Resultats de la cerca

D’origen itàlic, que ja es troba a la cultura de Polada de l’edat del bronze, s’estengué vers Catalunya, on apareix sovint en megàlits tardans i en coves de les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i del Pallars

La furca i el retinacle són utilitzats per al salt i resten encaixats en posició de repòs

El cap presenta un típic apèndix en forma de bec El cicle vital, d’una durada d’uns quatre mesos, es desenvolupa en nombroses espècies de palmera , bé que pot pot desenvolupar-se en altres gèneres de plantes com ara les atzavares   La femella diposita als brots i teixits tous de la planta uns dos-cents ous Les larves constitueixen el principal agent parasitador en excavar túnels al tronc que afecten greument el sistema vascular de la planta, afeblint-la i sovint provocant-ne la mort En l’estadi pupal, la larva forma un capoll amb fibres de la palmera a la base del tronc Originari de l’Àsia…

Vida Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i a continuació a l’EMAV 1972-75, on dirigí els curts documentals Quelcom més 1972 i Ceràmica catalana 1975, aquest amb Carles Rovira Membre del Collectiu SPA, juntament amb Mercè Conesa, Joan Simó i Rosa Babi, realitzà el curt documental de denúncia social sobre l’emigració, Viaje a la explotación 1974 Aquest grup de l’Hospitalet s’integrà a la Cooperativa de Cinema Alternatiu CCA, on rodaren el llarg documental Entre la esperanza y el fraude España 1931-1939 1976-77 Després, i amb la seva dona, la periodista M Conesa, realitzà…

La primera església romànica de Corbera és, avui dia, totalment perduda És possible que fos edificada prop de l’indret que ocupa avui el santuari de Corbera, o que aquest santuari fos construït sobre les ruïnes de Sant Vicenç La primera notícia que tenim del lloc és de l’any 899 es tracta de l’acta de consagració de l’església de Sant Vicenç de Corbera El bisbe Nantigís consagrà l’església a precs del prevere Ranesind i de tot el poble que habitava la parròquia de Corbera situada dins l’antic comtat de Berga in territorium Bergitanense, in locum vocitatum Corbera , el bisbe d’Urgell estipulà…

Vida i obra Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del Santíssim, l…

La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals músculs, aponeurosis i pell Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals En condicions normals l’abdomen és tou Segons la tensió o la…

Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu novenes, rellotges…