Resultats de la cerca

El lloc de la Nou és documentat des de l’inici del segle XI Un dels primers esments es troba en una escriptura datada l’any 1011 quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ”, com a afrontació territorial del castell d’Albinyana L’església de Santa Magdalena de la Nou, com també la d’Altafulla, havia depès a l’inici del segle XII de l’única parròquia de la contrada, la de Tamatit, que és citada en la butlla que el papa Anastasi II atorgà l’any 1154 a l’església de Tarragona Posteriorment, en un any imprecís entre el 1154 i el 1194, l’església parroquial d’Altafulla nasqué en…

Situada dins l’antic terme de Navarcles Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que encara conserva La seva església depenia del monestir de Sant Benet de Bages i el seu terme era compartit amb el bisbe de Vic El lloc de Navarcles és documentat des del 940, i l’església apareix citada el 1019 el 1066 es documenta un altar de Sant Pere a Santa Maria de Navarcles El 1050 consta l’existència d’una sagrera entorn de Santa Maria El 1092 es feu una primera donació condicionada de l’església de Santa Maria de Navarcles a Sant Pere de Vic i a Sant Benet de Bages conjuntament la donació…

L’edifici Església bàsicament del segle XII amb afegitons posteriors De l’estructura originària en conserva la llarga nau gairebé rectangular, coberta amb volta de canó seguit i encapçalada per tres absis trilobats dels quals ha perdut el del sud-est, a causa de l’afegiment modern de les capelles laterals A l’absis central encara es pot veure una finestra de doble esqueixada, i una altra de semblant és al final del mur de la nau a la banda sud Tot el conjunt es manté en molt bon estat La història Parròquia que consta entre les més antigues, ja que apareix citada en el lloc Montesigno , que el…

Situació Absis, ornat amb lesenes i arcuacions llombardes, d’aquesta tradicional sufragània de Castellolí ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, a l’entorn de la qual s’escampen un reduït nombre de cases, s’erigeix dalt d’un serradet vorer al torrent de can Jorba, dins la vall de Sant Feliu, a la banda septentrional del terme Mapa 35-14391 Situació 31TCG903068 Hom hi accedeix per una pista que arrenca del quilòmetre 564 de la carretera N-II tram antic Cal demanar la clau a la casa que hi ha poc abans d’arribar a l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme…

El poble d’Eus es troba en un turó granític 387 m, damunt la plana de l’esquerra de la Tet, a 1 km del riu El lloc d’Eus pertanyia, al segle IX, al comte Berà I de Barcelona i de Rasès, però ja es consigna com a possessió dels comtes de Cerdanya al segle X Aquests hi bastiren una fortalesa de gran importància estratègica per la seva proximitat al camí que vorejava la Tet de fet, no es disposa d’una primera referència a aquest castell fins l’any 1094, en el testament del comte Guillem Ramon de Cerdanya, el qual feia deixa al seu fill i successor, Guillem Jordà, del castrum de Ylice , entre…

Creada a San Francisco el 2008 per Brian Chesky conseller delegat, Joe Gebbia i Nathan Blecharczyk, posa en contacte propietaris de pisos, els quals paguen una quota per la inscripció a la plataforma, amb possibles clients A través del lloc web es pot accedir a informació sobre l’habitatge i formalitzar els contractes, generalment de curta durada, i avaluar el servei rebut i el comportament del llogater Té implantació arreu del món, molt especialment a les grans metròpolis i als centres turístics internacionals, entre els quals es troba Barcelona No disposa de pisos propis i la…

Distribució de les observacions de siseta Tringa stagnatilis fetes als Països Catalans al llarg dels diferents mesos de l’any El total de citacions utilitzades 67, inèdites o procedents de diverses fonts bibliogràfiques de les quals solament 48 són datades, s’ha compilat en períodes de deu dies Noteu que el pas primaveral és molt més important que no el tardorenc SFFB/Román Montull, original dels autors La siseta nia a les latituds mitjanes de la zona més oriental d’Europa i a la meitat occidental d’Àsia, i es desplaça a hivernar a Àfrica i al S d’Àsia Als Països Catalans és un migrador…

La granota àgil Rana dalmatina , encara que de presència no comprovada a terres catalanes, i més corrent al centre i occident europeus, podria aparèixer en algun punt dels Pirineus centrals i ha estat trobada al País Basc Molt semblant a la granota roja Rana temporaria , té les potes posteriors més llargues que aquesta Antonio Bea Una altra espècie de granota roja o bruna, la granota àgil Rana dalmatina ha vist discutida la seva presència des de principis de segle És una forma similar a la granota roja, amb les potes posteriors més llargues si les estirem, el taló ultrapassa el musell, el…

Drena també el terme el riu de Xiva El territori, molt accidentat comes de la Fatarella, mola de Miró, és ocupat en una bona part unes 2 600 ha per alzines, pins i matollar L’agricultura és predominantment de secà cereals 500 ha i vinya el regadiu unes 100 ha és destinat a cereals, hortalisses i farratge Hi ha cria de bestiar porcí i avicultura Hi té tradició l’espardenyeria, avui en regressió La vila 513 h agl 2006, forcallans 699 m alt és a l’enforcament que formen el riu de Calders i la rambla de Cantavella abans de desembocar al Bergantes La plaça major és porticada, i l’antic palau dels…