Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
Austràlia
Paisatge prop de Pemberton, Austràlia
© Fototeca.cat
Continent
Continent situat entre 10°41´ i 39° S de latitud i entre 113°9´ i 153°39´ E de longitud.
Constitueix pròpiament una illa vorejada al sud i a l’est per l’oceà Índic, al nord per les mars de Timor i Arafura i a l’oest per la mar del Corall, l’oceà Pacífic i la mar de Tasmània Aquesta última la separa de Nova Zelanda l’estret de Torres, al nord, de Nova Guinea, i l’estret de Bass, al sud, de Tasmània El relleu Austràlia es divideix en tres àrees estructurals clarament diferenciades els plegaments orientals, les terres baixes del centre i el massís occidental Vista del litoral de la costa de l’estat australià de Victòria © Corel Professional Photos Els plegaments orientals Els…
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…
El marc geogràfic del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La regió del ponent lleidatà és constituïda per les comarques del Segrià 1 395,11 km 2 , les Garrigues 799,71 km 2 , el Pla d’Urgell 304,49 km 2 —comarca creada fa uns anys març del 1988 i que comprèn antics municipis de les dues comarques anteriors i de l’Urgell i la Noguera— Aquestes comarques es van generar per l’existència d’uns importants mercats regionals al voltant de les viles de Lleida centre rector d’aquest territori, les…
La vida en estanys i rierols de l'alta muntanya
Aigües fredes i poc mineralitzades Fora de les zones de neu permanent, l’alta muntanya és sovint un paratge ric en ambients aquàtics de notable singularitat A més de l’abundant precipitació en forma de pluja o de neu per l’efecte del relleu sobre la circulació de les masses d’aire, els tipus més freqüents de roques generalment ígnies, metamòrfiques o magmàtiques són prou impermeables i resistents a l’acció erosiva de l’aigua Així, l’aigua hi circula superficialment en forma de torrents i rierols i s’acumula a les concavitats i a les valls, donant lloc a la formació d’estanys L’origen i la…
el Vinalopó Mitjà

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…
El paisatge vegetal dels altiplans i conques centrals catalans (territori auso-segàrric)
Dos conjunts d’altiplans i serralades es despengen dels contraforts dels Pre-pirineus orientals i, en direcció N-S, penetren profundament en àrees que, latitudinalment i altitudinalment, ja són plenament mediterrànies, tot abraçant entre ambdós la gran conca del Llobregat-Cardener Aquests dos sistemes vertebren el territori anomenat auso-segàrric, el sector ausònic l’un, el més oriental, el sector segàrric l’altre, el més occidental Els dos sectors són semblants i ben diferenciats dels territoris que els envolten, però una continentalitat netament més acusada de l’occidental hi introdueix…
El delta del Llobregat
Imatge hivernal de l’estany de la Ricarda, al delta del Llobregat Oriol Alamany El delta del Llobregat 16, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El delta del Llobregat és un exemple clar de la complexa problemàtica que afecta la conservació dels aiguamolls "Desermat" a partir dels anys trenta i quaranta, la seva pell ha patit gran part de les transformacions econòmiques i urbanístiques de la Catalunya de la segona meitat de segle Malgrat les greus amenaces que giren al seu voltant, la majoria motivades perquè és al costat d’una gran metròpoli, ha pogut salvar…
El funcionament ecològic dels deserts i subdeserts càlids
Viure sense a penes aigua Els principals factors d’estrès als ambients àrids i semiàrids són l’escassa disponibilitat d’aigua i les temperatures elevades L’aigua és indispensable per al metabolisme de les plantes i, en particular, per a la funció clorofíllica i el transport de nutrients, de manera que la seva carència impossibilita la producció primària, les bases de la qual són essencialment l’aigua disponible, els nutrients minerals presents al sòl i una temperatura i una radiació favorables L’escassesa i la intermitència dels recursos hídrics superficials Les aigües de superfície dels…
la Ribera d’Ebre

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la faixa superior del glacis degradat per l’excavació fluvial que forma part del buc del gran riu De Faió a Ascó, l’Ebre drena en amples…
Enginyeria de la construcció 2014
Construcció i obres públiques
Túnels submergits Dibuix que mostra el que ha de ser el túnel submergit més llarg del món, que s’està construint entre Alemanya i Dinamarca, i per on passarà tant l’autopista com el ferrocarril © Femern A/S Els túnels submergits, en comptes de ser excavats per sota el llit d’un riu o del mar, es construeixen en un dic sec en grans trams de fins a 100 m, amb acer o formigó armat, i després són remolcats fins a l’emplaçament definitiu, on es fondegen i s’assenten Posteriorment, cal impermeabilitzar-ne les juntures entre els trams i bombar-ne l’aigua Sempre es colloquen en una rasa al fons d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina