Resultats de la cerca

Des del 1954 treballà a la casa Dior i a la mort del seu fundador en fou el director artístic 1958-60 El 1962 obrí casa d’alta costura i el 1966 inicià la creació de prét-à-porter El 1969 començà a crear moda masculina Els anys seixanta féu creacions inspirades en l’obra de Mondrian Fou un dels pioners del pantalon sastre 1968 i de la maxifaldilla 1970 El mateix any llançà el new-new-look , retorn a formes clàssiques enfront de les modes avançades dels anys seixanta La seva creació posterior es basa en inspiracions retroactives o exòtiques Després d’alguns anys de crisi creativa…

Agent de negocis establert a Barcelona, el 1761 publicà una Carta erudita que contiene un breve compendio de las virtudes morales i potser el Caxón de sastre cathalán El 1762 edità el Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico , on, influït per BJFeijoo i JFde Masdéu, combaté la superstició i intentà d’analitzar críticament els fenòmens de la natura i de la història inclogué, també, per primera vegada, una secció d’actualitat, amb informació econòmica, sobre el moviment del port, vendes de cases, etc Hom l’ha considerat, per aquest motiu, un precursor…

Cursà estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas de Madrid Meritori del Teatro Español 1959 sota la direcció de José Tamayo, ingressà a la companyia de Núria Espert el 1960 i interpretà diversos espectacles sota la batuta d’Adolf Marsillach Marat-Sade o Tartufo Com a actor teatral, els seus últims treballs foren les obres  La familia de Pascual Duarte 2011 i Entre Marta y Lope 2013, amb la qual es retirà dels escenaris Entre el 1963 i el 1966 fou ajudant de direcció de José Monleón, el 1979 posà en escena De San Pascual a San Gil , de Domingo Miras, i…

La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…

Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880 Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort De formació autodidàctica, collaborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística , el Heraldo de Alcañiz , El Eco del Guadalupe i El Ebro revista publicada a Barcelona Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del…

Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41 Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42…

No se sap si era fill de sastre o bé serf de la gleva alliberat a petició del príncep Pot’omkin fos com fos, el príncep mecenes LA Naryš-kin, director de teatre, l’acollí a la seva capella musical Possiblement gràcies a ell pogué estudiar amb G Tartini a Itàlia, tot i que no hi ha proves d’aquest fet Fou alumne de Tito Porta a Sant Petersburg Després, impartí classes de violí a l’Acadèmia de la ciutat, i formà part de l’orquestra de la cort, de la qual esdevingué director pels volts del 1780 El 1784 fou nomenat director dels ballets i el 1785, a instàncies del príncep Pot’omkin,…

Dedicat a la venda de marcs, material artístic i gravats, esdevingué sala d’exposicions el 1877, sota l’impuls del fill del fundador, Joan Baptista Parés i Carbonell El 1884 hi fou inaugurada la sala gran Esdevingué la principal galeria d’art de Barcelona i hi exposaren els grans artistes anecdotistes els Masriera, R Ribera, Miralles i els realistes Martí i Alsina, Vayreda, Simó Gómez S’hi manifestaren els modernistes Casas, Rusiñol i els postmodernistes Nonell, Mir, Pidelaserra, que hi causaren escàndol Entrat ja el segle XX inicià una lenta decadència en profit de galeries com el Faianç…

El monestir de Santa Maria de Roses tenia drets sobre l’església de Santa Maria de Cadaqués quan l’any 1251 apellà contra la collació d’aquesta església, feta per subdelegació pontifícia a Arnau de Miana, canonge de la seu de Girona L’església parroquial de Santa Maria és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i l’any 1362 En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV figura l’“ecclesia parrochialis sancte Marie de Cadaqueriis” A causa de la seva posició, Cadaqués hagué de sofrir els efectes de la pirateria en moltes ocasions Hi ha notícies de la ràtzia de l’…

Nascuda en el si d’una família d’anarquistes, es traslladà a Madrid per estudiar Medicina, on treballà al Departament de Psiquiatria de l’Hospital Provincial i assistí a les tertúlies de la Universitat Lliure de Gambrinus Aquestes trobades foren molt importants per a la presa de consciència social, que es reflectí en la seva actitud vital i en el compromís amb els drets humans El 1955 es casà amb Alfonso Sastre, amb qui s’exilià a París l’any següent El 1962 fou detinguda en una manifestació i passà un mes a la presó Viatjà per primer cop a Cuba 1966 i, de nou a Madrid, fundà el Comitè de…