Resultats de la cerca

El poble de Lasquarri és situat en la confluència de diversos barrancs que s’articulen entorn del de l’Oliviadre El seu castell, avui desaparegut, s’emplaçava a la part alta de la població Històricament la vila de Lasquarri es trobava, a l’inici del segle XI, a la línia defensiva de la frontera amb els musulmans i depenia del castell de Llaguarres L’any 1023, el rei Sanç III de Pamplona i de Ribagorça, essent a la cort de Nájera, donà al monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles “ villam que est in Ripacorcia nucupta Alasquorre ” amb tot el seu terme i amb les seves esglésies…

Situació L’antiga parròquia de Sant Vicenç de Navel es troba a l’extrem occidental del terme, prop de la riera de Navel, que fa de límit Hom hi pot anar per la carretera de Cardona a l’Espunyola i a Berga A gairebé 1 km de Cardona, a mà dreta, al costat d’una masia hi ha una pista que porta fins a la masia de Navel, al costat de la qual hi ha l’església JVV Història Sant Vicenç de Navel és una església construïda al peu de la riera de Navel i del camí ral que des de Cardona anava al monestir de Serrateix i al sector del comtat de Berga que limita amb el Llobregat Merola, Puig-reig, Casserres…

Situació Al nord del terme d’Oliana, al peu de la serra del Turp, hi ha l’antiga parròquia de les Anoves Cap al sud, a la serra dels Obacs, en un pla i un xic aturonat, trobem el castell de les Anoves Mapa 34–12291 Situació 31TCG618648 Per arribar-hi cal prendre una pista forestal que arrenca de la carretera C-1313, en direcció a la Seu d’Urgell, a 1 km d’Oliana, a mà dreta El camí passa pel Coll del Portell i baixa al peu del pantà d’Oliana Al cap de 12 km s’arriba a l’antic llogaret de les Anoves i a Cal Cuvilar Allí cal agafar la pista de la dreta i a 1,5 km trobarem les restes del castell…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia A la comarca de l’Alt Urgell, fins a l’actualitat, no hi havia hagut gairebé cap estudi arqueològic, pel que fa a l’època medieval Tanmateix, després dels treballs fets per A Villaró, V Roca, M Terré i V Hurtado per a aquest volum, ara sabem de l’existència de nombrosos oppida que, potser en algun cas, resten cronològicament a cavall entre el món antic i el món medieval, de diversos pobles abandonats, d’hàbitats troglodítics, de sepultures excavades a la…

Els mitjans de subsistència Les poques terres de conreu que hi ha a Andorra es localitzen en les terrasses de les valls fluvials a causa de l’elevat contingut de matèria orgànica, de basses i d’un bon drenatge Es localitzen a partir de 800–900 m a la frontera catalano-andorrana fins els 1 700–1 800 m del Serrat, coll d’Ordino i Ransol En època medieval el límit superior de les terres conreades no devia passar en cap cas de 1 600 m Llocs habitats en l’actualitat pròxims a aquesta cota, Soldeu, el Serrat i Ransol, no devien ser nuclis de població contínua Les terres de pastura, mal documentades…

La majoria de peces conservades de pintura sobre taula no són més que elements funcionals que es van crear a partir de la necessitat de moblar l’església entorn de l’altar Si, tal com es comentarà més endavant, les grans esglésies i les basíliques se servien de materials preciosos o de més valor com ara l’or, el vori, la pedra o bé el teixit, la pintura sobre taula representava un recurs poc costós per a les esglésies més humils D’aquí que sovint, a través de l’element pictòric i de tècniques compatibles que proporcionaven volum –com ara l’estuc–, es volguessin imitar les esplèndides obres de…

De l’antic monestir de Sant Climent de Codinet no queden restes arquitectòniques La masia de Codinet i la capella de Sant Pere de Codinet, documentades el 1860, recordaven el lloc on s’erigí el cenobi eren situades a l’entrada del congost de Tresponts, a l’esquerra del curs del riu Segre, en el camí de la Seu d’Urgell a Organyà, abans que fossin enrunades per una riuada del Segre A partir dels estudis de J Villanueva s’havia donat l’any 803 com a data de l’origen del monestir, però les recents tasques d’investigació dutes a terme per C Baraut retarden la data de fundació entre els anys 819 i…

Situada dins l’antic terme del castell de Sisquer, fou una de les parròquies antigues de la vall de Lord, fins que, no fa gaire, perdé la titularitat a causa de la despoblació del seu terme Des de molt aviat depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies es troben al capbreu de parròquies de la vall de Lord, que relata les parròquies que, en una data entre el 872 i 878, el comte Guifré i el bisbe Galderic constituïren a la vall de Lord, encara que és possible, per no dir segur, que devia existir amb anterioritat En aquest document, consta que la parròquia de Sisquer “…

Situació Església en ruïnes que conserva sencers bona part del mur de migdia i de l’absis, encara cobert amb volta ECSA – M Anglada Les restes d’aquesta església són en un pla a la vorera de ponent de la Valira, entremig de pomerars i conreus, a uns 55 m de la casa de Sant Esteve i a uns 300 del riu, i a 1,2 km de la carretera de la Seu a Lleida Mapa 34–10215 Situació 31TCG727918 Per a arribar-hi cal agafar el primer trencall a tramuntana punt quilomètric 134, de la carretera de la Seu a Lleida, tot just quan aquesta passa pel pont sobre la Valira El camí planer segueix el curs del riu…

Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé hi ha alguna informació de la seva existència A Pladevall-A Benet Alpens Santa Maria d’Alpens Sant Pere de Serrallonga Sant Pau del Colomer El Brull Sant Martí del Brull Sant Jaume de Viladrover Sant Cristòfol de la Castanya Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Sant Tomàs de Riudeperes Santa Maria del Camí Centelles Santa Magdalena de Vilarestau Santa Coloma de Centelles Sant Pau de Gémenes Collsuspina Sant Cugat de Gavadons Espinelves Sant Vicenç d’…