
Juvenal Sansó
Pintura
Pintor.
Als cinc anys es traslladà amb la família a Manila, on féu els primers estudis d’art Estudià a l’UP College of Fine Arts, a l’UST, a l’Academia di Bella Arti de Roma i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París Les seves composicions florals i els paisatges mesclen una base realista amb un univers màgic Reflecteixen el doble sentiment de pertànyer i no pertànyer a dues cultures, com també l’exotisme i la normalitat, la nostàlgia i l’optimisme d’un paradís retrobat La majoria dels quadres són pintats amb aquarelles o amb acríllic, línies fortes i dinàmiques, i colors molt intensos…
Sant Pere de la Torre del Comte
Art romànic
El poble de la Torre del Comte s’assenta damunt un tossal de 497 m d’altitud, a la riba dreta del Matarranya, entre les valls d’aquest riu i el barranc del Regali El terme fou conquerit als musulmans cap al 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al mateix temps que Vall-de-roures L’any 1175 el rei Alfons I féu donació de la demarcació de la Pena d’Asnarlagaia al bisbe de Saragossa, reservantse, però, una heretat a la riba del Matarranya, que probablement era ja del seu pare, el comte Ramon Berenguer IV, i que donà origen a la futura població de la Torre del Comte La seva església…
Johannes Bedyngham
Música
Compositor anglès identificat amb John Boddenham.
Fou alumne i membre del cor del Winchester College i, després, del New College a Oxford, on es graduà en dret civil 1449 i canònic 1455 En 1457-58 era sagristà de la collegiata de Sant Esteve, a Westminster, càrrec que sembla que ocuparen diversos compositors notables No es tenen notícies seves més enllà del 1459 Actualment és un compositor discutit, perquè moltes de les seves obres són atribuïdes a G Dufay, J Dunstable i W Frye És autor de dos cicles de la Missa a tres veus que transmet el Codex Trento 88 el primer cicle parodia la balada de Binchois Dueil angoisseux , i de l’altre es…
contratenor
Música
Nom donat als segles XIV i XV a una part afegida a la part de tenor, que literalment significa ‘contra el tenor’.
J Dunstable O Rosa bella , final © Fototecacat/ Jesús Alises En aquesta època, el contratenor es considerà un complement de l’estructura intervàllica bàsica representada per la parella de veus ja existents el tenor ‘el que sustenta’ i el superius o discantus la part més aguda La part del contratenor es podia afegir, fins i tot, posteriorment D’altra banda, el contratenor no implica, inicialment, una posició fixa o una tessitura determinada, tot i que, de manera convencional, es pot dir que ocupa una posició intermèdia entre el superius i el tenor Amb aquest últim comparteix el…
Les hericiàcies
El bolet carner Hericium erinaceum , que s’anomena així pel seu cos fructífer carnós, recobert totalment d’acícules, és el principal representant de la família de les hericiàcies, que comprèn bolets lignícoles, no gaire freqüents Aquest és comestible August Rocabruna / SCM Aquesta família és representada al nostre país pel gènere Hericium , no gaire freqüent, característic pel fet d’ésser lignícola i pel seu cos fructífer cobert d’acícules lliures H coralloides és una bella espècie de cos fructífer finament pubescent i lluent, blanc, després crem rosat, bru vermellós en envellir…
Philippe Verdelot
Música
Compositor francès.
Vida Hi ha poca informació sobre els primers anys de la seva carrera musical Probablement la seva formació s’inicià al nord de França i continuà al nord d’Itàlia Cap al 1522 era a Florència com a mestre de capella del baptisteri de San Giovanni i, entre el 1523 i el 1527, també ocupà aquest càrrec a la catedral Es té notícia de la seva presència a Roma cap al final del 1523 o principi del 1524, on cantà per al papa Climent VII Durant l’època de la República florentina 1527-30, Verdelot probablement formà part del bàndol que anava contra les forces papals i imperials Alguns motets seus fan…
priorat de Lledó
Lledó d’Empordà Façana de l’església de Sant Feliu
© Fototeca.cat
Priorat
Canònica augustiniana ( Santa Maria de Lledó
) situada a la població de Lledó (Alt Empordà), fundada el 1089 per Adalbet i Alamburga, senyors de Navata.
El seu primer prior, Joan, procedia de Vilabertran El 1124 el papa Calixt II n'aprovà la fundació i l’estatut canonical El 1168 un canonge de Lledó fou tramès a Girona per reformar-hi la canònica de Sant Martí Sacosta L’església actual fou iniciada pel prior Arnau de Coll vers el 1180, que construí també un hospital prop d’aquesta Es conclogué menys sumptuosament al principi del s XIII té tres naus, amb pilastres per a separar-les i una bella portalada romànica la façana ha restat inacabada Tingué una filial a Osona Sant Tomàs de Riudeperes, 1095 i una altra al Rosselló Santa Maria…
Damiano Damiani
Teatre
Director i guionista de cinema italià.
Estudià a l’Acadèmia de Brera de Belles Arts de Milà S’inicià en la direcció artística i en el gènere documental, i a la dècada de 1960 començà a dirigir films de ficció, amb predomini del gènere d’intriga, acció i policíac sovint inspirats en la màfia, cosa que li comportà problemes amb la censura, com ara Il Rossetto 1960, Il giorno della civetta 1968, La moglie più bella 1970, Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica 1971, L'istruttoria è chiusa dimentichi 1972, Perché si uccide un magistrato 1975, Io ho paura 1977, L’avvertimento 1980, Pizza…
Ugo Betti
Teatre
Dramaturg italià.
L’any 1917 començà a escriure poesies, que publicà el 1922 amb el títol d' Il re pensieroso L’any 1927 estrenà les primeres obres teatrals La padrona i La donna sullo scudo L’any 1928 publicà Caino, llibre de relats, i el 1929 estrenà La casa sull’acqua Influït pel moviment crepuscular, intentà de crear un moviment antiformalista que defensava el contingut contra la forma i que pretenia d’aconseguir una nova humanització de l’art Plantejà una manera d’entendre la vida que l’apropà a l’existencialisme, del qual algun cop ha estat considerat precursor Amb Frana allo scalo Nord 1936, començà el…
Santa Maria de Montalbà (els Banys d’Arles)
L’església parroquial de Santa Maria de Montalbà de l’Església és documentada l’any 1278 en el testament de Beatriu, filla del difunt Arnau de Montdony i veïna de Palaldà, la qual llegà 5 sous al rector de la dita església A més d’aquesta notícia, l’església de Montalbà sembla no haver deixat cap més rastre de la seva història en temps medievals, tot i que possiblement un bon rastreig en la documentació local en forniria més dades Tot i així, per la data del document citat, és evident que la primitiva parròquia de Montalbà era un edifici d’origen romànic del qual avui dia no queda cap rastre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina