Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
Sant Martí de la Móra (Viladasens)
Art romànic
Situació Petita església, d’extrema simplicitat, bastida dins el segle XII, seguint tecnologies arcaiques F Tur L’església de Sant Martí és situada a 1 km escàs a tramuntana del nucli urbà de Viladasens, al costat mateix del camí, en bon estat, que porta al mas de la Móra Mapa L39-12296 Situació 31TDG946615 MLlC-JAA Història D’aquesta esglesiola, no se’n coneixen notícies històriques que hagin estat divulgades Degué ésser sempre una simple capella de veïnat dependent de la parroquial de Sant Vicenç de Viladasens, com ho és encara avui L’any 1046 el lloc és esmentat, en la venda d’un alou…
Ermitatges del Coll de Mònecs (Ulldemolins)
Art romànic
Situació Enorme penya vora el coll de Mònecs on hi ha algunes de les balmes del conjunt ECSA - JJ Menchón El coll de Mònecs és situat als vessants de la serra la Llena, al congost de Fraguerau, damunt el riu de Montsant En aquest indret hom pot veure un conjunt de balmes amb vestigis de murs i celles d’un asceteri Mapa 33-17445 Situació 31TCF179775 El camí més fàcil per a arribar-hi és des de la carretera C-242 que va d’Ulldemolins a Margalef Passat el desviament a Juncosa de Garrigues s’arriba a un antic mas conegut com la Venta de la Llena D’allí surt la pista GR-65-5 que porta…
Sant Bartomeu de Centcelles (Constantí)
Art romànic
Hom ha suposat que aquesta antiga església parroquial fou construïda aprofitant la sala de la cúpula que es troba a l’interior del mausoleu constantinià de Centcelles Una primera menció del lloc de Centcelles figura en una escriptura de donació, considerada suspecta, feta l’any 888 al monestir de Ripoll per part del comte Guifré el Pilós Segons cita el document textualment, el comte li donà “ in ipsa Marcha, iuxta civitatem Terragonam, locum quem vocant Centumcellas, cum miliarios IIII in giro, decimis et primiciis et cum exiis et regressiis suis et cum omni libertate ”, és a dir, li cedí el…
Castell d’Enrens (Tremp)
Art romànic
Situació Queden notables restes de murs de la fortificació i la torre de planta quadrada, molt espoliats per la construcció de bordes veïnes ECSA - R Larrègula Les restes del castell d’Enrens es troben enlairades a la riba esquerra de la Noguera, arrecerades a la solana d’un dels primers esglaons de la Faiada de Malpàs, prop del Pont de Suert El seu territori, poc extens, és drenat per barrancs i rierols, amb bancals pronunciats i estrets Per la collada de Sant Roc es comunica amb l’antiga Vilba i la zona de la Llevata, i per la de Cabossi, amb Celles i la vall principal Des d’aquesta talaia…
Els rafidiòpters
Característiques de grup Els rafidiòpters constitueixen un petit grup de neuropteroïdeus de dimensions mitjanes o petites aproximadament 2 cm de llargada, fàcils de reconèixer per la forma del cos, amb el cap gros i pla, triangular o quadrangular, continuat pel primer segment del tòrax, que és exageradament allargat i adquireix l’aspecte d’un coll llarg això fa que hagin pres el nom vulgar d’insectes girafa o insectes serp en diverses llengües Posen els dos parells d’ales, membranoses i transparents o groguenques, amb el pterostigma ben diferenciat, que pleguen fent teuladeta sobre el cos Són…
seleni
Química
Element no metàl·lic, pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 34.
Fou descobert l’any 1817 per JJ Berzelius en intentar una síntesi de l’àcid sulfúric El seleni natural és constituït per una mescla de sis isòtops naturals estables amb masses que van de 74 a 82 i que determinen un pes atòmic de 78,96 Són també coneguts 14 radioisòtops artificials de l’element És un element rar, que constitueix el 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre Ocorre rarament natiu, associat amb el sofre, i els seus minerals més importants són alguns selenurs PbSe, Ag ₂ Se També es troba, en petita proporció, associat amb les menes del coure, níquel i plom, de les quals hom…
Els insectes i l'activitat humana (I)
Introducció La tinya del raïm, o cuc del raïm Lobesia botrana , un lepidòpter, de la qual la fotografia mostra una larva que ha minat un gra, és un lepidòpter que constitueix un de tants flagells agrícoles provocats per insectes Les erugues de la tinya del raïm, en efecte, minen poncelles i fruits, i afavoreixen, a més, els atacs fúngics Rafael Campillo Els insectes incideixen d’una manera important en l’activitat humana Tot i que potser són més coneguts pels seus efectes perjudicials o molestos insectes picadors, transmissors de malalties, flagells de conreus, destructors de productes…
escuma
Química
Dispersió d’un gas en un líquid en la qual la fase dispersa (gas) és closa en un conjunt de petites cel·les o bombolles formades per un tel molt fi de líquid dispersant, la mida de les quals depèn de la tensió superficial del líquid.
En alguns processos industrials producció de vapor a les calderes, recobriments superficials, etc cal eliminar l’escuma, ja sigui per mitjans mecànics facilitant l’expulsió del gas o per addició d’agents antiescumants per contra, en altres processos flotació, producció de sòlids porosos, etc hom provoca la formació d’escuma per agitació que facilita la dispersió de l’aire en contacte amb el líquid, per addició d’agents tensioactius, etc
Sant Medir de Cartellà (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Sant Medir de Cartellà Vista aèria de l’antiga església romànica de Sant Medir, a l’origen monestir benedictí, amb el nou convent-monestir de monges cistercenques de Santa Maria de Cadins TAVISA L’església de Sant Medir és l’actual emplaçament de la comunitat de monges de Santa Maria de Cadins, situat a uns 2 km de Cartellà Mapa L38-12295 Situació 31TDG814530 JAA Història En aquest poble, vers l’any 820, tingué lloc la fundació del primitiu monestir d’Amer, sota l’advocació de “ Santi Hemeterii sanctique Genesii ” L’any 832, el seu abat Deodat es dirigí a Lluís el Piadós, i n’…
xilocopa
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels àpids, de grans dimensions i color fosc, que excaven amb les mandíbules, robustes, la fusta seca on estableixen el niu, que consta de diverses cel·les disposades en sèries lineals separades per desferres empastades amb saliva.
Es nodreixen de nèctar, i, malgrat que les femelles tenen un fibló molt potent a la cua, rarament piquen L’espècie més comuna als Països Catalans és Xviolacea , de 18 a 25 mm, amb el cos negre blavós i ales violades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina