Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
Yijing
Llibre xinès anònim, molt antic (dinastia zhou), considerat pels confucianistes com un dels ‘‘cinc clàssics’’.
El seu nucli originari és un text molt obscur, de caràcter endevinatori, basat en els 64 hexagrams que resulten de combinar els vuit trigrams o bagua Consta, a més, de 7 apèndixs, anomenats Les deu ales , d’origen divers, que contenen concepcions filosòfiques que han exercit una gran influència en la història del pensament xinès
Els falconiformes: falcons
Els falconiformes, ocells rapinyaires diürns, es diferencien dels accipitriformes per la forma més punxeguda de les ales i el cos, més compacte, caràcters que s’aprecien en aquest falcó peregrí Falco peregrinus , a dalt, i per la presència d’una dent especial al marge de la mandíbula superior, que s’observa en el detall del cap a baix Oriol Alamany L’ordre dels falconiformes Falconiformes , molt més limitat que l’anterior, comprèn la resta dels rapinyaires diürns Entre els falcons pròpiament dits, el gènere més nombrós i característic és Falco , que aplega tots els representants europeus de…
lasiocàmpids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters caracteritzats pel cos gruixut i pelut i per l’espiritrompa més o menys atrofiada.
Són macrolepidòpters nocturns, amb les ales de colors apagats, encara que amb dimorfisme sexual Les erugues són peludes algunes, urticants com l' anell del diable , eventualment gregàries i sovint provocadores de plagues forestals Comprèn més de dos milers d’espècies, de les quals mig centenar són europees i unes vint-i-cinc habiten als Països Catalans
serafí
Bíblia
Esperit celestial o àngel que pertany a la més alta de les jerarquies angèliques (ordre angèlic) del Pseudo-Dionís.
Relacionat probablement amb un antic culte de la serp, la Bíblia li dóna el mateix nom que als serpents “ardents” hebr saraf del desert A Isaïes i a l’Apocalipsi apareixen amb sis ales al voltant del tron de Jahvè cantant constantment el trisagi, bé que a l’Apocalipsi els quatre animals tenen la forma del querubí
pteranòdon
Paleontologia
Gènere de pterosaures, de la família dels pteranodontidae, format per individus amb el crani molt llarg, punxegut i aixafat, boca enorme, mandíbules llargues i a manera de tisores i una cresta llarga, comprimida i punxeguda, que prolongava el crani cap enrere a fi de servir de contrapès a les mandíbules.
El cos era petit en relació amb el cap, i les ales, molt grosses, podien assolir fins 6 m de punta a punta El vol, rapidíssim, els permetia de nodrir-se de peixos, que capturaven cabussant-se a la mar eren aquàtics, com ho testimonien els sediments marins del Cretaci, on hom n'ha trobat fòssils
Pedro del Frago y Garcés
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià teologia a la Universitat de París Assistí com a teòleg al concili de Trento i després com a bisbe d’Ales Sardenya Posteriorment fou bisbe de l’Alguer 1562-72, de Jaca 1572-77 i d’Osca 1577-84 Deixà, entre moltes obres religioses, un diari del concili de Trento que va del 1542 al 1560
Sistemàtica i filogenènia dels insectes
Hom considera els insectes dins del subtipus de mandibulats o antenats, grup que es caracteritza pel fet de presentar antenes i peces bucals En aquesta obra hom segueix el criteri monofilètic en la classificació de tots els artròpodes Alhora, els insectes es relacionen estretament amb els miriàpodes Tot fa pensar que els insectes o hexàpodes s’originaren a partir d’una forma protomiriapoide, que tindria una certa semblança amb els símfils actuals La classificació dels insectes La classificació dels insectes ha variat molt al llarg del temps en funció dels criteris filogenètics considerats a…
Els mecòpters: mosques escorpí i afins
Característiques de grup El llarg rostre que presenta la panorpa Panorpa meridionalis caracteritza tot el grup dels mecòpters Aquesta espècie, freqüent al nostre país, sol viure en ambients ombrius i humits En el mascle de la fotografia es pot apreciar la forma i la disposició de la genitàlia que ha donat peu al nom vulgar de mosques escorpí Enric Curto Els mecòpters són insectes de dimensions variables, fàcils de reconèixer per la presència d’un llarg rostre que es perllonga cap avall davant del cap i pel tipus d’ales, generalment membranoses, però de vegades reduïdes o absents Alguns…
Victòria de Samotràcia

Victòria de Samotràcia
© Fototeca.cat-Corel
Nom amb què és coneguda una níkē
ròdia de marbre (de vers la fi del s III aC o el començament del II), commemorativa de la victòria naval de Demetri I de Macedònia a Salamina (306 aC), que fou descoberta a Samotràcia el 1863 (altres fragments foren trobats el 1954) i que és conservada al museu del Louvre.
El vigor i el moviment del tors i les ales, amplificat per la bella corba de la proa que li fa de pedestal, així com la inclinació i el balanceig de la roba, inflada pel vent, que s’humanitza tot deixant entreveure la bellesa femenina sota els vels lleugers, en fan una de les obres mestres de l’escultura hellenística
àguila
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels falcònids que pertanyen principalment als gèneres Hieraaetus (que engloba l’antigament anomenat Aquila), Haliaeetus, Pithecophaga, Circaetus i Pandion.
Són ocells de rapinya, de grans dimensions, amb un bec fort i corbat, el cap prominent i cobert de plomes, les potes curtes amb les plomes fins al començament dels dits, i les urpes molt fortes Tenen les ales llargues i volen a gran altura Nien en arbres o en roques dels penya-segats Estan distribuïdes per tot el món
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina