Santa Magdalena de les Planes (Navès)

Situació

Aquesta església és situada a la part baixa del municipi de Navès, dins la parròquia de Besora i prop de la casa de les Planes.

Mapa: 292M781. Situació: 31TCG843520.

Per anar-hi de Solsona estant cal agafar la carretera de Berga fins a trobar (a 9 km), a mà esquerra, un trencall amb un senyal que indica que el camí porta a Besora. Cal seguir aquest camí durant 1 km escàs (0,7), per arribar al mas les Planes. L’església de Santa Magdalena és a les seves envistes, al cantó nord-occidental. Pertany i en tenen les claus al mateix mas de les Planes, on també es guarda l’actual imatge de santa Magdalena, una talla barroca restaurada. (RPA)

Història

Són molt escasses les notícies existents sobre l’església de Santa Magdalena, situada alhora dins els termes del castell i de la parròquia de Besora.

Aquesta parròquia és una de les de la vall de Lord que ja apareixen esmentades l’any 839 a l’apòcrifa acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell.

La primera notícia de l’església de les Planes de què es disposa és força posterior: és esmentada a la “Dodalia de la església de Besora” de l’any 1369, un document força interessant que transcriví al segle XVIII J. Pasqual i que publicà Joan Serra i Vilaró l’any 1909. Hi és esmentada com “Santa Maria Macdalena”, on el rector de Besora celebrava missa rebent-ne dotze diners de retribució. Si en algun moment tingué la categoria d’annexa de la parroquial, al final del segle XVIII ja l’havia perduda, atès que no figura a la relació d’esglésies aportada per Costa i Bafarull. A mitjan segle XIX (1855) el rector de Besora indicava simplement que era una de les esglésies de la parròquia obertes al culte públic. (RPA)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, constituïda per dos cossos d’edifici plenament diferenciats, la nau, gairebé quadrada, i el que avui és un absis, originàriament pensat, segons que sembla, com una rotonda independent.

J. A. Adell

Aquesta església és un curiós edifici en el qual són evidents dues etapes de construcció, no gaire allunyades en el temps, possiblement.

Consta d’una nau, molt curta, gairebé quadrada, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis, la planta del qual depassa àmpliament el semicercle, i s’obre a la nau a través d’un arc preabsidal, el qual forma la degradació del mur.

Als brancals d’aquest arc hi ha dues pedres esculpides, les quals formen els salmers de l’arc. Els temes d’aquestes escultures són dos lleons enfrontats, sobremuntats per un castell, al cantó de l’intradós de l’arc, i una creu de braços alveolats en la cara externa al bloc del cantó meridional. La qualitat d’aquests dos relleus és molt desigual.

La porta, en arc de mig punt, s’obre al mur de migjorn de la nau, on no hi ha cap finestra. Les dues úniques finestres que hi ha obertes ho són a l’absis, una espitllera centrada i una finestra de doble esqueixada, oberta al costat meridional.

Sobre el mur de ponent hi ha un campanar d’espadanya d’un sol ull.

Una anàlisi dels paraments permet d’entendre les peculiaritats que presenta la planta d’aquesta església, en fer-se evident que l’absis i la nau corresponen a dues etapes constructives diferents, però possiblement no gaire allunyades en el temps.

L’absis ha estat construït amb uns carreus ben tallats i escairats, perfectament disposats en filades molt uniformes, els quals formen una banqueta a la façana exterior, la qual és mancada totalment d’altra ornamentació. En contrast amb ell, els paraments de la nau han estat construïts amb uns carreus ben tallats, però disposats més desordenadament. Aquestes característiques de l’aparell es repeteixen a l’interior, on, fins i tot, la volta absidal és perfectament aparellada.

Totes les característiques constructives permeten de suposar que aquesta església fou concebuda inicialment com una rotonda, de planta totalment circular, la construcció de la qual no sabem si hom arribà a dur a terme del tot. El que sí que sembla, almenys, és que ben aviat aquest cos d’edifici fou completat amb la construcció de la nau, la qual adoptà la part de la rotonda com a absis.

Cal situar la construcció de la rotonda dins les formes habituals de l’arquitectura del segle XII, mentre que la nau sembla més propera a les tecnologies pròpies del final del segle XI, però que és, evidentment, posterior a aquella data, i, per tant, cal situar dins les formes rurals del segle XII, les quals conservaren les tècniques i costums del segle anterior, mentre que l’absis pertany plenament a les formes cultes de la construcció del segle XII.

No podem saber quin fou el motiu de bastir una església de planta circular, sense absis, en aquest indret, a l’estil de les de Santa Cecília de Torreblanca, o Sant Adjutori, molt diferents tecnològicament, bé que també amb importants interrogants. Tanmateix les altres esglésies de nau circular conegudes a Catalunya, des de Sant Pere Gros de Cervera a Sant Miquel de Lillet, tenen normalment un absis diferenciat i s’adiuen tecnològicament a les formes imperants el segle XI, o bé a la seva pervivència, però no trobem exemples com Santa Magdalena de les Planes, en els quals es facin tan evidents les formes constructives del segle XII.

Una explicació a aquesta estranya presència pot ésser la troballa, sota l’altar, d’una tomba antropomorfa, corresponent a un albat, cosa que porta a creure que el temple podia haver tingut, en el seu origen, un ús funerari, sense que puguem confirmar aquesta i altres hipòtesis sense una excavació arqueològica total del seu subsol. (JAA)

Bibliografia

• Jordi Vigué i Viñas: Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular, Artestudi Edicions, Col·lecció Art Romànic núm. 3, Barcelona 1975, pàgs. 209-212.