Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Daniel Pauly

Daniel Pauly, guanyador del premi Ramon Margalef 2008
© R.Moreno - Dpt. Presidència. Gencat
Ecologia
Oceanògraf francès.
Graduat 1974 i doctorat en biologia marina el 1979 a la Universitat de Kiel Alemanya, el 1985 hi obtingué una càtedra en aquesta matèria, i el 2002 en fou nomenat professor honorari El 1979 s’incorporà al Centre Internacional de Gestió de Recursos Biològics Aquàtics International Center for Living Aquatic Resources Management, ICLARM amb seu a Manila Filipines, on assumí tasques de direcció fins el 1994, que fou nomenat professor del Centre Pesquer de la Universitat de Colúmbia Britànica, a Vancouver Canadà En aquesta institució duu a terme tasques docents i de recerca,…
Laos 2013
Estat
Malgrat els intents de millora de l’agricultura de Laos amb mètodes agroforestals com el conreu d’arròs en boscos, el país depèn econòmicament de les ajudes internacionals © UN Photo / Lamphay Inthakoum El desenvolupament del sector miner i l’energia hidroelèctrica, així com l’increment del consum privat, van ser els motors del creixement econòmic sostingut a Laos, que el 2013 es va xifrar en un 8% Durant l’any, el projecte constructiu de la presa de Don Sehong, al riu Mekong, va aixecar el malestar entre la societat civil i els grups ecologistes, que van alertar dels potencials efectes…
Somàlia 2009
Estat
Les forces de la Missió de la Unió Africana a Somàlia AMISOM i del Govern de transició van ser atacades periòdicament per les milícies de Shebab, amb lligams amb al-Qaida, i Hizb al-Islamiya, els dos moviments sorgits del desmembrament de la Unió dels Tribunals Islàmics que va controlar Muqdiisho fins l'entrada dels soldats etíops, al desembre del 2006 En un atemptat contra el quarter general de l'AMISOM, al setembre, van morir 10 soldats de la força panafricana Al febrer, en un atac, van morir 15 soldats L'AMISOM, desplegada a partir del març del 2007, està integrada per 5000 militars,…
política agrícola comuna
Economia
Conjunt d’objectius, instruments i accions de la Comunitat Europea a favor del desenvolupament dels sectors agrari, forestal i pesquer i de l’organització del mercat interior europeu en llurs productes.
Amb una validesa directa dins el territori comunitari des del 1962, la seva execució ha originat importants problemes relatius als costs, als excedents, i al proteccionisme de certs productes, fet que aconsellà 1985, la reforma del mercat diversificant-ne les estructures i imposant-hi reduccions productives
Guipúscoa
Província
Regió del País Basc que, administrativament, constitueix una província.
La capital és Sant Sebastià Limita al N amb el golf de Biscaia, a l’W amb Biscaia, al S amb Àlaba i a l’E amb Navarra i el País Basc de l’Estat francès A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar Les ries són poc profundes Deba, Orio, Pasaia, excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l’Estat francès A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials La regió sud és la més muntanyosa i amb els cims més elevats Aizgorri, 1544 m El clima és atlàntic amb oscillacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant…
Vietnam 2014
Estat
L’actualitat política del país va estar marcada l’any 2014 per l’enrariment de les relacions amb la Xina a causa de les disputes territorials al mar del Sud Al maig, una companyia d’energia estatal xinesa va installar una plataforma petroliera dins la zona econòmica exclusiva ZEE reclamada pel Vietnam, prop de les illes Paracel Dies més tard, l’enfonsament d’un vaixell pesquer vietnamita després d’un xoc amb una embarcació xinesa va desencadenar nombroses protestes contra el gegant asiàtic i diversos atacs a fàbriques amb treballadors xinesos, en què van morir almenys quatre…
La sandra o lucioperca
La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona Enric Aparicio El lucioperca o sandra Sander lucioperca és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una…
L’impacte de l’activitat pesquera sobre els organismes de la mar Catalana
A Catalunya, els darrers vint anys, la pesca ha evolucionat cap a una activitat industrialitzada, amb menys embarcacions però més eficients Tot i que la gestió de la pesca al Principat té com a principi bàsic limitar el creixement de l’esforç de pesca, aquest esforç ha continuat augmentant gràcies a subvencions procedents dels sectors públic i privat, i s’ha intensificat a mesura que els recursos pesquers es reduïen Reconstrucció a partir de les dades oficials disponibles excloent-ne captures no declarades i rebuig de les captures de peix a la mar Catalana al llarg dels darrers…
Maldives

Vista aèria d’una illa deshabitada en l’atol Male'
© Alanesspe / Dreamstime.com / Fototeca.cat
Estat
Arxipèlag
Estat insular de l’Àsia meridional, situat a l’oceà Índic, a uns 450 km de la punta sud de l’Índia; la capital és Male'.
La geografia L’arxipèlag, d’origen corallí, és format per unes 2000 illes que s’estenen uns 1000 km de nord a sud Només 220 illes són habitades El clima és equatorial 27ºC de temperatura mitjana anual i una precipitació anual d’uns 3000 mm Tradicionalment, la pesca ha estat el recurs econòmic principal, només superada pel turisme des del 1990 Amb una aportació de prop del 16% del PIB i un 20% de la població activa ocupada 1998, constitueix el principal producte d’exportació Hi és molt predominant la pesca de la tonyina El 1999 fou inaugurat un gran complex pesquer Kooddoo Fisheries i de…
Portvendres
Portvendres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Costa Vermella, façana marina de la Marenda entre Cotlliure i Banyuls.
Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina