Resultats de la cerca

Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…

Situació Vista de la capçalera de l’església de Sant Just i Sant Pastor, amb el campanar restaurat recentment ECSA - M Catalán Vista aèria de la població de Son, amb l’església parroquial fortificada a l’extrem dret de la fotografia ECSA - JA Corbella L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor és a l’extrem de llevant del poble de Son, en una posició eminent sobre la vall d’Àneu Mapa 33-9181 Situació 31TCH441207 Per a anar a Son, cal prendre una carretera que surt de la carretera d’Esterri d’Àneu a Viella, pel port de la Bonaigua, a uns 2 km de València d’Àneu JAA Història La vila de…

Quasi tota la llana és d’ovella, però la llana d’ovella no és la millor La millor llana és de cabra i fins de conill Cabres i conills de races especials, certament, procedents totes de l’Orient Pròxim o Mitjà llana de cabra caixmiriana o caixmir , llana de cabra d’angora o moher , llana de conill d’angora o angora Llanes flonges i suaus, calentes com cap altra Amb una excepció, però La fantàstica excepció de la millor llana del món, la més fina i amorosa de totes la llana de vicunya o vicunya Per davant de les ovelles, doncs, no solament les cabres i els conills,…

Mapa de l’Anoia en el qual s’assenyala la seva divisió entre tres antics comtats comtat de Barcelona, comtat d’Osona-Manresa, i comtat o marca de Berga, amb indicació de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies C Puigferrat i F Sabaté Argençola Castell d’Argençola Castell de Clariana Castell de la Goda Torre de Contrast Fortificació de Rocamora o Viladaspis Castell de Carbasí Castell de Sant Natzari Castell d’Albarells Castell de Porquerisses Bellprat Castell de Queralt El Bruc Castell del Bruc Castell de la Guàrdia Castell de Castelltort Torre de Vilaclara…

Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’ Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’ Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís de les…

L’espai creatiu associat a la mort ha deixat un rastre capital per a la història de l’art Dels mausoleus i martyria més esplèndids als enterraments més senzills s’apleguen tota mena de projectes que tingueren en temps del Modernisme l’interès de culminar el procés de substitució d’una antiga idea de cementiri La mentalitat cristiana havia concebut l’espai d’enterrament com a lloc sagrat incrustat en el temple Atès que els altars concebuts per a les relíquies i despulles més valuoses són insuficients, el cementiri neix com a una clara extensió del centre de culte A la rodalia d’aquest context…

S’entrega la nit del dia de Reis, juntament amb el premi Nadal Relació d’obres i autors guardonats 1968 Onades sobre una roca deserta , de Terenci Moix 1969 Difunts sota els ametllers en flor , de Baltasar Porcel 1970 Testament a Praga , de Tomàs i Teresa Pàmies 1971 Els alicorns , de Gabriel Janer i Manila 1972 El temps barrat , d’ Alexandre Cirici 1973 Andrea Victrix , de Llorenç Vilallonga 1974 El vel de Maia , de Marià Manent 1975 Història del Cercle Artístic de Sant Lluc , d’ Enric Jardí 1976 Contraataquen , de Carles Puig 1977 Josep Pla o la raó narrativa , de Josep M Castellet 1978 Les…

El mussol Athene noctua és probablement el més popular dels rapinyaires nocturns Recorda l’aspecte del xot, però no té "orelletes" i tot ell és més gros 20-21 cm i de color menys uniforme Les fotografies, fetes al Vallès Occidental, corresponen a un mascle adult a dalt i a una parella en el moment de la còpula a baix Oriol Alamany La situació d’aquesta espècie als Països Catalans és completament diferent, si considerem els territoris continentals, o bé les Illes Així el mussol és sedentari, nidificador i, en general, comú al continent, on té una distribució pràcticament contínua, a excepció…

L’àguila daurada Aquila chrysaetos és l’àguila per excellència al nostre país, la que simbolitza la força i la majestuositat dels ocells rapinyaires És lleugerament més petita que els voltors ateny 89cm i en vol se’n distingeix per l’esveltesa de la seva silueta i la forma del cap i la cua Té el plomatge brunenc, lleugerament daurat al cap, cosa que s’aprecia a l’exemplar de la fotografia Noteu la robustesa de les potes i la corpulència del cos Jordi Puig L’àguila daurada és sedentària als Països Catalans, i la seva presència s’estén des de la Catalunya Nord fins al Migjorn valencià és…