Resultats de la cerca

Situada a la vall del Jalón, la seva economia és eminentment agrícola conreus de secà cereals, olivera, vinya i de regadiu bleda-rave, blat de moro, fruiters Té indústria alimentària oliera, vinícola i fruitera, ramaderia, amb més de 20000 caps de bestiar oví sota la denominació d’origen Ternasco de Aragón, i producció de mel Al terme hi ha dos polígons industrials Ocupada des de l’antiguitat, sota el domini romà s’anomenà Segontia, perquè era la segona ciutat en l’itinerari de Caesaraugusta Saragossa a Mérida Conquerida pels gots i els musulmans, al seu territori han tingut lloc diverses…

Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes Vídua 1327,…

“Car en aquell temps no havia encara, en nostra senyoria, caça de porch senglar, sinó en les muntanyes de Jacca e al peu del Moncayo en les marjals de les muntanyes del dit monestir de Valldigna, de Oliva e de Denia, e açò per tal com la terra era ladonchs pus poblada de gents que ara no és, per raho de les mortaldats e guerres que-s són aprés seguides” A mitjan segle XIV la crònica de Pere el Cerimoniós ja no tractava només de gestes heroiques o vindicacions apologètiques com les cròniques anteriors Més arran de terra, àdhuc en anècdotes cinegètiques com aquesta, la quotidianitat de la…

La Diputació del General nasqué a causa d’una guerra que assolà Aragó i el País Valencià i arruïnà Catalunya la guerra amb Castella, dita dels dos Peres El nucli original de la Diputació fou la comissió econòmica elegida a les corts per a administrar el donatiu concedit al rei per a la defensa del país A mitjan segle XIV regia la corona de Catalunya-Aragó Pere III el Cerimoniós 1336-87, un monarca força bellicós que es comprometé en nombroses guerres interiors i exteriors Castella era governada per Pere I el Cruel 1350-69, guerrer i venjatiu, que abocà en la contesa tot l’esforç dels seus…

El castell o palau comtal de Vilamajor és amplament documentat a partir del 1079, que fou objecte d’un pacte entre els comtes germans, Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, i Berenguer Ramon II, el Fratricida Consta també documentalment que la reina Peronella i el comte Ramon Berenguer IV hi sojornaven sovint cap els anys 1156 i 1157 Fins i tot, segons la tradició, és probable que hi nasqués el 1154 l’infant Ramon, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, que més tard va canviar de nom i fou conegut com Alfons I de Catalunya Els sobirans varen hipotecar sovint les rendes del castell de Vilamajor…

Domènec Crespí — València 1437/38, documentat des del 1383, treballà per a Pere el Cerimoniós, per a la catedral de València, etc Illuminà, en un estil encara arcaïtzant, el Llibre del consolat de mar ~1408-12, Arxiu Municipal de València hom ha relacionat el seu estil amb l' Aureum Opus ~1354-91, Arxiu Municipal d’Alzira unes altres obres li han estat atribuïdes sense versemblança El seu fill Lleonard Crespí conegut del 1424 al 1459 illuminà la portada del Descendentia dominorum regnum Siciliae 1437, Biblioteca Universitària de València i la seva obra mestra, el llibre d’hores d’Alfons el…

Juntament amb els castells d’Orcau, Mur i Llimiana, el castrum de Basturz fou venut pel comte Ramon V de Pallars a Arnau Mir de Tost el 2 de setembre de 1055, i un any després, el 26 d’octubre de 1056, donat propter nupcias a la seva muller, la comtessa Valença En la convinença que al juliol del 1056-57 els comtes pactaren amb Ramon Miró pel castell d’Orcau, apareix la signatura d’un altre dels seus possibles feudataris, Isarn Sala de Basturs En el seu testament sacramental publicat el 1071 Ramon Miró d’Orcau deixà el castell de Basturs al seu fill Pere L’any 1338 Pere III el Cerimoniós…

L’origen del castell i la baronia de Sant Adrià es troba en una sèrie d’alous que el bisbe de Barcelona va comprar en aquest lloc aprofitant la baixada de preus provocada per la venda massiva de terres després de la ràtzia d’AI-mansor del 985 Poc després el bisbe hi devia fer bastir l’església i, més tard, el castell, formant així les edificacions bàsiques de la baronia El castell episcopal era un edifici antiquíssim que s’alçava davant la façana de l’església, al lloc que ara ocupa la plaça de la Vila En un principi era una fortalesa romànica, però en època gòtica va esdevenir mansió…

Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig del call de Palma, es veié obligat a convertir-se i adoptà el nom de Jaume Ribes…

Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…