Resultats de la cerca

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses

Format amb el seu pare en les disciplines de viola, piano i contrapunt, a dotze anys fou organista de la Magheracoll Church del comtat d’Antrim Posteriorment ocupà diferents càrrecs d’organista en esglésies de Belfast i Dublín Fou a Dublín on contactà amb el professor Michele Esposito, que l’impulsà a desenvolupar el seu talent A partir del 1900, Londres ja coneixia l’obra de Hamilton Harty, que fou molt interpretada durant anys Director de diferents formacions orquestrals, fou el primer que programà a Anglaterra audicions d’importants obres com la Simfonia núm 9 de Gustav Mahler o la…

Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra, decidí d’abandonar…

Ha destacat per la seva obra sobre historiografia medieval, especialment pels seus estudis sobre el cardenal Margarit i la historiografia peninsular del mateix s XV Es llicencià en filologia romànica a la Queen’s University de Belfast el 1948, on fou deixeble d’Ignasi M González i Llubera Durant els anys 1948 i 1949 investigà a Catalunya, sota la direcció de Jordi Rubió El 1950 obtingué el títol de màster amb un estudi sobre el cardenal Joan Margarit, bisbe de Girona Fou professor a les universitats de Manchester 1949-52, Belfast 1952-56 i Nottingham 1956-58 El 1955 es doctorà a la…

Deixeble d’I González i Llubera a la Universitat de Belfast, es llicencià el 1948 i investigà a Catalunya 1948-49 sota la direcció de J Rubió Exercí la docència a les universitats de Manchester 1949-952, Belfast 1952-56 i Nottingham, on, del 1958 al 1983, fou catedràtic i cap del departament d’hispàniques, a més de professor visitant a diverses universitats nord-americanes, entre les quals cal citar Harvard i Cornell El seu estudi de la vida de Joan Margarit i de Pau , publicat en anglès el 1954 amb el títol de Joan Margarit i Pau, a Biographical Study , sortí en una versió catalana, ampliada…

Llicenciat en dret, exercí com a advocat i posteriorment fou professor de dret a la Queen's University de Belfast En 1975-76 fou membre de la Convenció Constitucional d’Irlanda del Nord Diputat del Partit Unionista de l’Ulster UUP al parlament britànic des del 1990, el 1995 fou escollit líder de l’UUP Exercí un paper molt rellevant en les negociacions de pau d’Irlanda del Nord que conduïren als acords de divendres sant  abril del 1998, motiu pel qual el 1998 rebé el premi Nobel de la pau, que compartí amb el líder dels republicans moderats,  John Hume Diputat a l’Assemblea d’Irlanda del Nord…

La capital és Sligeach 17 285 h 1986

La capital és Port Láirge 38 473 h 1981