Resultats de la cerca
Es mostren 433 resultats
Sant Martí del Castell (Canet de Rosselló)
Art romànic
Situació Absis de l’església, ornat amb arcuacions llombardes i sobrealçat posteriorment per una fortificació que ocupa la part més ben conservada de l’edifici ECSA - A Roura És situada al mig del recinte del castell de Canet L’itinerari per a arribar a aquesta església és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 29,4” N - Long 3° 0’ 33,6” E Història Esmentada el 1075, fou l’església parroquial de Canet durant l’època del romànic El 1386, Andreu de Fenollet hi fundà un priorat, el qual sembla haver tingut una existència molt breu Al principi del segle…
Seu episcopal d’Ègara (Terrassa)
Detall del paviment de mosaic de l’edifici que havia estat situat davant l’actual església de Santa Maria ECSA - F Bedmar A mitjan segle V el bisbe de Barcelona Nundinari divideix la seva diòcesi i crea el bisbat d’Ègara, i nomena Ireneu bisbe La relació d’altres bisbes egarencs la coneixem a través dels concilis en què eren presents Entre els bisbes d’Ègara destaca Nebridi 516-540, germà de sant Just d’Urgell, de sant Justinià de València i de sant Elpici d’Osca L’últim bisbe conegut és Joan, entre els anys 683 i 693 Cal destacar la data del 13 de gener de l’any 615, quan, presidit pel bisbe…
Vilablareix

Vista del poble de Vilablareix, amb la parròquia de Sant Menna (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, situat a la vall mitjana del Güell, a l’àrea d’expansió de la ciutat de Girona.
Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu,…
Vil·la de Centcelles (Constantí)
Estructura de la villa Vista aèria de les parts ara vistents de la villa, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics ECSA - d Todó La villa romana de Centcelles es troba a 2 km al SE del terme municipal de Constantí Tarragonès, molt a prop del marge dret del riu Francolí i a uns 7 km de Tarragona Per als estudiosos el nom de Centcelles va implícitament associat a l’existència d’un mausoleu antic tardà segle IV, que conserva a la seva cúpula un extraordinari mosaic policrom, amb escenes profanes i cristianes, de gran valor artístic, simbòlic i social EI monument…
Santa Magdalena de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Maià des del costat sud-est J M Melció L’església de Santa Magdalena de Maià de Montcal o Santa Maria de Jonqueres es troba al límit de llevant de la Garrotxa, al sector muntanyós del cantó de tramuntana del terme, al cim d’una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont, a l’esquerra de la riera de Segueró i dominant el veïnat de Jonqueres Mapa 257M781 Situació 31TDG810744 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Poc després d’haver passat el quilòmetre 6, al costat d’un fàbrica de…
Sant Cugat d’Octavià (Sant Cugat del Vallès)
Perimetre de la basilica paleocristiana Localitzada al claustre del Monestir ECSA – F Bedmar Les excavacions fetes a l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya els anys 1993-95, com també la simultània revisió de la producció historiogràfica precedent, han aportat molta informació nova sobre els establiments que el precediren A hores d’ara, la primera ocupació coneguda del lloc correspon a l’època de l’Alt Imperi, tot i que de moment només s’ha pogut reconèixer indirectament per vestigis gairebé sempre…
Santa Magdalena de les Planes (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Interior de la capçalera de l’església, originàriament pensada com una rotonda L Prat Aquesta església és situada a la part baixa del municipi de Navès, dins la parròquia de Besora i prop de la casa de les Planes Mapa 292M781 Situació 31TCG843520 Per anar-hi de Solsona estant cal agafar la carretera de Berga fins a trobar a 9 km, a mà esquerra, un trencall amb un senyal que indica que el camí porta a Besora Cal seguir aquest camí durant 1 km escàs 0,7, per arribar al mas les Planes L’església de Santa Magdalena és a…
Sant Pere del Pujol (Torrefeta)
Art romànic
Situació Petita església que té un absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes ECSA-E Pablo L’església de Sant Pere del Pujol és situada dalt d’un turó, prop de la masia del mateix nom, que s’emplaça en un enclavament del municipi de Torrefeta situat al N del terme municipal de Sanaüja Mapa 34-13 329 Situació 31TCG605399 S’hi arriba des de Sanaüja a través d’una pista en direcció N-E, i a uns 2 km s’agafa un desviament a mà esquerra que mena a la masia i a l’església en un recorregut d’1,5 km XSB Història La primera referència del lloc es remunta a l’any 1087, en què Miró Erimà, ardiaca…
Necròpoli de Sant Joan de Caselles (Canillo)
Situació Conjunt de tombes de la necròpolis vistes en planta E Vives Aquesta necròpolis es troba al mateix turó on hi ha erigida l’església La situació i l’itinerari són, doncs, els mateixos Necròpoli La documentació d’època medieval conservada, referida a Caselles, no suggeria unes característiques especials de poblament del lloc El descobriment d’una necròpolis al costat de l’església demostra l’existència d’un nucli d’habitatge d’una certa importància L’àrea excavada durant els mesos de juliol i agost del 1988 a la zona de migjorn ocupa una superfície aproximada de 80 m 2 i arriba fins al…
Sant Vicenç del Castell de Cardona
El monestir de Cardona
© Fototeca.cat
Església
Església canonical del municipi de Cardona (Bages), dins el clos del castell de Cardona.
Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina