Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
gall dindi

Gall dindi mascle
© VasuVR
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels meleagrídids, originari de Mèxic i del sud dels EUA que viu en estat domèstic a quasi tot el món.
El mascle pot arribar a fer 150 cm d’envergadura, i té el plomatge generalment de color bru bronzejat amb taques a les extremitats de les ales i a la cua, i el cap i el coll nus i coberts de carúncules vermelles, així com l’excrescència erèctil que té sobre el bec
gall domèstic

Gall domèstic
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Gall de la família dels fasiànids, caracteritzat pel fet de presentar una cresta carnosa en tota la línia central de la part superior del cap i carúncules facials molt més desenvolupades que els faisans.
És de cos gros, d’ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de plomatge de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere gallina El gall de Bankiva és considerat com de l’espècie salvatge que originà l’actual gall domèstic
harpia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’1 m de llargada, que té el cap i el coll grisos, la part inferior del pit, l’abdomen i les potes blancs i la resta del plomatge negre.
Presenta, al cap, un plomall erèctil negre en forma de corona, i les urpes són més potents que les de cap altre ocell Té les ales curtes i amples És silvícola i s’alimenta de simis, peresosos, guacamais i mamífers petits Habita a Amèrica, des del sud de Mèxic fins al nord de l’Argentina
Yijing
Llibre xinès anònim, molt antic (dinastia zhou), considerat pels confucianistes com un dels ‘‘cinc clàssics’’.
El seu nucli originari és un text molt obscur, de caràcter endevinatori, basat en els 64 hexagrams que resulten de combinar els vuit trigrams o bagua Consta, a més, de 7 apèndixs, anomenats Les deu ales , d’origen divers, que contenen concepcions filosòfiques que han exercit una gran influència en la història del pensament xinès
pteranòdon
Paleontologia
Gènere de pterosaures, de la família dels pteranodontidae, format per individus amb el crani molt llarg, punxegut i aixafat, boca enorme, mandíbules llargues i a manera de tisores i una cresta llarga, comprimida i punxeguda, que prolongava el crani cap enrere a fi de servir de contrapès a les mandíbules.
El cos era petit en relació amb el cap, i les ales, molt grosses, podien assolir fins 6 m de punta a punta El vol, rapidíssim, els permetia de nodrir-se de peixos, que capturaven cabussant-se a la mar eren aquàtics, com ho testimonien els sediments marins del Cretaci, on hom n'ha trobat fòssils
serafí
Bíblia
Esperit celestial o àngel que pertany a la més alta de les jerarquies angèliques (ordre angèlic) del Pseudo-Dionís.
Relacionat probablement amb un antic culte de la serp, la Bíblia li dóna el mateix nom que als serpents “ardents” hebr saraf del desert A Isaïes i a l’Apocalipsi apareixen amb sis ales al voltant del tron de Jahvè cantant constantment el trisagi, bé que a l’Apocalipsi els quatre animals tenen la forma del querubí
lasiocàmpids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters caracteritzats pel cos gruixut i pelut i per l’espiritrompa més o menys atrofiada.
Són macrolepidòpters nocturns, amb les ales de colors apagats, encara que amb dimorfisme sexual Les erugues són peludes algunes, urticants com l' anell del diable , eventualment gregàries i sovint provocadores de plagues forestals Comprèn més de dos milers d’espècies, de les quals mig centenar són europees i unes vint-i-cinc habiten als Països Catalans
Pedro del Frago y Garcés
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià teologia a la Universitat de París Assistí com a teòleg al concili de Trento i després com a bisbe d’Ales Sardenya Posteriorment fou bisbe de l’Alguer 1562-72, de Jaca 1572-77 i d’Osca 1577-84 Deixà, entre moltes obres religioses, un diari del concili de Trento que va del 1542 al 1560
façana
Música
Part més visible i ornamentada de l’orgue formada pels tubs frontals i per l’estructura de fusta que els enquadra o els suporta.
Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de…
Els accipitriformes: voltors, àguiles i esparvers
Els accipitriformes L’ordre dels accipitriformes Accipitriformes inclou la major part de les rapinyaires diürnes, exclosos els falcons, tot comprenent una gran diversitat de formes que, a la nostra fauna, van des d’ocells de la grandària del voltor i de l’àguila daurada, fins a l’esparver, de mida semblant a la de la tórtora Només hi ha representada d’aquest ordre la família dels accipítrids —de molt, la més nombrosa—, que a escala mundial es desglossa en 65 gèneres que cobreixen unes 200 espècies Caracteritzen aquests ocells el bec gros i encorbat i les ales amples moltes espècies volen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina