Resultats de la cerca
Es mostren 435 resultats
Antoni de Fluvià
Història
Cavaller de l’orde de Sant Joan.
Fou banderer 1416, lloctinent del gran mestre 1419, gran prior o conservador de Xipre 1420 i unànimement elegit gran mestre de l’orde 1421-37 Lluità a Egipte contra els turcs, davant Alexandria Elevà la comanda de Mallorca a batllia 1428, i decretà la creació d’un arxiu general de l’orde 1428 Gestionà l’alliberament del rei de Xipre Joan II, captiu a Egipte, i negocià una pau entre el soldà i Alfons IV de Catalunya-Aragó, que fou signada a Rodes 1430 Convocà capítols generals de l’orde a Rodes 1428 i 1433, el darrer dels quals per a trametre ambaixadors al concili de Constança Bastí nombrosos…
Ferruccio de Bortoli
Periodisme
Periodista italià.
Llicenciat en jurisprudència a la Universitat dels Estudis de Milà 1973 El 1979 s’incorpororà com a cronista al Corriere della Sera , i posteriorment cobrí la informació econòmica com a cap de redacció i comentarista El 1993 fou nomenat vicedirector i el 1997 director d’aquest diari, càrrec que abandonà el 2003 per passar a exercir el càrrec d’administrador delegat de l’empresa editorial rcs Libri Posteriorment fou també presidente de l’editorial Flammarion e vicepresident del l’Associació Italiana d’Editors De l’any 2005 al 2009 fou director del diari econòmic Il Sole 24 Ore i del grup…
orde d’Alcántara
Militar
Orde militar fundat amb el nom d’orde de San Julián del Pereiro l’any 1156 per Suero Fernández i el seu germà Gome Fernández, sota la protecció de Ferran II de Lleó.
Des del 1187 fou subjecte a l’orde de Calatrava i, com aquesta, professava la regla del Cister En conquerir Alfons IX la vila d’Alcántara, el 1212, la lliurà a l’orde de Calatrava perquè hi fundés un convent que fos cap d’aquest orde fora de Lleó El 1218, el mestre de Calatrava, Martín Fernández, i el de San Julián del Pereiro, Nuño Fernández, establiren un acord pel qual el primer lliurava al segon la vila d’Alcántara i tots els béns de l’orde en el regne de Lleó a canvi de quedar l’orde del Pereiro sotmès a la visita del de Calatrava Des d’aleshores començà a ésser anomenat orde d’Alcántara…
Antoni Cuyàs i Sampere
Navegant, corsari, industrial i historiador.
Estudià al Collegi dels escolapis de Santa Anna a Mataró El 1820 obtingué el títol de pilot Es dedicà a la nevegació de cabotatge per les costes del nord de la península Ibèrica El 1827 es féu construir el vaixell “Payo Argentino”, i es dedicà a l’activitat corsària Establert a Buenos Aires, es casà amb Mariquita Blanco 1827, parenta del dictador Juan Manuel de Rosas El 1830, passà a Gualeguay Entre Ríos, on es dedicà a la indústria de material de construcció i a la ramaderia Amic del general Justo José de Urquiza, actuà políticament en nom seu contra Rosas 1852 Fou vicecònsol d’Espanya a…
Convent de la Mercè (Montblanc)
Art romànic
El convent de la Mercè, conegut també com a santuari del Miracle, és situat al nord de la vila de Montblanc, fora del nucli murat, a l’esquerra del Francolí i a tocar de la carretera que va a Poblet L’any 1288 el consell de la vila va cedir a l’orde de redempció de captius, dit aleshores de Santa Eulàlia, l’església ja existent de Santa Maria del Miracle, donació que va confirmar el mateix any el rei Alfons II Durant el segle XIV, el seu superior o comanador regia també l’església i comunitat de Santa Maria dels Prats Tenia inicialment dos religiosos i uns pocs servents Va…
Isaac Vermei i Hermes
Pintura d’Isaac Vermei i Hermes a la capella del santíssim de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor renaixentista d’origen nòrdic.
Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del Crist Es…
Artau de Claramunt
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Li ha estat atribuïda la novella sentimental Triste deleytaçión , signada amb les inicials FADC Els diversos catalanismes i el fet que el plany de l’enamorat, en 151 versos, sigui en català, corrobora la catalanitat de l’autor Era, potser, comanador de la Guàrdia L’acció de l’obra, tal vegada autobiogràfica, se situa vers el 1458 i sembla reflectir un ambient concret i limitat, no barceloní Escrita en prosa i vers, consta de dues parts la primera refereix fets versemblants i denota la influència de la Fiammetta de Boccaccio i de Juan Rodríguez del Padrón la segona transporta el lector a un…
,
Sant Martí de Puig-reig
Art romànic
Situació Sant Martí de Puig-reig Vista exterior de l’església des del costat sud-est Cal notar-hi l’alçària dels murs que tanquen la nau tant a llevant com a ponent, més gran que el nivell de la teulada i la varietat en el color de la pedra, la qual, d’altra banda, mostra un bonic aparell R Viladés L’església és situada a la part alta de la població, a l’indret on antigament s’havien desple gat les dependències del castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 07,5 — y 47,4 31 TDG 075474 Hom arriba…
Lewis Gilbert
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
S’inicià com a actor, però aviat canvià a la direcció, i es formà al costat d’Alfred Hitchcock Durant la Segona Guerra Mundial fou voluntari de la unitat de cinema de la Royal Air Force, on dirigí diversos documentals Llicenciat el 1944, s’incorporà a l’agència Gaumont British Instructional, dedicat també al cinema documental El 1947 debutà en la ficció infantil amb el film The Little Ballerina , al qual seguiren altres títols en gèneres diversos, però especialment bèllics The Sea Shall Not Have Them , 1954 Reach for the Sky , 1955 Carve Her Name with Pride , 1958 Sink the Bismarck , 1960…
Sant Estève de Derc (l’Esquèrda)
Aquesta església, seu d’una parròquia, era situada a la riba dreta de l’Aglí, a l’W del terme municipal, a l’indret que el cadastre del segle XIX anomena Planal de Sant Estève Aquest cadastre mostra al Planal de Sant Estève una construcció amb un absis semicircular orientat a l’E que ha de correspondre precisament a l’església de Sant Estève de Derc La parròquia de Derc Sancti Stephani de Dercho és documentada el 1137, quan Ermengol de So llegà als templers de la comanda del Masdéu unes propietats a les viles de Borrat i Centernac, situades dins l’esmentada parròquia El 1153 foren Guillem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina