Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
ortoceràtids
Paleontologia
Família de mol·luscs cefalòpodes marins nautiloïdeus, caracteritzats per tenir la closca rectilínia, que visqueren del Silurià inferior al Triàsic.
valva
valva esquerra d’un mol·lusc lamel·libranqui ( Tellina planata ) procedent del Miocè
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Peça o cadascuna de les peces que formen la closca d’alguns mol·luscs i dels braquiòpodes i crustacis ostracodes.
Alguns animals són univalves, com la majoria de gastròpodes i els monoplacòfors, i els altres són bivalves, com els molluscs lamellibranquis, els braquiòpodes i els crustacis ostracodes
teca
Anatomia animal
Closca, calcària, quitinosa o d’altra mena, que sosté i envolta el cos de molts protozous rizòpodes (tecamebes, foraminífers).
ametlló
ametllons
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa d’epicarpi verd i vellutat, mesocarpi blanc i coriaci, i endocarpi (closca) llenyós, de l’ametller.
Arribat a terme, epicarpi i mesocarpi s’assequen i es desprenen, i l’ametlló resta reduït a l’endocarpi i a la llavor Conté una única llavor anomenada ametlla
alveolina
Paleontologia
Foraminífer fòssil de closca globulosa o fusiforme, que es troba abundantment als terrenys del Terciari, principalment de l’Eocè.
limnea
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels basomatòfors, de la família dels limnèids, de closca espiraliforme i molt allargada.
Habiten a l’aigua dolça Les espècies L stagnalis , de 6 cm de llargada, i L peregra , d’uns 3 cm, són corrents als Països Catalans
fusulina
Paleontologia
Gènere de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers, de la família dels fusulínids, de closca calcària en forma de fus.
Visqueren durant el Carbonífer i el Permià
acanthoceras
acanthoceras (A. acantoceràtid)
© Fototeca.cat
Paleontologia
Gènere d’ammonits de l’era cretàcia de closca en espiral d’amples voltes i amb fileres d’espines o trabècules.
baculit
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils, del grup dels ammonits, de la subclasse dels tetrabranquis, que tenen la closca recta i no espiral.
Són característics del Cretaci superior
ametlla
ametlla
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Llavor, comestible, de l’ametller.
Les ametlles, crues o cuites torrades, garapinyades, etc, tenen usos culinaris diversos picades, romesco, etc, són emprades en pastisseria en la preparació de moltes especialitats menjar blanc, ametllat, massapà, etc, i intervenen com a element primordial en l’elaboració de diverses begudes refrescants o substitutives orxata d’ametlles, llet d’ametlles Per la seva riquesa en olis i greixos vegetals 60-67% resulten un producte alimentari de primer ordre i la indústria farmacèutica les utilitza en la fabricació de cremes i colcrems cosmètics, ungüents contra les cremades, etc La closca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina