Resultats de la cerca

François Quesnay i els seus seguidors, que s’autodenominaren economistes , constituïren la primera escola econòmica coherent L’obra de Quesnay Tableau économique 1758 fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials agricultors, propietaris i l’anomenada classe estèril donant-los una comprensió global i dinàmica posà en relleu que l’agricultura era l’únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa produit net , mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril Com que aquest…

Estudià piano a Zagreb Croàcia, on la seva família es traslladà quan ell tenia sis anys, i més tard a Graz Àustria També rebé lliçons d’Edwin Fisher i d’Eduard Steuermann, tot i que bona part de la seva formació és autodidàctica Oferí el seu primer recital a Graz a disset anys 1948 L’obtenció d’un guardó a la competició Ferruccio Busoni de Bozen Tirol del Sud l’any següent l’encoratjà a iniciar una carrera de concertista A vint-i-un anys enregistrà el seu primer disc, el Concert per a piano núm 5 , de Sergej Prokof’ev El 1974 començà la seva tasca docent a Londres, on s’establí Considerat un…

La reorganització de l’entitat fou la resposta a l’aprovació pel govern espanyol de la Llei de Caixes a instàncies de la Unió Europea, que entrà en vigor el desembre del 2013 La Fundació Bancària “la Caixa” assumí íntegrament la gestió de l’ obra social  de l’antiga caixa d’estalvis i en segregà els negocis bancaris a través de CriteriaCaixa , que gestiona les participacions accionarials del grup, constituïdes majoritàriament per  CaixaBank El juny del 2014 se celebrà la primera reunió del patronat, format per quinze membres, del qual fou elegit el president Isidre Fainé i el director…

A l’Alta Cerdanya, envoltat de territori de l’Estat francès, hi ha l’enclavament de Llívia, de domini de la monarquia hispànica des del 1660 Diversos municipis catalans tenen enclavaments dins municipis veïns a muntanya Solsonès, Berguedà, Ripollès, Osona, Bages, etc, Tinença de Benifassà Comtat, Vall d’Albaida, a la Depressió Central Llitera, Segrià, Noguera, Urgell, Garrigues, a les planes litorals Baix Penedès, Camp de Tarragona, Horta, Ribera Baixa, Safor, Baix Segura i, sobretot, a l’horta de Xàtiva

Fou fundada el 1957 amb el nom de Banca Cassany, i inicià les operacions l’any següent Controlada per la família Cierco, el 1993 canvià el nom per l’actual Aquest any, la Caixa d’Estalvis de Catalunya  entrà en l’accionariat, on romangué fins el 2000 amb una participació majoritària Des d’aleshores, el capital fou íntegrament andorrà El 2003 inicià una expansió internacional, i com a resultat arribà a tenir filials a l’Estat espanyol, Suïssa, Luxemburg, Panamà i l’Uruguai El 2011 adquirí el Banco Madrid, propietat de la Gipuzkoa eta Donostiako Aurrezki Kutxa, i esdevingué la primera entitat…

Monopolitzada per l’estat en la major part dels països, la loteria s’ha convertit en una renda pública La loteria d’àmbit estatal creada per Carles III 1763 fou estesa aviat als Països Catalans el sorteig se celebrava a Madrid, fet que comportava tancar la venda de bitllets amb molta d’anticipació i molt de retard en la informació dels premis anunciats al Diario de Barcelona i en els cobraments Al costat d’aquesta loteria oficial florí una munió de rifes benèfiques, d’àmbit local, a la darreria del segle XVIII, per tal de palliar la crisi de mà d’obra causada per les guerres…

Aprenent d’argenter a Florència, residí en diverses ciutats italianes fins que s’establí a Roma 1523-40, on participà en la defensa de la ciutat contra les forces de Carles V 1527 i treballà per al papa Climent VII Mèdici, que el feu mestre de la seca 1529 A París 1540 treballà per a Francesc I dins l’escola de Fontainebleau De retorn a Florència 1545 fou protegit per Cosme I Mèdici Autor de moltes peces d’orfebreria, només li és atribuït amb certesa el Saler de Francesc I 1540-43, Kunsthistorisches Museum, Viena, d’or i esmalts, amb les figures de Neptú i Amfitrita Bàsicament escultor,…

Vida El 1991 es llicencià en ciències de la informació i estudià fotografia i realització al CECC Des del 1992 conduí un polèmic programa a Ràdio L’Hospitalet intitulat "La espuma de los días", mitjà en què també exercí de crític cinematogràfic També collaborà en revistes d’informació de cinema i coedità i codirigí "ZineShock Revista de cine oscuro y brutal" 1992, sis núm Després d’alguns treballs en vídeo 1991-93, el 1994 realitzà el curt Alicia , com a guionista, director i muntador, que fou seleccionat en diversos festivals internacionals i guardonat amb el premi al millor curt al Festival…

El terme es feu habitual al final del segle XVII, i durant tot el Barroc designà un conjunt de moviments usualment de dansa, en especial per a instrument solista o grup de cambra Un esquema ordenat de quatre danses fixes esdevingué el nucli de la suite estandarditzada del segle XVIII allemande , courante , sarabanda i giga Algunes d’aquestes danses podien ser duplicades o incloure doubles variacions double Tanmateix, s’hi podien afegir moviments introductoris d’estructura molt diversa intrada , fantasia, obertura, toccata , preludi, simfonia i danses addicionals -anomenades sovint…

Vida i obra Germana de Josep Sebastià Pons i coneguda amb el pseudònim de Simona Gay Procedent d’una família benestant de la Catalunya del Nord, fou induïda a casar-se molt jove amb un funcionari francès, vint anys més gran que ella, fet que influí decisivament en la seva vida Es traslladà a París, on residí molts anys i on el seu marit exercia de magistrat Començà les seves collaboracions a la premsa catalana a La Revista , “La Nau” i “Clarisme”, i escriví també en publicacions rosselloneses com “Tramontane” 1956-65 Guanyà diversos premis en certàmens poètics i obtingué la flor natural als…