Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Torre de Sant Marçal (Vilademuls)
Art romànic
La torre de Sant Marçal o Can Quarantella es troba situada dins el nucli de Sant Marçal de Quarantella Les escasses notícies històriques que hi fan referència esmenten l’existència al segle XIII dels Corantella, família militar propietària de la Torre de Call, nom antic de l’edificació subsistent, i senyors de la parròquia de Sant Marçal Per aquest motiu, es cognomenaren també alguns dels seus membres, sobretot al segle XIII, amb el nom de Santmarçal En l’actualitat, la fàbrica de la torre, en bon estat de conservació correspon a un bell edifici gòtic dels segles XIV i XV, tot i que encara…
La construcció, motor del cicle expansiu
El sector de la construcció i del PIB als Països Catalans 1996-2006 La construcció ha estat un autèntic revulsiu del creixement econòmic a l’inici del segle XXI De fet, no és possible entendre el creixement econòmic de la dècada 1996-2006 sense tenir en compte aquest sector que ha estat, conjuntament amb el sector exterior, un dels principals protagonistes El 2000, el sector de la construcció als Països Catalans es valorava en 13 861,3 milions d’euros i donava ocupació a 578 600 persones Els anys 1996-2006 van representar un cicle expansiu del sector de la construcció I no tan sols això…
Castell Nou vescomtal (Barcelona)
Art romànic
Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres notícies ja són…
estil llombard
Sant Vicenç de Cardona, monestir amb influències d'estil llombard
© Fototeca.cat
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.
Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de manera…
Roca-rossa
Canònica augustiniana (Santa Maria de Roca-rossa) del municipi de Tordera (Maresme) i de l’antiga demarcació de Vallmanya, de la parròquia d’Hortsavinyà.
És en un contrafort roca Rossa, 445 m alt del Montnegre, al N d’Hortsavinyà, enmig d’una urbanització Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, vescomte de Cabrera i d’Àger, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d’Hostalric En fou el primer prior l’exmonjo Bernat, que rebé la donació i començà l’edificació de l’església Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa ara a l’arxiu capitular de Solsona, permeté d’aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical composta del prior…
Torre de Can Sant-romà (Tiana)
Art romànic
Adossada al casal o edifici actual del mas Sant-romà, bastit en les seves parts més essencials als segles XV i XVI, hi ha adossada una torre rodona reforçada amb un petit contrafort, que indica, a l’igual que altres elements visibles en la base del mas, que en la construcció o refecció de l’actual es van aprofitar notables elements de l’edificació anterior És feta de pedruscall i argamassa sense tenir cura de les pedres no presenta fibles ni cap característica especial, cosa que fa difícil assignar-li una datació concreta Al cim té petites finestres d’arc de pedres verticals, que semblen…
Rosa Esbert i Alemany
Geologia
Geòloga.
Professora de la Universitat de Barcelona des del 1965, on es doctorà 1971, posteriorment passà a la Universitat d’Oviedo, on fou professora 1972 i, des del 1994, catedràtica de Petrologia i Geoquímica Especialista internacional en petrologia de la pedra ornamental i d’edificació, el seu principal camp d’estudi fou l’alteració i restauració de la pedra de monuments històrics Juntament amb el seu marit, Modest Montoto San Miguel Barcelona, 1939, també professor de la Universitat d’Oviedo, collaborà amb diversos instituts de recerca europeus i en la restauració d’edificis com les catedrals d’…
castell de Sant Miquel de Montornès

castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…
Sant Pere de Ferrerons

Aspecte de l’església de Sant Pere de Ferrerons (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Una pista forestal, que va a Montjoia i a Moià des del trencall del Mas la Granoia, permet d’accedir-hi L’església existia el 939, quan fou unida temporalment a Moià, però era parròquia independent ja el 1063 El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta L’edifici actual fou construït el 1763, aprofitant part dels antics murs romànics i la torre campanar, que és bàsicament una edificació de la fi de l’època romànica L’església ha estat transformada diferents vegades Forma un petit barri amb la rectoria i el Can Nespler Formà una quadra, amb règim propi,…
illa de calor
Meteorologia
Geografia
Increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria (espais urbans o rurals circumdants), que s’esdevé especialment en hores nocturnes, amb vent en calma i cel clar.
Les causes d’aquesta anomalia tèrmica són la calor antròpica, la manca d’humitat pel fort escorriment d’aigües que hi ha pel clavegueram i el mur que fan les edificacions Ultra els canvis meteorològics que es produeixen, aquest fenomen fa que, a les ciutats, determinades espècies es desenvolupin millor que en l’ecosistema circumdant Estudis fets a Catalunya, dirigits per Javier Martín Vide i iniciats l’any 1985, coincideixen amb els realitzats en altres països i assenyalen que les ciutats de més de 10000 habitants solen presentar aquest fenomen Segons la ciutat, o fins i tot segons les zones…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina