Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
Fons d’art romànic del Museu de Vilafranca (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
El museu El Museu de Vilafranca és installat en part en el que fou l’antic Palau Reial i en part en un edifici contigu, que l’any 1975 fou adaptat i renovat Quant a la seva fundació, cal cercar els orígens en un patronat que es creà el 1935 amb la intervenció de diverses personalitats vilafranquines, entre les quals cal destacar la collaboració del Dr Manuel Trens Fou el mateix patronat qui adquirí l’edifici de l’antic palau, en el qual s’emprengueren obres de restauració i reconstrucció que mai no han estat interrompudes, tot i que s’ha tingut cura de no alterar l’estructura primitiva El…
Crònica del Regnat de Martí I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Ferran I i la Crònica del Regnat de Joan I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I , per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques L’obra explica el perquè del…
b

Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les…
Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pierola, tocant al terme de Collbató, i el fet d’estar situada en els límits del terme motivà que tingués els béns de la seva dotació repartits entre altres termes veïns No sembla que tingués altres funcions que la de simple capella rural destinada a servir el culte a uns masos llunyans de les respectives parròquies Depengué del monestir de Sant Llorenç del Munt Aquesta església es troba documentada a partir de l’any 995, en una venda feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i a la seva muller Amalvua, d’un alou amb…
sagristia
Arquitectura
Art
Cristianisme
A les esglésies, local annex, generalment tocant al presbiteri, on són custodiats els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots i ministres sagrats per a les funcions litúrgiques.
Derivada de la pròtesi i del diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement i del Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia, adornada de mosaics bizantins, i la de la catedral de Toledo, que conté una sèrie d' Apòstols del Greco…
Sant Pere de la Sala (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, amb l’estructura original molt reformada, des del costat de ponent L Prat L’església de Sant Pere de la Sala és al municipi de Llobera de Solsonès, vora el mas la Sala, que actualment li dona nom Anteriorment era coneguda amb el de Sant Pere de Comajuncosa Així és com apareix citada des del segle XI fins al començament del XIX Mapa 329M781 Situació 31TCG721401 Per tal d’anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà i, havent arribat a l’Hostal Nou 10,500 km, seguir-la uns 500 m més fins a trobar un trencall a mà esquerra…
Sant Martí de l’Aleixar
Art romànic
Situació Detall del disc d'una de les dues esteles funeràries discoidals encastades als murs de l’església ECSA - S Palomar L’església parroquial de Sant Martí de l’Aleixar presideix el petit poble de l’Aleixar, prop de la confluència de la riera de la Mussara i de la Vila, al peu del puig de Rocanys Mapa 33-17445 Situació 31TCF363633 Per a arribar-hi, cal prendre a Reus la carretera N-420 i desviar-se a mà dreta pel trencall que mena a Maspujols, l’Aleixar i Vilaplana CPO Història L’esment més reculat del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a…
Sant Quiri d’Alins de Vallferrera
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est de la capella després de la seva restauració l’any 1987 J Camp La capella de Sant Quiri és situada al cim d’un turó, en un lloc eminent, a 1 km al sud d’Alins, on s’ha dit que hi havia el castell o la força d’Alins, i al qual s’arriba per un corriol que surt a l’entrada del poble d’Alins MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH620120 Història Malauradament no s’han trobat notícies sobre aquesta església, que tradicionalment, en la memòria popular de la Vallferrera, s’ha tingut com l’església de l’antic castell o fortalesa que constituïa la força d’Alins, i que fou…
Santa Maria del Mercadal (Castellnou dels Aspres)
Art romànic
Situació Vista de la façana de migdia des del cementiri ECSA - J Ponsich L’església parroquial de Santa Maria és situada al poble de Castellnou dels Aspres És bastida al costat del recinte fortificat del castell, en el replà on se celebrava el mercat, tal com ho indica el seu nom Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 13,2” N - Long 2° 42’ 16,8” E Història La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1259, en què Guillem de Freixe li llegà 10 diners És documentada repetidament als segles següents El 1359 apareix mencionada com a ecclesia Sancte Marie de Castronovo , però poc després, el…
Castell de la Geltrú (Vilanova i la Geltrú)
Art romànic
Situació Decoració escultòrica de dues de les finestres geminades obertes al mur sud, segona a dalt i quarta a baix de ponent a llevant, que mostren ornaments de diferent estil ECSA - L Carabasa Aquest edifici es troba dins l’antic nucli de la Geltrú, vora l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, de la qual només el separa un carreró estret dit de la Torre CPO Mapa 35-17447 Situació 31TCF932649 Història El primer document trobat fins ara que esmenta el lloc és una venda d’unes terres situades al terme del castell d’Olèrdola l’any 999, les quals limitaven a llevant amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina