Resultats de la cerca
Es mostren 739 resultats
John Farmer
Música
Compositor anglès.
El 1591 publicà una collecció de cànons, Divers and Sundry Waies of Two Parts in One , però sobretot destacà com a compositor de madrigals Collaborà en diverses iniciatives editorials collectives, com ara el Whole Booke of Psalms 1592 de Thomas East i a The Triumphes of Oriana 1601 de Thomas Morley El 1595 fou nomenat organista i mestre dels infants de la catedral Christ Church de Dublín, i el 1596 en fou nomenat mestre de cor El 1597 fou amenaçat de ser destituït per una absència desautoritzada Tornà a ocupar el càrrec fins el 1599, any en què traslladà la seva residència a Londres El mateix…
Erik Valdemar Bergman
Música
Compositor finlandès.
Es formà a la Universitat de Hèlsinki com a musicòleg, estudià composició i piano al Conservatori de Hèlsinki, i més tard amplià els estudis a la Hochschule für Musik de Berlín 1937-39 amb H Tiessen i també amb el compositor W Vogel a Ascona Fou director de diferents institucions corals i el 1963 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Hèlsinki Les primeres obres de Bergman entronquen amb el Romanticisme, però posteriorment investigà altres possibilitats Obres com la seva Sonatina per a piano 1950, construïda amb el mètode de composició amb dotze notes, al qual es lliurà d’una…
Romano Micheli
Música
Compositor italià.
Aprengué l’art del contrapunt de F Soriano i GM Nanino Després d’un període de temps al servei d’un noble romà, viatjà per tot Itàlia Visità diverses ciutats, com Venècia, Nàpols, Ferrara i Milà, on desafiava els compositors locals a una competició amistosa de contrapunt Fou mestre de capella a esglésies de diverses ciutats, entre les quals San Luigi dei Francesi a Roma Compongué preferentment música religiosa, com ara salms i cànons, i també diversos madrigals En les seves obres sempre mostrà un extraordinari domini de l’escriptura contrapuntística Destaca el seu Hic finis 1655 per a dotze…
Francesc d’Erill i de Sentmenat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Felip I, comte d’Erill Fou doctor en cànons i tresorer de l’església metropolitana de Tarragona 1611 Abat de Sant Miquel de Cuixà 1615 i de Sant Cugat del Vallès 1618 Dirigí, a la mort de Felip III de Castella 1621, la campanya contra la prolongació anticonstitucional del virregnat del duc d’Alcalá de los Gazules Canceller de l’audiència de Catalunya 1630-31, negocià, sense èxit, un donatiu de la ciutat de Barcelona al rei a canvi de la renúncia perpètua d’aquest a la percepció dels quints Fidel collaborador del virrei comte de Santa Coloma durant la crisi del 1639, practicà una…
Joost van den Vondel
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg holandès.
Comerciant de mitges i membre d’una cambra de retòrica, les seves primeres obres teatrals encara foren escrites sota les directrius d’aquestes associacions Estudià llatí i s’acostà als cànons del teatre clàssic Traduí Sèneca, Sòfocles i Eurípides El 1637 fou inaugurat el teatre d’Amsterdam amb una obra seva Els termes de què tractà són generalment bíblics, sobretot després de la seva conversió al catolicisme ~1640 La força de la seva dramatúrgia està en la gran sonoritat de la versificació barroca Conreà la poesia lírica i la sàtira, a causa de la qual fou molt temut De les seves obres…
Francesc Lacoma i Fontanet
Flors , de Francesc Lacoma i Fontanet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja 1799-1804 i, pensionat, a París 1805-14, on fou protegit per l’ambaixador espanyol Francisco Gravina Allà rebé consells de David, Gros i Van Spaendonck, guanyà una medalla d’or al Salon del 1810 i al del 1814 presentà un retrat del dramaturg JF Cailhava Tolosa, Musée Paul Dupuy Assessorà i coordinà la repatriació de béns artístics espanyols alienats per les forces napoleòniques retornà de França el 1818, i fou nomenat acadèmic de mèrit de San Fernando el 1819 Especialitzat en la pintura de flors i natures mortes Museus d’Art de Barcelona dins uns cànons encara setcentistes, és…
Hipòlit de Santper i Gordejuela
Historiografia
Historiador.
El 1652 prengué l’hàbit de l’orde de Montesa Estudià a València filosofia, teologia i es doctorà en cànons el 1658, i des de l’any següent fou catedràtic de dret canònic Fou secretari del lloctinent de l’orde Joan Crespí i Brizuega, canceller del regne 1666, assessor del batlle general de València 1673, capellà d’honor de Carles II 1678, procurador general de l’orde de Montesa 1680 i jutge apostòlic de la nunciatura És autor de diversos tractats en defensa de l’orde de Montesa i una història d’aquest des de la fundació, privilegis, jurisdicció, personalitats, la seva obra més important…
Osi
Cristianisme
Bisbe de Còrdova.
Confessor de la fe sota Maximià És un dels signants del concili d’Elvira Conseller de Constantí el Gran i delegat seu a Orient per als afers de l’arianisme, presidí el concili de Nicea, on advocà decididament per l' homooúsios Hom el pot considerar com l’autor de la major part dels cànons del concili de Sàrdica, que també presidí Defensor d’Atanasi d’Alexandria i de les llibertats de l’Església, tingué dificultats greus amb els successors immediats de Constantí I fou retingut un any a Sírmium i pogué tornar a Còrdova quan, desfet pels sofriments i per l’edat, subscriví la segona fórmula de…
Umbert de Cervelló
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1069-96).
Era fill d’Hug de Cervelló i d’Elliarda, els quals succeí com a senyor de Gelida Umbert s’havia casat amb Dalmizana, però sembla que no en tingué fills, puix que en morir donà el castell de Gelida al seu nebot Guerau Alemany de Cervelló, a mitges amb la seva muller Dalmizana Abans d’ésser bisbe havia estat ardiaca de la seu 1063 Continuà la construcció de la catedral romànica i l’embellí notablement amb vidrieres de color i amb un antependi d’or L’any 1076 consagrà l’església de Sant Feliu d’Arraona Sabadell Assistí al concili de Girona del 1078, congregat pel legat Amat d’Auloron, en el qual…
Amarāvatī

Ruïnes de la gran stūpa d’Amarāvatī
Han Jun Zeng (CC BY-SA 2.0)
Temple
Localitat
Budisme
Jaciment arqueològic
Localitat arqueològica de l’estat d’Andhra Pradesh, Índia, vora el riu Krishna, que fou el centre de la civilització budista dels āndhra (des del segle II aC fins a la dinastia gupta el 320 dC).
Les ruïnes del santuari foren descobertes per arqueòlegs anglesos a mitjan segle XIX el British Museum i el museu de Madràs, entre d’altres, conserven colleccions de relleus procedents de les excavacions El monument més important és la gran stūpa , que segueix el model de les de Sānchī , i és recoberta de rics revestiments esculpits A les parts exemptes d’escultures sembla que hi havia aplicacions d’estuc policromat i daurat Les escultures, d’un naturalisme profund i luxuriant Triomf de Buda sobre l’elefant Nālagiri , són de l’època d’apogeu 150-320 dC i semblen influïdes per l’art romà Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina