Sant Quiri d’Alins de Vallferrera

Situació

Vista del sector nord-est de la capella després de la seva restauració l’any 1987.

J. Camp

La capella de Sant Quiri és situada al cim d’un turó, en un lloc eminent, a 1 km al sud d’Alins, on s’ha dit que hi havia el castell o la força d’Alins, i al qual s’arriba per un corriol que surt a l’entrada del poble d’Alins. (MLIC)

Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH620120

Història

Malauradament no s’han trobat notícies sobre aquesta església, que tradicionalment, en la memòria popular de la Vallferrera, s’ha tingut com l’església de l’antic castell o fortalesa que constituïa la força d’Alins, i que fou destruïda l’any 1513 per manament del duc de Cardona.

De Sant Quirze sabem que l’any 1758 era una capella decente, que tenia 39 lliures i dues vaques que el visitador ordenà, al sagristà de la capella, vendre i emprar els diners per a la compra dels ornaments necessaris. L’any 1904 era encara oberta al culte. Abandonada, ha estat restaurada l’any 1987 per l’Associació pel patrimoni de la Vall Ferrera. (MLIC)

Església

Planta de la capella ja restaurada, amb indicació de la coberta d’embigat.

J. Rodon

Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat, construïda l’any 1987 en el procés de restauració de l’edifici, i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estrenyiment asimètric dels murs de la nau, que semblen correspondre als brancals d’un arc presbiteral, del qual no s’han conservat vestigis.

La porta s’obre a la façana nord, i presenta una forma en arc de mig punt, lleugerament ultrapassat, sense que es pugui considerar, però, com de ferradura, amb una clau de forma triangular. De l’estructura original només es conserva una finestra, resolta amb doble esqueixada, situada al centre de l’absis.

L’aparell és molt rústec, format per reble de pedra llosenca, molt irregular, i sense cap tipus d’ornamentació, llevat de l’absis on hi ha un fris d’arcuacions llombardes, resoltes molt barroerament, amb una peça molt gran en la formació de la unió de les arcuacions, que li dona un aspecte força singular.

A l’interior de l’església es fa molt patent, especialment al mur nord (el sud ha estat molt refet en les darreres restauracions), que l’edifici presenta diverses fases constructives, fruit de les quals és la deficient resolució de l’angle nord de la nau, que amaga part de la decoració absidal, com si els brancals del suposat arc presbiteral corresponguessin a una fase posterior a la de l’absis

Interior de la capella amb l’absis apuntalat, any 1985, poc abans de la seva restauració.

J. Camp

La seva senzillesa en fa imprecisa la datació, però en qualsevol cas semblen descartables les hipòtesis d’antiguitat exagerada de C. Pallàs (Pallàs, 1962, pàg. 143) i acceptar una datació dins les mostres rurals de l’arquitectura fidel a les formes llombardes, però ja dins el segle XII, lluny dels models de l’estil. (JAA)

Bibliografia

  • ACU. Llibres de Visites, 1758, núm. 112, foli 149v
  • ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 291
  • Pallàs, 1962, pàg. 143
  • Sarrate, 1969-70, XXX, pàgs. 106-136
  • Barral, 1981, pàg. 254
  • Tragó 1982, pàgs. 54-56
  • Butlletí de l’APVF, 1986, núm. 3, pàg. 1; núm 4 pàg. 30
  • Butlletí de l’APVF, 1987, núm. 5, pàgs. 38-39
  • Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol.I, pàg. 353.