Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
bitlla
Indústria tèxtil
Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic, o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins la llançadora i que forma la trama del teixit; també és anomenada canilla.
En la bitlla, el fil es desenrotlla axialment, sense fer-la voltar Les bitlles es presenten en diferents formes, segons llur ús i la fibra emprada, generalment amb enrotllament encreuat, sigui damunt una ànima cilíndrica amb base cònica o sense, sigui damunt ànimes de formes especials, com les planes, emprades per llur menor volum, en els telers per a fibres artificials també es poden presentar en enrotllaments sense ànima, com ara el o els emprats per a les fibres gruixudes de cotó, llana, jute, cànem i lli, que resten subjectats per les parets de la llançadora i es despleguen…
Sant Andreu de Llavaneres
Art romànic
Situació Calze i patena de peltre trobats Sant Andreu de Llavaneres i conservats al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 9710 ECSA - G Llop L’antiga parròquia de Sant Andreu de Llavaneres es troba aïllada sobre un petit pujol, voltat de boscos, al nord de la població Actualment, és dedicada a Santa Maria Mare de Déu de la Minerva, però popularment és coneguda com l’Església Vella Mapa 37-15393 Situació 31TDG569031 Per accedir-hi des de la vila cal anar al final del passeig de Joaquim Mates i seguir la carretera que porta a la urbanització La Cornisa L’església és visible poc…
Els oceans
Aquests mapes representen les mars, com ho fa el mapa 73, fet ben rar a quasi tots els atles Primer, el relleu dels fons marins segon, la productivitat dels oceans i les captures de pesca tercer, els corrents marins més importants i, finalment, la localització dels principals recursos minerals i petroliers A diferència d’allò que passa als continents, on els organismes productors de matèria orgànica –les plantes autòtrofes– solen ser macroscòpics i sovint de mida gran arbres, als oceans els organismes fotosintètics o productors primaris són fonamentalment microscòpics més d’un 95% de la…
pera de goma

Pera de goma
Farmàcia
Aparell auxiliar de cura, format per una esfera de goma, buida, allargada per un pol (d’on li ve el nom de pera) on hi ha un forat o conducte en el qual hom insereix un tub o cànula de plàstic rígid.
En les petites, la cànula sol ésser del mateix cautxú N’hi ha de moltes mides i aplicacions petites per a nas i orelles, mitjanes per a rentar ferides i més grosses per a l’aplicació d’ènemes rectals o rentatges vaginals Cal rentar-les curosament i esterilitzar-les al vapor abans d’emprar-les en ferides obertes o mucoses
eolípila
Tecnologia
Primitiva turbina de reacció, descrita per Heró d’Alexandria, que consisteix en una esfera buida que pot girar al voltant del seu eix vertical i que és suportada per un tub que la comunica amb un recipient on hom produeix vapor d’aigua.
L’esfera és proveïda de dos becs situats als extrems del diàmetre perpendicular a l’eix de rotació en direccions tangencials oposades El vapor, en sortir a pressió pels becs, fa girar l’esfera pel principi d’acció i reacció
grau
Música
En la tonalitat, funció que s’expressa melòdicament amb els graus melòdics i harmònicament amb els graus harmònics.
Etimològicament, ’grau’ prové del llatí gradus , ’graó' és, per tant, un concepte originalment vinculat a l’escala i que, per extensió, s’aplica també al grau harmònic i al grau en si, és a dir, al grau tonal com a abstracció del grau melòdic i del grau harmònic Grau melòdic La funció d’un grau melòdic, és a dir, la relació que estableix amb la resta de graus melòdics, té molt a veure amb la posició que ocupa a l' escala , per això una de les dues maneres d’anomenar-los és l’ordinal simbolitzats amb xifres aràbigues, que corresponen a la seva situació en l’escala considerant sempre la tònica…
Dieta en cas d’úlcera pèptica
L’ úlcera pèptica o gastroduodenal correspon a una lesió de tipus erosiu que es produeix en la paret interna de l’estómac o de la primera porció de l’intestí prim, que sol evolucionar en forma d’accessos i, d’aquesta manera, pot considerar-se com un procés crònic L’experiència acumulada al llarg de diverses dècades ha permès constatar que la ingestió de certs aliments contribueix a disminuir la intensitat dels símptomes i a modificar l’evolució de l’úlcera pèptica i fa més espaiats els accessos aguts, mentre que el consum d’altres pot tenir un efecte contrari Això fa que la dieta, en…
temple-block

temple-block
© Europeana
Música
Instrument idiòfon de percussió directa d’origen oriental, que consisteix en una peça de fusta buida en forma de peix més o menys estilitzat o, més modernament, de forma quadrada o arrodonida, que té una ranura en un costat i es percudeix amb una baqueta dura.
Normalment es recolza en una estructura on n'hi ha de diferents mides
pebrotera

Pebrotera
AfroBrazilian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles ovades o àmpliament lanceolades, enteres, de flors blanques, solitàries, rotàcies o quinquelobulades, i de fruits comestibles, els pebrots, en baia buida, grossos i de color vermell un cop madurs.
Procedeix de l’Amèrica tropical i és conreada en una gran part del món Comprèn nombroses culti-vars, moltes de les quals, com el bitxo, fan fruits emprats com a condiment És plantada en hortes vol sòls adobats i no tolera els freds
bernat ermità

bernat ermità
© Fototeca.cat
Carcinologia
Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs, crustacis marins que solen protegir-se l’abdomen tou i sacciforme introduint-lo en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode o en una esponja i es fixen a l’interior pels uropodis.
Sobre la conquilla se sol collocar després una actínia, amb la qual viuen en règim de simbiosi mutualista, puix que el bernat ermità és defensat per l’actínia mitjançant les seves cèllules urticants, i aquesta és traslladada fàcilment i pot nodrir-se dels residus alimentaris del crustaci passa semblantment quan el bernat ermità habita una esponja Tots els bernats ermitans arrosseguen pertot arreu la conquilla o l’esponja, que abandonen solament per ocupar-ne una altra de més gran, a mesura que creixen Les espècies més comunes a la Mediterrània són Pagurus arrosor , el bernat ermità més gros…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina