Resultats de la cerca
Es mostren 5817 resultats
pitxolí
Construcció i obres públiques
Maó estret, generalment de 30 cm de llargària i 10 cm d’amplada.
És anomenat també melindro
poa
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gramínies, generalment perennes, de fulles linears, d’espícules comprimides, disposades en panícula, i de fruits en cariopsi.
Comprèn unes 200 espècies, pròpies de les regions fredes i temperades, 17 de les quals es troben als Països Catalans La poa anual Pannua , de 10 a 30 cm d’alt, és anual i es fa en vores de camins i llocs incultes La poa bulbosa Pbulbosa , de 10 a 15 cm d’alçada, té la soca bulbosa i creix sobretot en terrenys freqüentats pel bestiar oví La poa de prat Ppratensis , de 20 a 80 cm d’alçada, habita prats i llocs herbosos i és una bona pastura
piragüisme
Esport
Esport consistent a navegar amb piragua, canoa o caiac.
Modalitat olímpica des del 1936, és practicada en piragües d’una, dues o quatre places dites K-1 5,20 m de longitud per 51 cm d’amplada i 12 kg de pes per a un sol tripulant, K-2 6,50 m de longitud, 55 cm d’amplada i 18 kg de pes per a dos tripulants i K-4 11 m de longitud, 60 cm d’amplada i 30 kg de pes per a quatre tripulants o en canoes d’una o dues places C-1 5,20 m de longitud, 75 cm d’amplada i 16 kg de pes per a un sol tripulant i C-2 6,50 m de longitud, 75 cm d’amplada i 20 kg de pes per a dos tripulants que remen…
talpó

Talpó roig
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors, de la família dels micròtids, de mida petita i costums excavadors, pertanyents als gèneres Pitymys, Microtus i Clethrionomys.
Tenen el morro arrodonit i la cua recoberta amb poc pèl i amb anells molt potents, i no hivernen El gènere Clethrionomys present en una gran àrea circumpolar, és representat als Països Catalans pel talpó roig Cglareolus , de 16-18 cm de longitud total i pelatge de color gris terrós, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca, tant al pla com a la muntanya, i excava galeries al sòl amb moltes entrades i cambres per a nius Pertanyen al gènere Pitymys, nocturns, bons excavadors, que corren molt de pressa i viuen en societat a les galeries, on fan cambres per viure-hi i criar-hi…
Fons romànic del Museu Vicenç Ros (Martorell)
Art romànic
El museu El Museu Municipal Vicenç Ros fou creat el 1945 per Vicenç Ros i Batllevell 1883-1970, alcalde de Martorell 1924-30, 1940-51, i Isidre Clopas i Batlle 1913, historiador i cronista de la vila El fons del museu és integrat per una de les colleccions de ceràmica més importants del país, donació del fundador, i per materials arqueològics i etnogràfics diversos, la majoria procedents de Martorell El museu és installat a l’església de l’antic convent de Caputxins segle XVII FBG El fons Relleu Procedència Sant Genís de Rocafort Martorell Datació segles XII-XIII Mides 16 × 24 cm…
Delmir de Caralt i Puig
Cinematografia
Cineasta amateur i mecenes cinematogràfic.
Vida Perit mercantil, i director d’indústries tèxtils i tintoreres El 1924 inicià a Sarrià la que avui és la Biblioteca del Cinema Delmiro de Caralt incorporada a la Filmoteca de la Generalitat el 1988 Amb motiu del cinquantenari de la Biblioteca, el 1974 la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona SICCB li reté un homenatge Afeccionat a la fotografia, fou un dels pioners de l’amateurisme a l’Estat espanyol les seves primeres cintes daten del 1925, moment a partir del qual desenvolupà una tasca de promoció i mecenatge des de la Secció de Cinema Amateur del CEC En nom del CEC,…
Cova de les Tres Creus (Boadella)
Art romànic
Coves En el conjunt de coves de les Escaules, a part de la cova la Caula II, també han aparegut importants restes de ceràmica medieval a les coves la Caula I i a l’anomenada Cavorca III, terrissa que, segons Joan Badia, podem datar entre el segle XI i el segle XII A més, segons aquest autor, a la Cova de les Tres Creus, la més enlairada de tot aquest conjunt de coves del cingle de les Escaules i, per tant, totalment fora del perill dels aiguats, hi hagué probablement vida eremítica Aquesta cova de les Tres Creus té dues entrades En una d’aquestes entrades hi foren gravades tres creus Les…
Sepultures de Puig Ventós (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Conjunt d’almenys cinc sepultures situades al Puig Ventós, turó proper al mas Santamaria de Serrateix Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 97,9 — y 43,7 31 TCG 979437 Per anar-hi, de la plaça de Serrateix estant, cal agafar una pista que mena cap al sud-oest deixem a la dreta el camí que va al mas Cebers i hem d’arribar gairebé al mas Santamaria, situat, aproximadament, a 1 quilòmetre de Serrateix El turó és a la dreta del camí, immediatament abans d’aquest mas les sepultures són damunt…
penetròmetre
Construcció i obres públiques
Aparell que serveix per a mesurar la duresa d’un producte bituminós mitjançant l’assaig de penetració.
Consisteix en una punta de dimensions normalitzades que s’introdueix per aplicació d’una energia d’impacte fixada —penetròmetre dinàmic— o una pressió estàtica controlada —penetròmetre estàtic— Les proves de penetració proporcionen una mesura indirecta, contínua o discontínua, de la resistència i deformabilitat del terreny S'utilitzen especialment en terrenys tous formats per argiles i llims sense graves, i per a interpretar correctament els resultats se solen complementar amb alguns sondeigs Les propietats del terreny s’obtenen a partir de les correlacions empíriques existents Entre els…
llíssera

Llísera llobarrera
Adelma Hills (CC BY-NC)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels mugiliformes, de la família dels mugílids, d’aspecte de fusell, amb el cap pla i amb dues aletes dorsals molt separades.
La boca és petita, i els llavis, carnosos En general són peixos litorals, que poden entrar dins els corrents d’aigua dolça, i no és gens estrany de trobar-los prop dels llocs de sortida de les aigües residuals A la Mediterrània occidental hom pot trobar-ne sis espècies, bé que els criteris d’especiació no són prou definits La llíssera llobarrera , també anomenada cabeçut o capgròs , Mcephalus d’uns 70 cm, Mauratus , de 45 cm, i Msaliens , de 40 cm, són les més corrents a les costes dels Països Catalans Són comestibles, però poc apreciades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina