Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Maçana. Inicialment tingué funcions parroquials, que conserva en l’actualitat.
Les primeres notícies del lloc de Maçana es remunten a l’any 990, quan arran d’un judici presidit pel comte Ramon Borrell, Aeci hagué de cedir el seu germà Guitard, fill d’Ermemir, un alou situat a l’apèndix de Grevalosa, a la vall de Cantallops. Aquest alou afrontava amb el lloc de Maçana.
Les poques notícies que es tenen d’aquesta església corresponen a la seva aparició en les llistes de parròquies del bisbat de Vic, en la més antiga de les quals, que es pot datar entre els anys 1025 i 1050, s’esmenta la parròquia de Maciana, i amb la mateixa grafia apareix en una altra llista parroquial de mitjan segle XII. Aquesta manca de dades fa dubtar sobre la seva antiga advocació, car encara que actualment porta la de sant Martí, al segle XIV tenia la de sant Iscle; concretament, aquesta era l’advocació que tenia l’any 1331, en què la visità el bisbe Galceran Sacosta de Vic, i amb aquesta mateixa advocació apareix en una llista de parròquies del bisbat de l’any 1361. El canvi d’advocació podria estar motivat per l’absorció de l’antiga parròquia de Viver, que es trobava al terme de Rubió i estava dedicada a sant Martí.
Actualment continua tenint culte I conserva les antigues funcions parroquials.