Sant Vicenç de Navel (Viver i Serrateix)

Situació

L’antiga parròquia de Sant Vicenç de Navel es troba a l’extrem occidental del terme, prop de la riera de Navel, que fa de límit.

Hom hi pot anar per la carretera de Cardona a l’Espunyola i a Berga. A gairebé 1 km de Cardona, a mà dreta, al costat d’una masia hi ha una pista que porta fins a la masia de Navel, al costat de la qual hi ha l’església. (JVV)

Història

Sant Vicenç de Navel és una església construïda al peu de la riera de Navel i del camí ral que des de Cardona anava al monestir de Serrateix i al sector del comtat de Berga que limita amb el Llobregat (Merola, Puig-reig, Casserres, etc.). L’església, estratègicament comunicada i situada, restà sempre sota la influència del castell de Cardona i del monestir de Santa Maria de Serrateix, tot i que des del segle X fou donada pels vescomtes del Berguedà al monestir de Sant Salvador de la Vedella, vinculat al gran monestir urgellenc de Sant Sadurní de Tavèrnoles.

El lloc és esmentat sovint en la documentació relativa al monestir de Serrateix; la riera de Navel, la vall de Navel i el camí de Navel són, des del segle X, límits de moltes donacions fetes a Serrateix (Anavel); l’any 922, quan es consagrava l’església de Sant Joan de Montdarn, la riera de Navel era un dels límits parroquials d’aquesta església i cel·la.

L’any 956 el vescomte del Berguedà Branduí i la seva muller, la vescomtessa Quíxol, donaven al monestir de Sant Salvador de la Vedella (Zenobio Sancti Salvatoris qui est fundatus in Comitatu Bergitano propre fluvium Lubricato...), l’església de Sant Vicenç de Navel amb el seu alou i la seva vil·la, amb tots els delmes i primícies (...alodem nostrum proprium Ecclesiam videlicet Sancti Vincentii simul ipsa villa que vocatur Anavel simul cum primiciis et decimis...).

Els límits d’aquesta església i de l’alou són tots propers a Cardona, però dins el comtat de Berga: el riu de Montmajor, la riera de Navel, el torrent de mulla, la muntanya de Calabuig (in rivo vocitato monte maiore descenditque per ipso rivo de Anavel usque in ipso torrente de mulla pane usque in vertice montis de Calabuig sicque pervadit per sumitate ipsius montis usque in predicto rivo de monte majore...). Els vescomtes del Berguedà Branduí i Quíxol tenien l’església de Sant Vicenç i l’alou per donació que els fou feta pel comte Sunifred de Barcelona.

L’any 983 és esmentada novament l’església de Sant Vicenç de Navel, ara com a límit d’una donació feta pel comte Oliba Cabreta al monestir de Santa Maria de Serrateix (Et afrontat hec omnia de omnia de una latus in Sancto Vincentio de Anavel...). El lloc de Navel era un important centre de propietats de la família comtal de Cerdanya; l’any 990 la comtessa Ermengarda, aleshores ja vídua del comte Oliba Cabreta, i el seu fill Oliba, futur bisbe i abat, feien donació a un home anomenat Oriol, de l’alou de Navel, al comtat de Berga, situat, però, molt a prop del gran castell de Cardona.

L’església quedà subjecta a Sant Salvador de la Vedella. L’any 1019 en el document de donació dels comtes d’Urgell, fet a favor del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, del monestir de Sant Llorenç de Morunys, s’esmenta al peu “karta de Anavel Va” al costat d’una referència semblant al·ludint a Sant Salvador de la Vedella.

L’església no devia tenir categoria parroquial, car no s’esmenta com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1312. El segle XVIII l’església de Navel era sufragània de Santa Maria de Serrateix. (RSR)

Església

Una vista de l’església des del costat de migjorn.

A. Bastardes

L’edifici és un característic exemplar de l’arquitectura rural del segle XII, petit i ben ordenat, que consta d’una nau coberta amb volta de canó rematada vers el cantó de llevant per un absis cobert amb un quart d’esfera.

Els murs són llisos i mancats totalment d’ornamentació.

Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt adovellat.

La porta d’entrada és al mur de migjorn, però ha estat totalment transformada.

El mur de ponent, al qual fou afegit un porxo, és coronat per un campanar d’espadanya, amb dues obertures.

L’aparell de l’edifici ha estat fet a base d’uns blocs de pedra de mides mitjanes, escantonats i sense polir, disposats a trencajunt en filades uniformes.

L’església es troba en un bon estat de conservació. (JVV)

Bibliografia

  • Albert Benet i Clarà: Una revolta berguedana contra el comte Oliva Cabreta, a “L’Erol”, núm. 6, Berga setembre de 1983, pàgs. 33, apèndix 1
  • Rosa Serra i Rotés: L’Església de Sant Vicenç de Navel, “Amics de l’Art Romànic del Bages”, Butlletí núm. 8, Manresa abril de 1985, pàgs. 78-80
  • Joan Serra i Vilaró: Història de Cardona, vol. I, Tarragona 1966, pàg. 41
  • Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monument de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 45.