Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Cisma d’Orient
Ruptura entre el cristianisme llatí i el cristianisme bizantí al segle XI.
El terme, en pura crítica històrica, és inadequat, i hom el manté per rutina En efecte, la separació de l’Orient i l’Occident cristians fou un procés lent, complicat i continu que abastà des del segle IV al XV Els incidents del segle XI representaren un dels moments principals del distanciament progressiu entre el papat i el patriarcat de Constantinoble De fet, els historiadors bizantins desconeixen el “cisma” i donen poca importància als esdeveniments del 1054 Les divergències entre els mons eclesiàstics llatí i grec, patents ja al segle III, s’aguditzaren a partir de la controvèrsia ariana…
rus
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 127 400 000 habitants de la Federació Russa un 85% de la població, on és la llengua oficial Fora d’aquest estat, és parlada per 37 500 000 persones als estats sorgits de les repúbliques que formaven l’antiga URSS A banda, hi ha minories russòfones d’una certa importància als EUA i a Israel Com totes les altres llengües eslaves, neix del tronc denominat eslau comú , que començà a diferenciar-se des dels s VI i VII En l’evolució del rus hom distingeix tres períodes antic, mitjà i modern El rus antic s XI-XV és una etapa comuna a tots els eslaus de l’E —…
Les cròniques de l’expansió catalana a la Mediterrània. 1280-1547-2007
L’expansió dels comtats dels Pirineus catalans vers les planes, el mar i les illes de la Mediterrània va suscitar una sèrie de cròniques i de cronistes excepcionals en alguns casos, foren els reis mateixos, començant per Jaume I, els màxims responsables de l’aventura mediterrània “Excepcionals" perquè no hi ha cap altre conjunt de producció historiogràfica equivalent a Europa perquè passen molt aviat de ser escrites en llatí a ser escrites en una llengua nova la catalana, i perquè dues de les cròniques són dictades per reis les úniques autobiografies reials de l’Europa medieval Les cròniques…
cognom
Història
Dret civil
Nom de família.
Junt amb el nom o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu patrilineals,…
Pere Calders i Rossinyol
Pere Calders i Rossinyol
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Periodisme
Cinematografia
Escriptor, periodista i dibuixant.
Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…
, ,
imperi Bizantí

Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…
Obituari 2017
Relació de personatges que han traspassat l'any 2017 Les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Aleksei Alekséievitx Abrikóssov Moscou, 25 de juny de 1928 – Sunnyvale, Califòrnia, 29 de març de 2017 Físic rus naturalitzat nord-americà Aleksei Alekséievitx Abrikóssov © Argonne National Laboratory Brian Aldiss East Dereham, Norfolk, 18 d’agost de 1925 – Oxford, 19 d’agost de 2017 Escriptor anglès Kenneth Joseph Arrow Nova York, 23 d’agost de 1921 – Palo Alto, Califòrnia, 22 de febrer de 2017 Economista nord-americà Antoni…
Reconeixement a Emma de les propietats del monestir de Sant Joan de les Abadesses (15 de maig de 913)
Art romànic
En un judici hom reconeix a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, la propietat dels camps i terres a favor d’aquella, en presència dels comtes Miró de Cerdanya i Sunyer de Barcelona i dels vescomtes Ermemir i Unifred "In presencia Mirone et Suniario, comites et marchiones, Ermemiro et Unifredo, vicecomites, seu et de iudices … Teuderico, Trasobado, Narbonese, Goltredo, Guntirigio, Centurio, Senderedo, iudicum vel in presencia sacerdotum atque fidelium laicorum, id est, Galindone, Adroario, Unando, Ferizane, Nantulfo, Wisando, Ariane, Gentile, Eldefredo, sacerdotes, necnon…
Breu història de l'escriptura
L’escriptura de les idees La història de l’escriptura es pot dividir en tres períodes fonamentals, corresponents a tres estadis evolutius diferents l’escriptura de les idees, o sintètica, o ideogràfica l’escriptura de les paraules, o analítica, i l’escriptura alfabètica Una escriptura pertanyent a un d’aquests tres estadis no necessàriament ha d’evolucionar fins al següent només cal pensar en els jeroglífics, que, com es veurà, tot i ser la forma més avançada de les escriptures analítiques, mai no van esdevenir una escriptura alfabètica L’expressió “escriptura de les idees” designa el primer…
Estructuració i administració territorial en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Introducció La base estructural dels primitius comtats catalans, essencialment autònoma, es basà en la realitat geogràfica de les valls, les quals, en ocasions, conformaven els pagi Aquest sembla ser també el cas del comtat de Cerdanya Segons Font i Rius, aquesta antiga divisió territorial i administrativa —el pagus - tenia el seu origen en el període romà o en un d’anterior En època visigòtica designa les petites aldees rurals o les cases de pagès, però en època alt-medieval perd el sentit fiscal i manté el territorial, i és difícil de determinar de manera exacta el seu significat político-…