Resultats de la cerca
Es mostren 2826 resultats
Grace Moore
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant a Nova York, on intervingué en diverses operetes i comèdies musicals El 1926 es traslladà a París per ampliar la seva formació i al cap de dos anys debutà a l’Òpera Còmica com a Mimí La bohème El mateix any es presentà amb aquesta òpera pucciniana al Metropolitan de Nova York, teatre on reaparegué successivament fins la temporada 1931-32 Del 1932 al 1946, hi tornà a actuar de manera ocasional El 1935 cantà La bohème al Covent Garden de Londres Destacà especialment en les òperes de G Puccini, i també d’altres autors com ara I Montemezzi Participà en diverses…
Paul Mies
Música
Musicòleg i pedagog alemany.
Estudià musicologia, matemàtiques i física a la Universitat de Bonn, on fou deixeble de Leonhard Wolf i es doctorà el 1912 Després de la Primera Guerra Mundial fou professor de matemàtiques a la Universitat de Colònia 1919-39 Posteriorment fou professor i director de l’Institut d’Ensenyaments Musicals de l’Escola Superior de Música de Colònia 1946-54 i el 1946 esdevingué membre de la direcció de la Beethovenhaus de Bonn També collaborà en diversos programes musicals de la ràdio dirigits als estudiants universitaris A més dels seus estudis sobre la història de la…
Ricard Reguant i Molinos
Teatre
Director teatral.
A disset anys fundà una companyia de teatre infantil i dirigí musicals com Història d’un cavall i Godspell Després ha aconseguit que el gènere s’implantés a Barcelona amb les obres Estan tocant la nostra cançó 1990, Snoopy, el musical 1991, Memory 1992, La lluna de València 1992, Tots dos 1993, Germans de sang 1994, Blues en la nit 1995 i West Side Story 1996 S’ha especialitzat en la importació de musicals, sobretot anglosaxons i la seva adaptació al mercat de l’Estat espanyol En aquesta línia de treball cal esmentar el muntatge de Chicago 1999, de F Ebb Monjitas…
Jean-François Lyotard
Música
Filòsof francès.
Tot i que la música no fou un dels seus temes principals de reflexió, al llarg de gairebé tota la seva obra es poden trobar referències musicals Els escrits "Plusieurs silences" i "Adorno come diabolo" -publicats en Des dispositifs pulsionnels 1973- i "Musique, mutique", inclòs en Moralités postmodernes 1993, en són els moments més notables Lyotard mostrà la relació entre la consistència que el capitalisme imposava a tota cosa -el principi universal d’intercanviabilitat- i el tractament serialista dels paràmetres musicals El serialisme opera una "dessensibilització"…
Reforma
Música
Període de la història que comprèn el segle XVI i part del XVII, caracteritzat per la implantació de les esglésies protestants.
El fenomen més important de la Reforma es produí sobretot en determinades regions dels països germànics, però també tingué ressò a França i Anglaterra Tot i que les primeres manifestacions de la Reforma són del segle XV, no fou fins l’entrada en escena de Martí Luter que el moviment prengué forma, s’omplí de continguts teològics i inicià la seva difusió i implantació en amples territoris Preocupat com estava per tot el referent al culte, Luter fou també el primer que establí l’ordre i el contingut dels nous serveis religiosos Ell mateix, posseïdor d’una sòlida formació musical, contribuí a la…
música borgonyona
Música
Art musical de diferents tendències estètiques cultivat a la cort de Borgonya al s. XV.
Ja durant el regnat de Felip el Bo, Dijon tingué una de les millors capelles musicals del món occidental, en la qual es destacà Gilles Binchois, que conreà la cançó polifònica, de tema amorós En el camp de la música sagrada s’inicià a Borgonya un nou estil polifònic Guillaume Dufay, Johannes Ockeghem Carles el Temerari 1467-77 donà una gran importància a la música i contractà Antoine Busnois, que compongué gairebé exclusivament cançons polifòniques profanes amb text francès, forma musical que del 1450 al 1490 adquirí una gran categoria artística Compositors de diferents països es…
Alfredo del Mónaco
Música
Compositor veneçolà.
Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas 1961, realitzà estudis musicals amb P Casale i de piano amb M Moleiro El 1974 rebé el títol de doctor en arts musicals a la Universitat de Columbia Nova York Residí a Nova York, on treballà en música aleatòria i cibernètica al Columbia-Princeton Electronic Music Center El 1968 fou cofundador de la secció veneçolana de la Societat Internacional per a la Música Contemporània SIMC El mateix any rebé el Premi Nacional de Música, gènere vocal, i el 2000, el Premi Nacional de Música en reconeixement de…
Giuseppe Ottavio Pitoni
Música
Compositor i teòric italià.
Estudià a Roma amb Francesco Foggia i el 1673, quan només tenia setze anys, fou nomenat mestre de capella a la població de Monterotondo, prop de la capital italiana El 1676 ocupà el mateix càrrec a la catedral de Rieti i posteriorment exercí funcions similars en diverses esglésies de Roma, com Sant Joan del Laterà o la Capella Giulia Entre el 1692 i el 1731 fou el responsable de les interpretacions musicals que promovia el cardenal Pietro Ottoboni Pitoni fou un compositor prolífic de música religiosa Escriví més de 3 000 obres sacres, entre misses, salms, himnes, càntics i motets…
Johannes Kepler
Música
Matemàtic i astrònom alemany.
Estudià al seminari d’Adelberg i a la Universitat de Tübingen Les seves concepcions estaven molt marcades per les teories de Copèrnic Ensenyà a Graz, ciutat de la qual hagué de fugir a causa de les persecucions contra els protestants, i posteriorment s’establí a Praga, on collaborà amb Tycho Brahe L’any 1601 fou nomenat astrònom imperial per Rodolf II La seva contribució científica més destacada és l’establiment de les lleis del moviment planetari També s’interessà per aspectes musicals, camp en què centrà la seva atenció en la problemàtica de les relacions entre la música, les…
Adam Bernhard Gottron
Música
Musicòleg alemany.
Estudià història germànica i de l’art a les universitats de Friburg i Giessen, on es doctorà el 1911, i teologia a les universitats de Friburg i Innsbruck i al seminari de Magúncia, on fou ordenat de sacerdot el 1917 Durant tots aquests anys combinà els estudis amb la formació musical Fou director i professor de diverses escoles i universitats, i fundador i editor de diverses publicacions musicals, com la revista "Musik und Altar" 'Música i altar', 1947-52, en la qual publicà alguns dels seus articles Del 1960 al 1970 fou professor honorari de la Universitat Gutenberg de Magúncia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina