Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
Hidrologia 2013
Hidrologia
L’any hidrològic 2012-13 Aquest any serà recordat per la riuada de la Garona i de la Noguera Pallaresa del 18 de juny, la qual es va produir per la combinació de la pujada de les temperatures, les pluges abundants i la gran quantitat de neu –inusual per a mitjan juny– que encara romania acumulada a les muntanyes En poca estona, tota l’aigua de pluja i de la neu fosa es va concentrar al fons de la vall de la Garona, que va negar les poblacions d’Arties i de Bossòst, es va endur un pont de vianants a Salardú i va tallar les comunicacions per carretera entre Viella i la frontera francesa La…
El marc geogràfic del romànic del Bages
Art romànic
Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…
Hidrologia 2018
Hidrologia
L’any hidrològic 2017-2018 Per primer cop en força temps, podem dir que l’any 2017-18 va ser un any plujós També podem dir que va estar ple de contrastos, ja que va començar amb una situació de sequera incipient, però en algunes conques es va acabar amb un dels màxims de pluja acumulada des que hi ha registres automàtics La diversitat geogràfica i la distribució capritxosa del relleu va fer que no totes les conques rebessin la mateixa quantitat d’aigua Tot i això, es pot considerar que va ser excepcional en molts punts i passarà als arxius com un dels anys més…
corrent de marge occidental
Geografia
Corrent localitzat al marge occidental de les conques oceàniques dirigit de l’equador als pols.
Els girs subtropicals es caracteritzen per tenir corrents més intensos i estrets als seus marges occidentals corrent del Golf, corrent de Kuroshiro, a causa de la variació del paràmetre de Coriolis amb la latitud
Sierra Morena
Serralada
Serralada de la península Ibèrica, de plegament hercinià, que constitueix el contrafort meridional de la Meseta, i, per tant, separa la Manxa, Extremadura i l’Alentejo de la vall del Guadalquivir, la de l’Odiel i l’Algarve.
Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén, Jándula i afluents…
Hèbrides

Vista de Skye, una de les Hèbrides
Arxipèlag
Grup d’illes, conegudes també amb el nom de Western, situades davant les costes occidentals d’Escòcia, que administrativament pertanyen al Regne Unit.
L’ estret de Minch les divideix en dos subgrups les Outer o Exteriors Lewis i Harris, North i South Uist, Benbecula, Barra i Stikilda, etc i les Inner o Interiors Skye , Mull , Jura i Islay, etc El total és d’unes 500 illes i illots, molts dels quals són deshabitats Morfològicament constitueixen el més antic complex de materials cristallins gneis de la Gran Bretanya i presenten un relleu de valls i conques i unes costes molt retallades com a conseqüència de les fractures que les han afectades Llur altitud no assoleix els 1000 m El clima és molt humit i hi sovintegen els vents…
deu
Geologia
Aflorament d’aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d’una capa aqüífera amb aquesta superfície, la qual cosa s’esdevé generalment als vessants de les valls i els barrancs i en els flancs dels plecs.
Com a principals causes geològiques intervenen la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, bé que hi ha també causes fisiogràfiques i climàtiques, com l’extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació i el percentatge d’infiltració i la quantitat d’aigua de pluja recollida Segons llur cabal, les deus són constants, variables, intermitents i fins i tot efímeres La composició química de l’aigua és en funció de la natura de les roques que travessa, i la temperatura és funció de la profunditat de la capa…
Unión Eléctrica
Empresa productora d’energia elèctrica constituïda el 1912 a Madrid, amb el nom d’Unión Eléctrica Madrileña, resultat de la fusió de la Compañía General Madrileña (fundada el 1890) i la Sociedad de Gasificación y Salto de Bolarque.
El 1945 creà amb la Compañía Sevillana de Electricidad i Hidroeléctrica Española l’empresa Saltos del Guadiana Construí la primera central nuclear de l’Estat espanyol, la de Zorita El 1970 es convertí en Unión Eléctrica El 1982 es fusionà amb Fuerzas Eléctricas del Noroeste —Fenosa— i prengué la denominació Unión Eléctrica Fenosa fins que el 2001 la canvià per l’actual Unión Fenosa Té centrals tèrmiques a conques fluvials, centrals tèrmiques de carbó, tèrmiques de fuel i tèrmiques d’energia nuclear Durant la dècada dels noranta diversificà la seva activitat dintre del sector…
Hidroeléctrica Española
Economia
Empresa, fundada el 1907, dedicada a la producció i distribució d’energia elèctrica.
Està vinculada al Banco de Vizcaya És la primera empresa privada del sector Té 93 centrals hidràuliques en explotació a les conques del Tajo, Xúquer, Segura, Millars, Guadiana i Túria centrals tèrmiques a Castelló, Escombreras i Aceca, i centrals nuclears a Almaraz i Cofrents El seu mercat és Madrid 42% de la província, el País Valencià, Múrcia, Terol, Conca, Guadalajara, Toledo i una part de les comarques de Tarragona El 1985 produí 22973 milions de kWh El 1984 adquirí el 80% del capital d’Hidroelèctrica de Catalunya i també entrà a formar part de l’accionariat de Forces…
Gavet de la Conca

Vista general del poble de Gavet de la Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació El terme de Gavet de la Conca, de 90,88 km 2 es formà el 1970 per la unió dels fins aleshores municipis de Sant Serni 15,6 km 2 , Aransís 25,4 km 2 i Sant Salvador de Toló 49,8 km 2 El terme es troba al sector meridional de la comarca Limita al N amb l’enclavament de Tremp format per les terres de Vilamitjana i Suterranya, al NE amb el municipi d’Isona i l’enclavament dels Obacs Llimiana al S amb Artesa de Segre i Vilanova de Meià, ambdós de la Noguera, i amb l’enclavament de Montadó Isona, i a l’W amb els termes de Llimiana i de Guàrdia de Noguera El terme comprèn el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina