Resultats de la cerca

Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del s X L’estructura dels òrgans de govern…

Situació Vista exterior de l’absis de Sant Bartomeu de Camallera, del qual només és visible la part superior, ofegat com és per construccions posteriors F Tur L’església parroquial de Sant Bartomeu es troba en el nucli urbà del poble de Camallera, cap efectiu d’aquest municipi, a la plaça de l’Església El poble és emplaçat en un serrat de poca elevació i en el seu vessant oriental, vora la riba de l’antic estany de Camallera, avui dessecat i convertit en conreus Mapa 296M781 Situació 31TDG970636 Per Camallera passa la carretera de l’Escala a Orriols on enllaça amb la N-II i amb l’autopista A-…

Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el…

Situació i presentació El terme de Castellvell, de forma triangular, és encerclat pels d’Almoster E, l’Aleixar W i Reus S És situat a la plana del Camp, sota els primers estreps de les Muntanyes de Prades El punt més alt del terme és el Salvià de Lluardo, que assoleix els 473 m d’altitud, mentre que els punts més baixos són a uns 160 m El punt més conegut a la rodalia és el puig de l’Àliga o muntanya del Pal, de 302 m El terme, travessat només pel barranc de Roquís, és pobre en aigües, per bé que la construcció d’un canal del pantà de Riudecanyes ha millorat molt la situació, alhora que s’han…

Situació Edifici característic del segle XII, amb l’absis decorat per un fris de dents de serra sota la cornisa, un campanar modificat a la seva part alta, i uns afegits tardans al sector meridional ECSA - A Roura El poble de Fillols és al fons de la vall drenada pel riu de Fillols, afluent per la dreta del Cadí, al vessant occidental del Canigó L’església parroquial de Sant Feliu destaca al centre del nucli de població Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 46” N - Long 2° 24’ 36” E Per a arribar-hi cal situar-se a Vilafranca de Conflent a la N-116 i agafar la carretera D-116 fins a Cornellà de…

Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès el primer nom conegut, d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut 1185 A més d’un Guillem de Vilaragut que anà a la campanya de Mallorca, on adquirí terres 1229, alguns dels seus membres anaren a la conquesta de València 1238 amb certesa, Arnau de Vilaragut i Pere de Vilaragut , possiblement germans, que foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats Pere de Vilaragut fou veguer d’Osona i Bages, i li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells 1265…

Situació Vista aèria de la capella costat, ambdues en estat de ruïna ECSA - JTodó Es troba a l’extreum llevantí del massís del Montnegre, a l’antic terme d’Horsavinya, dins l’actual municipi de Tordera Mapa 38-14365 Situació 31TDG703168 L’ascens tradicional es feia per una pista que sortia del quilómetre 7 de la carretera de Fogars de Tordera, des d’on s’accedia per una pista de més de 8 km fins al Coll del Porteli d’aquí calia prendre un carni carreter vers el N, que conduïa fins a les ruines de l’església Avuí dia, a causa de les pistes modernes, obertes per les urbanitzacions de l’Agropark…

Aquesta església es trobava situada en el terme antic del castell de Calaf, fora de la vila Fou un priorat dependent de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Posteriorment el priorat es traslladà dins la vila, i assumí funcions parroquials El castell de Calaf es documenta a partir l’any 1015, data en la qual el bisbe Borrell de Vic donà al levita Guillem de Mediona els puigs de Calaf, Cajafell i Farrera És probable que l’església de Sant Jaume de Calaf anés compresa amb les altres esglésies del terme que, juntament amb la parròquia de Sant Pere, l’any…

El 22 de juliol de l’any 1536, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Pasqual Segle XVI, canonge i degà de la Seu d’Urgell diputat militar Joan Benet de Calders i de Vilafranca, senyor de Segur de Segarra diputat reial Joan Ballaró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jaume Crespa, monjo i cambrer de Sant Cugat del Vallès diputat reial Joan de Blanes, donzell de Barcelona diputat reial Palladi Maler, burgès de Perpinyà El diputat eclesiàstic Joan Pasqual fou canonge i degà d’Urgell i assistí a la Cort del 1519 El diputat…

Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest control…