Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

Situació Vista aèria d’aquesta fortalesa, on s’aprecia un recinte poligonal sense torres de flanqueig i, al seu centre, una construcció ara en ruïnes, segurament una antiga torre ECSA - Camara JP Joffre Fortificació situada al N del castell d’Aguilar És al límit de la plana, a l’inici del vessant d’un contrafort de l’altiplà de la Garriga, el qual fa de límit entre Tuissan i Vingrau, poble ja de la veïna comarca del Rosselló Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 57″ N - Long 2° 44′ 57″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal agafar la carretera D-611, que va cap a Vilanova de Corbièras Havent fet…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme R Viladés L’església de Santa Margarida és situada en un lloc alçat, al costat mateix de la imponent masia, antiga fortalesa del Mercadal, i dominant l’ampli espai geogràfic de la Vall de Lord, ja als límits de la comarca Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,3 — y 57,6 31 TCG 933576 RVL Per la carretera de Berga a Solsona, just al quilòmetre 30, hi ha l’hostal de Cal Majoral d’aquí surt una pista de terra…

Situació Una finestra adovellada, un dels pocs elements que encara es conserven entre les ruïnes de l’edifici L Prat El turó on hi ha les restes de l’església de Sant Climent de Castelltort és a la banda esquerra del riu l’aigua de Valls, que corre a tramuntana, la serra dels Bastets i els Llangots a migdia i Sant Llorenç a ponent Mapa 292M781 Situació 31TCG878653 Al punt quilomètric 5,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha un trencall a mà dreta i la nova església de Castelltort a mà esquerra El trencall porta al peu del riu l’aigua de Valls, que cal travessar amb aigua sota…

Situació Vista de l’església, que conserva d’època romànica la capçalera amb l’absis i el mur de ponent ECSA - A Roura Aquesta església parroquial, dedicada a sant Joan Evangelista, centra el petit poble de Dorres Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 10” N - Long 1° 56’ 28” E Dorres és a uns 8 km de la Guingueta d’Ix Des d’aquest poble s’ha d’arribar a Ur i anar fins a Vilanova de les Escaldes, d’on surt una carretera local que hi porta RMAE Història El primer esment de Dorres és de l’any 891, en què el comte de Rosselló Miró I i el bisbe Riculf d’Elna, marmessors del seu germà, Sunifred, per…

Situació Puig del castell de Rià, coronat per una bandera, amb el barri de la Lliça de Rià que s’estén pel vessant meridional ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Rià són al cim d’un puig cònic en el vessant del qual s’esglaonen les cases del barri de la Lliça de Rià Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 33” N - Long 2° 23’ 57” E Des de Prada s’arriba a la vila de Rià seguint la carretera N-116 que va a la Cerdanya, per la qual, fets uns 2 km, es troba el veïnat del Pont de Rià, situat a la dreta de la Tet El nucli antic de la població és a l’altre costat del riu, que cal travessar pel pont…

Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el  pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…

L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…