Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb la publicació de Seta 1996, una novella breu, barreja subtil d’història i de faula, que es convertí en un èxit arreu del món Amb anterioritat havia publicat Castelli di Rabbia 1991, premi Médicis i Oceano Mare 1993, premi Viareggio Novelles posteriors són City 1999, Senza sangue 2003, Omero, Iliade 2004, Questa storia 2005 i Emmaus 2010 Com a dramaturg ha publicat Novecento 1994, i diversos llibres d’assaig, entre els quals Il genio in fuga due saggi sul teatro musicale di Gioachino Rossini 1988, L’anima di Hegel e le mucche del Wisconsin 1992, Next Piccolo…

Rebé la primera formació musical del seu pare A l’edat de set anys la seva família es traslladà a París Allà estudià amb Taffanel flauta, Pugno i Leroux harmonia i Lenepveu composició, i aconseguí els primers premis de flauta i fuga i el segon Premi de Roma de Composició el 1905 El 1919 substituí Taffanel com a professor de flauta al Conservatori de Música de París i posteriorment ocupà el lloc de Dukas i D’Indy a les classes de composició Compongué òperes Le chevalier et la demoiselle , 1941, ballets, cançons i música simfònica i de cambra, i escriví un mètode per a flauta…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Tolosa, i posteriorent es traslladà a París, on aconseguí el primer premi d’harmonia 1879, contrapunt i fuga 1880 del conservatori i el Premi de Roma, amb la seva cantata Le Gladiateur 1883 A partir del 1889 fou director assistent del cor de l’Òpera de París i el 1906 n’esdevingué el director principal Juntament amb Georges Marty fundà els Concerts de l’Opéra Del 1914 al 1919 fou director de l’orquestra de l’Òpera Còmica Entre les seves composicions més famoses hi ha el ballet La maladetta 1893 i l’òpera…

La seva mare la introduí en l’estudi de la música i Jaume Roig fou el seu primer mestre de piano Posteriorment es traslladà a Madrid, on estudià el grau superior d’aquest instrument amb J Cambices Al conservatori madrileny obtingué el primer premi de fi de carrera El 1960, gràcies a una beca concedida pel govern francès, prosseguí la seva formació a l’Escola Normal de Música de París, on treballà la composició amb els mestres G Dandelot, G Kelloer, T Anbiu i JM Damas, entre altres matèries Un cop llicenciada, fou durant molts anys professora de música a l’Institut Servigne de la capital…

Estudià simultàniament a la Universitat i al Conservatori de París, combinant estudis de lletres amb els de piano, harmonia, fuga, contrapunt i direcció d’orquestra El 1954 guanyà el primer premi de direcció al conservatori d’aquesta ciutat i inicià la seva trajectòria professional, tant a França com a l’estranger Molt aviat es mostrà obert a tot tipus de repertori, amb la direcció d’obres d’autors diversos, des de H Purcell fins a A Webern, passant per CW Gluck, WA Mozart, G Rossini o C Debussy, a més de Claude Prey, de qui el 1966 estrenà l’òpera Jonàs Collaborà amb J Vilar en…

Estudià música al Conservatori del Liceu de Barcelona, amb F Sánchez i Gavagnach solfeig i teoria i D Sánchez i Deyà violí, i a l’Escola Municipal de Música, amb A Nicolau harmonia i E Daniel contrapunt i fuga Fou professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Música de Barcelona També destacà com a director d’orquestra, especialment en el gènere de la sarsuela Entre altres obres escriví una Suite i La velleta de Montblanch  1903, escrita per Josep M Navarro Porcel, —ambdues per a orquestra de corda—, les obres per a cant i piano Impressions de natura i Les…

Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els…

Stamitz l’engrandí i hi incorporà d’una manera habitual els clarinets amb altres autors del grup, com Ignaz J Holzbauer i Franz X Richter , hi introduí obres concertants i aplicà a l’orquestra l’ús de recursos expressius, com melodies confiades principalment als violins, frases de gran extensió sonora, l’ús del presto en els moviments ràpids, així com de crescendi , tutti i silencis inesperats, l’abandonament de la imitació i la fuga, absència del baix continu, etc Aquestes obres influïren en la formació de la simfonia i en autors com Haydn i Mozart que en denuncià, però, la…

Deixeble de Frank Bridge, fundà l’English Opera Group Eminentment líric, tingué una gran afinitat amb Henry Purcell i considerà l’òpera com la forma musical més fascinant Peter Grimes 1945, la seva primera òpera, li donà la celebritat Seguiren després The Rape of Lucretia 1946, Albert Herring 1947, Let's make an Opera 1949, Billy Budd 1951, revisada el 1960, The turn of the Screw 1954, Midsummer Night's Dream 1960 i Death in Venice 1973, entre d’altres Ha compost obres per a orquestra, amb parts vocals i instruments solistes o sense, un ballet, música de cambra, religiosa, coral i per a films…

Nascut en el si d’una família de músics -el seu pare era violoncellista-, el 1893 ingressà al Conservatori de París, on estudià fuga i contrapunt amb A Gédalge, harmonia amb AB Taudou i composició amb J Massenet El 1894 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Daphné La seva estada a Itàlia i els viatges per Alemanya Bayreuth i Munic l’estimularen a compondre per al teatre i a estudiar la música de G Verdi i de R Wagner Entre les seves obres cal destacar les òperes La fille de Roland 1904 i Mârouf, savetier du Caire 1914, les dues simfonies 1893 i 1900 i l’oratori Job 1900 Dirigí…